Les Retribucions del personal directiu del sector públic de la Generalitat

Si el Projecte de Llei s’aplica tal com està previst, la mediocritat està garantida

Algun gerent professionalment reconegut acceptarà ser retribuït per sota del que el mercat li ofereix?  

En elpost anterior vaig exposar la necessitat que els sous dels gerents de les empreses sanitàries estigués d’alguna manera modelat. Desconeixia al escriure-ho que en la Llei de Mesures Fiscals i Financeres d’acompanyament dels pressupostos, el govern legisla al respecte. Abans de donar la meva opinió sobre aquest projecte legislatiu, és millor oferir una pinzellada del contingut del mateix. Veiem-ho

Aquesta…no és la nòmina d'un gerent….

El Projecte de Llei de Mesures Fiscals, Administratives, Financeres, i del Sector Públic, en la seva Disposició addicional vint-i-tresena, regula al personal directiu que presta serveis en els ens, entitats, organismes i societats mercantils en les quals la Generalitat participa, directament o indirecta, de forma majoritària (superior al 50 % del seu capital o majoria dels drets de vot o capacitat per nomenar o cessar la majoria de membres del seu òrgan de govern). En queda exclòs el personal directiu que presta serveis a les entitats autònomes administratives.

Es considera “personal directiu del sector públic” a aquelles persones que exerceixen funcions d’especial responsabilitat gerencial. La pròpia norma explicita quines són aquestes funcions, i que comporten:

• Dedicació única o principal de la jornada, participació directa en la definició/execució de polítiques públiques, capacitat de comprometre externament a l’organització, direcció d’equips de persones, gestió i execució de pressupostos i responsabilitat pel compliment d’objectius.

En qualsevol cas es considera personal directiu als efectes establerts en la disposició  addicional 23ª :

• Els membres dels consells d’administració de societats mercantils participades que assumeixin funcions de la màxima responsabilitat. I les persones que, no sent administradors, assumeixen la màxima responsabilitat en les societats mercantils.
•  
• Les persones que actuen sota la dependència exclusiva dels màxims òrgans de govern  o consells d’administració o exerceixen funcions amb autonomia i responsabilitat només limitades per les instruccions o criteris dels òrgans de govern (alts directius).

1. El règim retributiu d’aquest personal el determinarà el Govern mitjançant Decret, en funció d’una classificació de l’entitat, ens o organisme en què prestin serveis.

2.  L’estructura retributiva estarà formada per :

• Una assignació bàsica.
• Un complement de càrrec.
• I, si escau, retribució variable en funció dels objectius o resultats  fixats.

Les retribucions íntegres de caràcter fix (assignació bàsica + complement de càrrec) no poden ésser superiors a les fixades per un conseller de la Generalitat o les que es determinin anualment a les lleis de pressupostos. Aquestes retribucions s’assimilen a les dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.

3. En quant a les indemnitzacions per extinció dels contractes laborals d’alta direcció la disposició incorpora la regulació que ja està vigent per la normativa bàsica de l’Estat (Disposició addicional vuitena de la Llei 3/2012) : 7 dies per any, preavís de quinze dies, nul·litat de clàusules contractuals que ho contravinguin, i fa especial èmfasis en que no pot rebre cap mena d’indemnització  el personal que tingui la condició prèvia de funcionari de carrera o laboral amb reserva de lloc de treball. Els contractes d’alta direcció s’han de comunicar a Funció Pública. Les retribucions dels alts directius s’hauran d’incloure en la memòria de l’entitat i trametre als departaments competents en matèria de funció pública i d’economia i finances.

Queda pendent la publicació d’un reglament de desenvolupament de la norma. Un cop publicat aquest reglament els contractes d’alta direcció i si cal els estatuts de les entitats tindran un termini de tres mesos per adaptar-se, adequant-se al règim del personal directiu del sector públic de la Generalitat.

La resta de personal, directiu o no, que estigui fora de conveni, també es veurà afectat perquè ”seran objecte de revisió i, en el seu cas, adequació, les contractacions en règim laboral ordinari que tinguin fixades retribucions iguals o superiors per al càrrec de director general (76.270’38 €/any) i no siguin subjectes en tot o en part a conveni col·lectiu”. En aquest cas la norma no ens diu si l’adequació suposarà una reducció del salari en cas de que el que percebin sigui superior al d’un director general.

Veurem que diu el reglament i si tindrà present que la modificació de condicions substancials de condicions de treball, entre elles la quantia del salari, està subjecta a unes determinades normes laborals (article 41 Estatut dels Treballadors).

Vist el contingut, voldria fer les observacions següents: Jo demanava una regulació de salaris per evitar contradiccions com la que hem conegut aquests dies de que el director general del Consorci del Parc Taulí cobri  quasi un  15% més que el gerent del Clínic quan a nivell de responsabilitat, de pressupost gestionat, i de currículum, en tot cas això hauria de ser al revés.

Sembla que les "dietes" per assistir a consells
d'adminstració d'empressés públiques, no
estaran permeses pel personal al servei
de l'Adminstració de la Generalitat 

Que el projecte de llei, equipari els sous dels gerents als “d’un conseller” em sembla un error monumental. Vol dir, ni més ni menys, que tindrem com a gerents dels centres sanitaris a persones tan ineficaces com la majoria de consellers d’aquest i altres governs. Els salaris depenen de la responsabilitat que s’assumeix i una manera de mesurar-la és la magnitud del pressupost que es gestiona. Establir barreres en relació al que cobren  alts càrrecs de l’Administració és voler que tot funcioni com funciona  a l’Administració.

El projecte de llei també preveu que els càrrecs de l’equip directiu diferents al de gerent, no puguin cobrar més que un director general. La millor manera, junt amb la limitació anterior, d’omplir els nostres hospitals d’ineptes. 

Jo crec que els salaris dels gerents dels centres de titularitat pública, o majoritàriament pública, els ha de regular el mercat, establint això si, una certa regulació que eviti situacions  arbitràries. Amb aquest projecte de llei l’únic que s’aconseguirà és retribuir en excés als inútils que acceptaran aquestes condicions. Són els únics que les podran acceptar    

Recomano la lectura del post que al respecte ha escrit Josep Maria Via en el seu blog  

www.rbaestudisiprojectes.cat