Presentat el document “Mesures per enfortir el Sistema de Salut”

El document proposa 30 mesures per millorar el Sistema de Salut de Catalunya, algunes de més interès que les altres. El document fa un  inventari de les qüestions sobre les que caldria actuar, agrupades  en apartats homogenis, i insisteix en alguna qüestió que fa molts anys que és coneguda i que ha estat repetidament denunciada, com el problema del finançament insuficient de la sanitat. 

Que el sistema sanitari està pèssimament finançat ho sabem des de l’any 1981, l’endemà mateix que les competències en Salut varen ser transferides a la Generalitat de Catalunya. Des de llavors, any rere any, els diferents consellers, els gestors, els professionals i totes les organitzacions que conviuen en el sector sanitari han anat repetint que el finançament de la sanitat a Catalunya era insuficient.

L’any passat, els professors Guillem López-Casasnoves i Marc Casonova varen quantificar, en un llibre divulgat per el Cercle de Salut, aquest dèficit de finançament en 5.000 milions d’€. Després de gairebé 40 anys d'haver detectat el problema, sense que ningú proposi d’on han de sortir aquests diners, no deixa de sorprendre. Demostra a més la incapacitat de tots plegats (sector sanitari, polítics, organitzacions del sector sanitari, governs, etc.) a l’hora de trobar solucions. 

Cal assolir un consens per decidir d’on han de sortir aquests 5.000 milions d’€: un impost especial? Increment dels impostos actuals? Copagament? Què el govern dediqui menys diners a altres polítiques? Altres alternatives? Una mica de tot plegat?  Fer una proposta àmplia, transversal i consensuada de com s’han d’obtenir aquests diners addicionals que es necessiten és una aportació que algú haurà de fer algun dia no massa llunyà.

Tanmateix el document presentat aporta diferents plantejaments nous que cal remarcar: El nou rol avaluador que es proposa per a l’AQuAS, la creació d’un organisme públic sanitari que disposi d’una autèntica autonomia de gestió, o que els contractes entre el CatSalut i els centres del SISCAT tinguin un horitzó de tres anys, són algunes de de les aportacions del document.

Més enllà de la qüestió del finançament, és, sens dubte, un molt bon document. 

   

Tot plegat va néixer d'una iniciativa del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya quan al juny d'aquest any va presentar un "decàleg per la reforma del sistema de salut de Catalunya". Va ser el president de la Generalitat Quin Torra qui va acceptar el repte plantejat per els Col·legis de Metges de Catalunya, i va crear una comissió d'experts que en el termini de 3 mesos havia d'enllestir l'encàrrec d'elaborar un document amb una visió estrictament professional amb propostes per millorar el nostre sistema sanitari públic. Els experts han complert puntualment el calendari establert i recentment han presentat el resultat de la seva feina.

            

Segurament l’anunci de la creació d’aquest grup d’experts havia aixecat moltes expectatives sobre les propostes que podrien sorgir del seu treball, però la realitat és la que és, els recursos són els que són, i solucions màgiques no n’hi ha. Criticar és molt senzill, i fer aportacions de valor és molt complicat atesa la realitat econòmica del país. De tot el contingut del document, em limito a assenyalar aquelles de les 30 mesures que al meu entendre són novetat i poden significar un avenç més significatiu per la millora del sistema de salut.   

Situar a l’AQuAS com a element clau a l’hora d’avaluar la cartera de serveis i l’eficiència de les pràctiques clíniques, de les polítiques sanitàries, dels resultats en salut dels centres sanitaris, de les tecnologies, de la innovació en salut, dels centres de recerca, etc., és una novetat que cal tenir molt en compte. El sistema sanitari necessita una revisió permanent de totes les seves actuacions per garantir davant dels ciutadans que els diners dels seus impostos s’estan utilitzant de manera eficient. En aquest sentit, i des de la meva opinió, crec que la proposta dels experts hauria d’anar un pas més enllà, demanant a més que l’AQuAS fos una agència independent que no estigués finançada per el pressupost de la Generalitat.

    

Enfortir en els àmbits pressupostaris, tecnològics, i de coneixement a l’Agència de Salut Pública de Catalunya és una bona mesura, així com incorporar la intel·ligència artificial en el tractament de les dades, o afavorir la industria del país a l’hora d’adquirir determinats equipaments i productes sanitaris. També cal destacar la proposta d’incorporar la figura del tècnic en salut pública en l’àmbit de l’assistència primària.     Considerar que la Salut és un problema transversal que afecta a diferents departaments del govern no és una novetat. Ja en l’època del conseller Ruiz es parlava de “Salut en totes les polítiques”

 

També és positiva la proposta relativa als contractes entre el CatSalut i els centres del SISCAT que siguin triennals, fet que dona als centres una visió temporal que supera l’horitzó de l’exercici econòmic anual com fins ara. Això obre unes perspectives noves a l’hora de la presa de decisions en matèria d’inversions, per exemple. També és molt positiu que els centres siguin retribuïts d’acord als seus resultats, atès que així s’estimula la qualitat de l’assistència.

 

Mereix un capítol a part una proposta molt interessant que caldria fer efectiva quan abans millor. Es tracta de crear un organisme públic sanitari, que als efectes de la normativa europea fos considerat com a “no administració pública”, fet que permetria una autèntica autonomia de gestió econòmic-financera i de gestió dels recursos humans.

 

A nivell de l’assistència primària també cal destacar una novetat relativa a la retribució dels professionals en funció dels resultats en salut de la població que tingui assignada, del volum d’aquesta població i de la millora de la capacitat de resolució.

 

Una de les propostes que cal aplaudir és la integració de l’atenció a persones amb necessitats sanitàries i socials en un únic departament, en lloc de l’actual separació entre Treball i Salut que la pandèmia ha demostrat molt equivocada.  

Pel que fa als professionals, les mesures proposades tendeixen a una millora de les retribucions, fet que és del tot lògic, si tenim en compte que a l’any 2010, i considerant l’encariment del cost de la vida en aquest període, les retribucions eren superiors a les de l’any 2020.  També és destacable la proposta de millorar les dotacions de personal en els àmbits que sigui necessari, i la incorporació de noves professions al sistema sanitari.

Per últim cal destacar un seguit de propostes tendents a facilitar l’accés al sistema de salut de manera digital als ciutadans, mitjançant la telemedicina entre altres mesures, millorant les capacitats dels ciutadans per accedir a aquests sistemes i tecnologies.

Per fer tot això, calen diners. Per tant tornem  a estar al principi: d’on sortiran?