Més sobre l’ObamaCare

El President Obama topa amb dificultats...

Escrit per: Dr. Toni Iruela

Metge de Família. EBA Vallcarca SLP.

@airuelal

Aquesta setmana hem tornat a tenir notícies en relació a l’ObamaCare. I és que el president Obama ha anunciat la decisió d’endarrerir un any les actuals assegurances mediques. Sembla una decisió només de caràcter administratiu i que pot respondre també als problemes tècnics apareguts en la pàgina web de l’ObamaCare.

Em preocupa perquè aquesta decisió és valorada pels detractors de la reforma com a mostra d’incompetència i del que és pitjor de manca de lideratge del president Obama. Crida l’atenció des d’Europa les nombroses crítiques que està suportant tant als mitjans de comunicació, d’empreses, de les assegurances mediques, des de la professió mèdica i des dels lobbys econòmics i polítics.

El President Obama ha trobat més dificultats de les previstes
a l'hora d'endegar el seu pla per dotar als americans que no
 el tenien, d'un programa d'assegurances mèdiques 

Fa unes setmanes he tingut ocasió de llegir Breaking Point del Dr. John Geyman per entendre una mica més el no-sistema sanitari dels EEUU i sobre el rol de l’atenció primària de salut en aquell país.

Com comentava en el meu anterior post sobre ObamaCare, crec que aquesta reforma no arribarà a bon port sinó aconsegueix que es vertebri un autèntic Sistema Nacional de Salut col·locant a l’APS realment al centre del sistema.

En un moment en que a Catalunya s’està treballant intensament al Pacte Nacional de Salut, em sembla d’interès posar els principals elements que hauria de tenir el sistema sanitari i l’APS per assolir els millors resultats de qualitat i eficiència. La bona notícia per nosaltres és que a Catalunya estem molt més ben centrats i orientats que als EEUU.  Seguiré una vegada més els criteris fixats per Bàrbara Starfield.

Pel que respecta al sistema sanitari , les principals característiques haurien de ser:

• Finançament del Sistema via impostos
• Adequada planificació, regular entre d’altres coses la localització on s’han d’establir els centres de salut.
• Metges de família com a base dels professionals que treballin a APS.
• Que el % de metges de família en actiu sigui superior al 50% respecte a la resta d’especialistes. 
• Ingressos professionals dels metges d’atenció primària equivalents als de la resta d’especialistes.
• Copagaments absents o mínims a l’APS. 
• Distribució de la població per contingents de pacients.
• Cobertura a la població de 24 hores.
• Rol rellevant dels departaments docents universitaris de medicina de família.

I pel que respecta a les característiques de les consultes, les principals característiques haurien de ser:

• Atenció de primer contacte al SNS a l’APS.
• Longitudinalitat, és a dir, la existència de contingents que permeten el seguiment dels mateixos al llarg del temps.
• Integralitat, tractament dels problemes de salut sense limitació de la edat del pacient.
• Rol de coordinació dins del sistema de l’APS.
• Atenció de la Salut centrada en la família
• Atenció primària orientada a la comunitat.

Espero que en els tres anys que Obama té per davant, sigui capaç de implementar amb èxit l’ObamaCare, crear un autèntic Sistema Nacional de Salut, fer una aposta decidida per l’APS, sobretot en benefici dels milions de ciutadans americans que en l’actualitat estan sense assegurança mèdica.

www.rbaestudisiprojectes.cat