El departament de Salut córrer el risc de perdre la credibilitat si no compleix amb els compromisos assolits davant de la ciutadania, davant dels professionals, davant del sistema de salut de Catalunya i davant dels sindicats.
Són masses promeses incomplertes; són masses compromisos no atesos; són masses paraules i molts pocs fets. Ingredients suficients per posar en perill la credibilitat d’un departament fortament posat en evidència per la crisi de la Covid-19, en un moment en el que no sobren les capacitats i les aptituds suficients per fer front a les necessitats d’un sistema sanitari cada dia més debilitat per la manca de recursos, per la manca d’accions eficients i sense un finançament suficient.
El sistema sanitari català no pot estar vivint de les paraules i de les promeses; el sistema sanitari necessita recursos, necessita fets concrets, necessita solucions. De retòrica ja anem molt sobrats...I l’assistència primària és un exemple claríssim d’aquesta actitud del departament de Salut d’incomplir compromisos, i deixar que l’atenció es deteriori i els professionals es col·lapsin. Estem davant d’una situació límit que ja no resisteix ni un dia més, que el departament de Salut continuï marejant la perdiu. També és del tot necessari que organitzacions bàsiques i fonamentals del sector sanitari com són les patronals CSC o UCH, assumeixin les seves responsabilitats i defensin aferrissadament l’assistència primària que, ara per ara, sembla que ells també la consideren una activitat “subsidiària” de l’assistència especialitzada.
Totes les promeses basades en incorporar més professionals acaben per no poder-se satisfer, i això per la senzilla raó que aquest nombre de professionals promesos i compromesos, una vegada i un altre, no existeix en el mercat de treball. A Catalunya no hi ha els professionals metges i infermeres suficients per donar resposta a les diferents propostes fetes per l’administració en el context de l’ENAPISC, o més tard amb els acords de sortida de vaga dels facultatius de l’assistència primària o amb aquest Pla recentment presentat per el departament de Salut. Si aquests professionals no existeixen, perquè s’adquireixen compromisos sobre un actiu inexistent? Ningú del departament s’adona que frustrant continuadament les expectatives dels professionals només s’aconsegueix descrèdit?
Sembla que alguns polítics es pensen que tenen carta blanca per anar prometent coses, i que tothom els venerarà només pel fet de prometre-les, i això una vegada i un altre, i un altre. I a sobre es pensen que la gent els continuarà votant de tant bé que ho fan. I la realitat és ben diferent: no complir compromisos adquirits resta credibilitat per més vicepresident del govern que se sigui. Costa molt guanyar-se la credibilitat, i en canvi es perd amb molta facilitat. Els compromisos adquirits que no es materialitzen o es materialitzen a mitges, acaben restant credibilitat a aquell que fa servir l’engany per resoldre un problema avui, però que de ben segur que en generarà un de més gran per demà passat. La gent no és estúpida.
A banda del fet que aquests professionals promesos no són al mercat de treball, una part dels metges de medicina familiar i comunitària que cada d’any es formen a les unitats docents del sistema sanitari català, acaben o tornant als seus llocs d’origen, o accepten ofertes de feina de comunitats limítrofes amb Catalunya, amb càrregues de feina inferiors a les nostres, i sobretot amb sous superiors als previstos en el conveni col·lectiu de Catalunya. En aquestes condicions continuar prometent més i més professionals no és només una utopia, sinó que, tal com deia més amunt, equival a prendre a la gent per estúpida.
El cert és que avui la sobrecarrega dels metges de primària fa que no tinguin hores per poder assumir adequadament les seves responsabilitats assistencials. A banda de la càrrega de feina a les seves consultes derivada de la Covid-19, els metges i infermeres de la primària, ara, de sobte, els haa vingut a sobre noves responsabilitats amb el sistema educatiu públic i l’atenció a les residències socials. Dos responsabilitat molt mal resoltes per el departament de Treball i per el departament d’Ensenyament, liderats per dos perfectes ineptes que no haurien de formar part d’un govern de la Generalitat de Catalunya.
Diverses organitzacions de l’àmbit de l’assistència primària han encès senyals d’alarma i han denunciat una situació d’ofec insostenible. Amb aquesta situació crítica, d’un sistema a punt d’entrar en crisi, sobta el silenci còmplice de les patronals del sector sanitari. Deixant de banda a ACES, que actua bàsicament en l’àmbit de la sanitat privada, ni el Consorci de Salut i Social de Catalunya, ni la Unió Catalana d’Hospitals, han fet sentir les seves veus per denunciar una situació crítica, que està posant a l’assistència primària al límit, i que al bell mig d’una pandèmia ens pot portar a un problema majúscul de salut pública.
Dona la sensació que les patronals del sector sanitari, que en la pràctica formen part de “l’Apparàtxik” del sistema a través dels diferents òrgans creats per a la seva domesticació, com per exemple el “Consell de Direcció del Catsalut”, no defensen en cap cas una assistència primària a punt de col·lapsar. Cap patronal s’ha manifestat públicament en la defensa d’una assistència primària molt mal tractada per part de l’administració. De la mateixa manera que els màxims responsables del departament de Salut estan perdent la credibilitat, a les patronals els pot passar el mateix. Alinear-se amb el “poder” per poder continuar rebent els seus favors, no és precisament una bona tàctica. L’assistència primària necessita també que les patronals del sector sanitari la defensin. Ens hi va la salut del sistema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada