Si el Projecte de Llei s’aplica tal com està previst, la mediocritat està garantida
Algun gerent professionalment reconegut acceptarà ser retribuït per sota del que el mercat li ofereix?
En elpost anterior vaig exposar la necessitat que els sous dels gerents de les
empreses sanitàries estigués d’alguna manera modelat. Desconeixia al escriure-ho
que en la Llei de Mesures Fiscals i Financeres d’acompanyament dels
pressupostos, el govern legisla al respecte. Abans de donar la meva opinió
sobre aquest projecte legislatiu, és millor oferir una pinzellada del contingut
del mateix. Veiem-ho
Aquesta…no és la nòmina d'un gerent…. |
El Projecte de Llei de Mesures Fiscals, Administratives, Financeres, i del Sector Públic, en la
seva Disposició addicional vint-i-tresena, regula al personal directiu que
presta serveis en els ens, entitats, organismes i societats mercantils en les
quals la Generalitat participa, directament o indirecta, de forma majoritària
(superior al 50 % del seu capital o majoria dels drets de vot o capacitat per
nomenar o cessar la majoria de membres del seu òrgan de govern). En queda
exclòs el personal directiu que presta serveis a les entitats autònomes
administratives.
Es considera “personal
directiu del sector públic” a aquelles persones que exerceixen funcions
d’especial responsabilitat gerencial. La pròpia norma explicita quines són
aquestes funcions, i que comporten:
- Dedicació única o principal de la jornada, participació directa en la definició/execució de polítiques públiques, capacitat de comprometre externament a l’organització, direcció d’equips de persones, gestió i execució de pressupostos i responsabilitat pel compliment d’objectius.
En qualsevol cas es
considera personal directiu als efectes establerts en la disposició addicional 23ª :
- Els membres dels consells d’administració de societats mercantils participades que assumeixin funcions de la màxima responsabilitat. I les persones que, no sent administradors, assumeixen la màxima responsabilitat en les societats mercantils.
- Les persones que actuen sota la dependència exclusiva dels màxims òrgans de govern o consells d’administració o exerceixen funcions amb autonomia i responsabilitat només limitades per les instruccions o criteris dels òrgans de govern (alts directius).
1. El règim retributiu d’aquest personal el
determinarà el Govern mitjançant Decret, en funció d’una
classificació de l’entitat, ens o organisme en què prestin serveis.
2. L’estructura
retributiva estarà formada per :
- Una assignació bàsica.
- Un complement de càrrec.
- I, si escau, retribució variable en funció dels objectius o resultats fixats.
Les retribucions
íntegres de caràcter fix (assignació bàsica + complement de càrrec) no poden
ésser superiors a les fixades per un conseller de la Generalitat o les que es
determinin anualment a les lleis de pressupostos. Aquestes retribucions
s’assimilen a les dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.
3. En quant a les indemnitzacions per extinció dels
contractes laborals d’alta direcció la disposició incorpora la regulació que ja
està vigent per la normativa bàsica de l’Estat (Disposició addicional vuitena
de la Llei 3/2012) : 7 dies per any, preavís de quinze dies, nul·litat de
clàusules contractuals que ho contravinguin, i fa especial èmfasis en que no
pot rebre cap mena d’indemnització el
personal que tingui la condició prèvia de funcionari de carrera o laboral amb
reserva de lloc de treball. Els contractes d’alta
direcció s’han de comunicar a Funció Pública. Les retribucions dels
alts directius s’hauran d’incloure en la memòria de l’entitat i trametre als
departaments competents en matèria de funció pública i d’economia i finances.
Queda pendent la
publicació d’un reglament de desenvolupament de la norma. Un cop publicat
aquest reglament els contractes d’alta direcció i si cal els estatuts de les
entitats tindran un termini de tres mesos per adaptar-se, adequant-se al règim
del personal directiu del sector públic de la Generalitat.
La resta de personal,
directiu o no, que estigui fora de conveni, també es veurà afectat perquè
”seran objecte de revisió i, en el seu cas, adequació, les contractacions en
règim laboral ordinari que tinguin fixades retribucions iguals o superiors per
al càrrec de director general (76.270’38 €/any) i no siguin subjectes en tot o
en part a conveni col·lectiu”. En aquest cas la norma no ens diu si l’adequació
suposarà una reducció del salari en cas de que el que percebin sigui superior
al d’un director general.
Veurem que diu el
reglament i si tindrà present que la modificació de condicions substancials de
condicions de treball, entre elles la quantia del salari, està subjecta a unes
determinades normes laborals (article 41 Estatut dels Treballadors).
Vist el
contingut, voldria fer les observacions següents: Jo demanava una regulació de
salaris per evitar contradiccions com la que hem conegut aquests dies de que el
director general del Consorci del Parc Taulí cobri quasi un 15% més que el gerent del Clínic quan a
nivell de responsabilitat, de pressupost gestionat, i de currículum, en tot cas
això hauria de ser al revés.
Que el
projecte de llei, equipari els sous dels gerents als “d’un conseller” em sembla
un error monumental. Vol dir, ni més ni menys, que tindrem com a gerents dels
centres sanitaris a persones tan ineficaces com la majoria de consellers
d’aquest i altres governs. Els
salaris depenen de la responsabilitat que s’assumeix i una manera de mesurar-la
és la magnitud del pressupost que es gestiona. Establir barreres en relació al
que cobren alts càrrecs de
l’Administració és voler que tot funcioni com funciona a l’Administració.
Sembla que les "dietes" per assistir a consells d'adminstració d'empressés públiques, no estaran permeses pel personal al servei de l'Adminstració de la Generalitat |
El
projecte de llei també preveu que els càrrecs de l’equip directiu diferents al
de gerent, no puguin cobrar més que un director general. La millor manera, junt
amb la limitació anterior, d’omplir els nostres hospitals d’ineptes.
Jo crec
que els salaris dels gerents dels centres de titularitat pública, o
majoritàriament pública, els ha de regular el mercat, establint això si, una
certa regulació que eviti situacions
arbitràries. Amb aquest projecte de llei l’únic que s’aconseguirà és retribuir
en excés als inútils que acceptaran aquestes condicions. Són els únics que les
podran acceptar
Recomano
la lectura del post que al respecte ha escrit Josep Maria Via en el seu blog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada