Les perspectives de resoldre per la via de l’acord la vaga convocada per els residents a Catalunya s’allunyen cada vegada més per la intransigència del col·lectiu en vaga, que es nega repetidament a acceptar les millores proposades per el departament de Salut a través de les patronals i de l’ICS. I aquesta negativa a acceptar de manera molt despectiva el que se’ls ofereix, ve acompanyada amb desqualificacions de caràcter personal vers els negociadors, determinats càrrecs del departament de Salut, de l’ICS i de centres concertats amb el CatSalut. Aquesta escalada del conflicte no augura ni un final proper ni un final satisfactori per ningú. De moment, la vaga ja està convocada per tota la setmana vinent.
Xoca molt, que altres comunitats de l’Estat que recentment també han patit la pressió de la vaga dels metges en formació d’especialista, han pogut resoldre els conflictes amb unes compensacions inferiors a les que aquí els ofereix la Generalitat. És el cas de Castellà i Lleó, Cantabria o Madrid, on les demandes per aturar la vaga en cap cas han arribat al nivell d’exigència que els MIR mantenen a Catalunya. Entre això, l’ús del castellà en moltes de les comunicacions dels MIR, i la demanda del portaveu dels vaguistes reclamant la intervenció dels polítics per resoldre el problema, fa molt difícil no relacionar la vaga amb altres interessos ocults, a banda dels “oficials” que justifiquen la convocatòria. De sempre s’ha dit que la formació MIR a l’Estat espanyol era molt bona, i que gràcies a ella, el nivell qualitatiu de la sanitat pública era força elevat. Tenim excel·lents professionals, reconeguts internacionalment, exercint la medicina amb èxit per tot el món, i notablement als USA. Per altre banda, és un fet que estudiants de medicina de molts països venen a cursar el MIR a casa nostra. Per tant, la formació MIR tampoc deu estar tan malament com alguns pretenen fer veure.
La proposta feta per les patronals i l’ICS a les reivindicacions dels MIR només ha merescut crítiques i menyspreus: raquítica, hipòcrita, esperpèntica, insignificant, ofensiva ... són alguns dels qualificatius utilitzats per desacreditar aquestes propostes. És evident que tot això no és independent d’aquesta coordinadora estatal dels MIR, que és qui sembla està al darrere de les diferents vagues que s’han anat convocant a moltes comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Per aclarir una mica els dubtes generats, derivats de la manca d'un acord que faci possible desconvocar la vaga, veiem un breu resum de la última proposta de les patronals sanitàries i de l’ICS, als vaguistes:
En el Bloc relatiu a la formació, les patronals especifiquen que ni els continguts, ni els temps de dedicació a la formació especialitzada, ni els calendaris, ni les rotacions, etc. no són competència de les institucions afectades per la vaga. Tanmateix proposen constituir una Comissió de seguiment que avaluï el contingut i la qualitat dels programes de formació sanitària especialitzada a Catalunya.
També es proposa que en les rotacions externes autoritzades, el centre d’origen continuarà abonant la nòmina complerta del resident, guàrdies incloses.
Igualment es proposa millorar la ràtio de metges adjunts per nombre de residents i que aquest sigui d’1 a 4
Pel que fa al Bloc Temps de Treball i Jornades, la proposta que s’ha fet arribar al col·lectiu en vaga inclou:
La Jornada laboral màxima obligatòria no pot excedir de 48 hores setmanals de treball efectiu
Entre el final d’una jornada i el començament de la següent hi haurà d’haver com a mínim un descans continuat de 12 hores.
Setmanalment, els descans mínim ha de ser de 36 hores ininterrompudes; aquest descans és acumulable, per tant, 72 hores en 14 dies.
Sobre el Bloc de retribucions la proposta inclou:
Un increment salarial del 5% a partir de l’1 d’octubre, i un 1% addicional a partir de l’1 de gener 2021, el que implica que en aquell moment l’increment salarial arribi al 6%, i això sense perjudici dels increments salarials que s’autoritzin en els propers exercicis.
El preu d’hora guàrdia queda en la pràctica equiparat al preu d’hora guàrdia d’un metge adjunt.
Aquest conjunt de propostes donen resposta a una bona part de les reivindicacions del col·lectiu de metges en formació, i tanmateix supera els acords que els metges en formació varen acceptar en les seves vagues a Madrid, Castellà i Lleó i Cantabria.
Per que els interessats puguin constatar que això és així, en els tres següents enllaços es pot accedir als acords de sortida de vaga d’aquestes comunitats.
I aquesta és l'acta de la última reunió de mediació entre els vaguistes, patronals del sector, i ICS en la que en annex, hi figura la proposta que es va fer arribar als MIR i que aquests varen rebutjar:
Algú hauria d’explicar amb claredat perquè el que s’ha acceptat com a vàlid a Madrid, Cantabria o Castella i Lleó, a casa nostra no és suficient per desconvocar la vaga, i en aquest sentit corren alguns rumors als que no vull donar credibilitat, però que tampoc em sembla adequat que no es coneguin:
Es diu que algú pot estar interessat a fer pujar tant com sigui possible el llistó de les demanades dels MIR amb repercussions salarials, per apropar-les a les dels adjunts. Si això s’aconseguís, el pas següent estaria cantat: com que un adjunt, per sentit comú ha de cobrar més que un MIR, llavors s’hauria de pressionar de nou a les patronals i a departament de Salut per incrementar els sou del adjunts.
En definitiva, per uns o pels altres, o per tots plegats, una setmana més de vaga, i el coronavirus fent de les seves...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada