La l’assistència primària està desmoralitzada; el futur no és esperançador

El departament de Salut, amb el vicepresident del govern de la Generalitat al front, ha presentat el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària (AP) que lluny de servir d’estímul als professionals de l’assistència primària, ha estat rebut amb desconfiança, i amb la sensació que l’AP continua sent per al departament de Salut una atenció subordinada, que contràriament al que els polítics diuen, és la porta d’entrada al sistema però no és l’eix vertebrador de l’assistència. És la parenta pobre de l’atenció hospitalària.  

Segons tres de les societats científiques especialitzades en atenció primària: “La primària està a punt de petar”, i certament, després de parlar amb alguns professionals, metges i infermeres de l'atenció primària, el desencís és evident.      

Hem encetat la setmana amb una piulada a les xarxes socials que deixa molt clar que el Pla presentat per Salut per millorar l’assistència primària no respon a les expectatives dels professionals. Els autors de la piulada són professionals de prestigi reconegut que pertanyen a la FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària), que és un espai obert a metges i infermeres de la primària, a la resta de professionals que hi treballen i als ciutadans, interessats tots ells en la millora de l’atenció primària de salut. La piulada també porta la signatura de l’AIFiCC (Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya) que a banda de promoure la formació continuada dels professionals d’infermeria també participa en la planificació, organització i actuació dels serveis sanitaris, i el tercer signant és la CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) dedicada fonamentalment al manteniment de les competències dels metges de medicina familiar i comunitària de manera que la ciutadania pugui gaudir d’uns alts nivells de salut.

La piulada que han publicat a Twitter és aquesta: “L’atenció primària està a punt de petar, hi coincidim CAMFIC, AIFICC i FoCAP” I això ho diuen per un conjunt de raons i entre elles perquè el nou pla elaborat per Salut, és un pla pensat per complementar les accions dutes a terme per lluitar contra la Covid-19, però no és un pla per millorar l’atenció primària en el seu conjunt. Per altre banda, no hi ha ni tan sols cap garantia que aquest pla s’acompleixi. I en aquest sentit, els professionals de la primària ja estan cansats de promeses que no es compleixen. Primer va ser l’ENAPISC, que mai s’ha vist aplicat íntegrament. Després els acords de sortida de la vaga duta a terme per els metges de primària, aviat farà 2 anys, i que tampoc s’han aplicat al 100%. Amb aquesta antecedents no hi ha cap garantia que aquesta vegada. Un altre motiu de recel és que aquest pla no ha estat consensuat amb cap de les societats científiques de l’atenció primària, i algunes de les seves previsions, fetes des dels despatxos per persones que mai han patit la tensió d’una consulta de la primària, no responen a les necessitats reals dels professionals.

Una de les característiques bàsiques de l’assistència primària es la seva “longitudinalitat”, entesa com el contracte implícit entre professional i pacient en el que el professional adquireix la responsabilitat  permanent del pacient, en contrast amb l’atenció fragmentada. Aquesta “longitudinalitat” aporta molts beneficis a l’assistència, derivats de coneixement, interacció i comunicació entre metge i pacient. Doncs bé, aquest Pla presentat va just en la direcció contrària, fragmentant encara més l’assistència, és a dir, deshumanitzant-la. Els professionals de referència no tenen cap consideració en aquest Pla. 

Per tot plegat, els professionals de la primària es senten desencisats, frustrats i desil·lusionats a conseqüència de la manera com han de treballar: a cop de telèfon, amb unes agendes impossibles d’assumir, no se’ls escolta en les seves reivindicacions, però tampoc en les seves propostes de millora, i amb l’afegitó que l’autonomia de gestió dels equips d’atenció primària en la pràctica ha desaparegut, atès que tot els ve imposat. Han d’assumir l’atenció a les residències socials i prestar atenció a les escoles, i tot això que accepten de bon grat requereix una recursos, que no arriben. 

Aquest mal estar també ha estat detectat per el sindicat Metges de Catalunya que des d’un altre vessant critica el contingut del Pla, centrant les seves crítiques en la manca de recursos econòmics i humans del Pla. Per tot plegat, no es pot descartar que tornin a aflorar malestars i queixes, reivindicacions de tota mena que sempre acaben tenint un desenllaç molt negatiu per l`atenció sanitària dels ciutadans.     

Això si, demà la consellera ens tornarà a repetir que posen a la persona al centre, i que l’assistència primària és l’eix vertebrador del sistema sanitari... De fet, des de fa temps, qui decideix al departament de Salut, no és la titular del departament, sinó el conseller d’Economia, i així ens va.