Llegia la setmana passada que la Clínica l’Aliança de Lleida ha hagut de desallotjar tots els malalts que tenia ingressats a conseqüència de l’aparició d’unes esquerdes a la segona planta de la Clínica. Aquest incident preocupant ha comportat el cessament de totes les activitats assistencials llevat de les consultes externes que continuen operatives atès que es duen a terme en un altre edifici annex que no està afectat.
Avui en dia la Clínica de Ponent (antiga Clínica de l’Aliança) és propietat de la mútua valenciana Divina Pastora, però està gestionada des de fa dos anys per el grup Mi Tres Torres encapçalat per Gabriel Masfurroll, que s’està plantejant la possibilitat d’exercir l’opció de compra de l’edifici tal com estava previst en el contracte que les dues institucions havien signat l’any 2016.
Tot plegat em porta a recordar amb nostàlgia, com una institució com L'Aliança que havia estat tan important per la sanitat catalana ha acabat desapareixent en la pràctica de la vida sanitària del país. Bé sigui per mala gestió, o per negligències dels seus òrgans de govern, o per decisions de l’administració pública que no han ajudat gens, o per tot plegat, l’Aliança ha passat de ser pionera de la seguretat social a Catalunya a desaparèixer com a tal del mapa sanitari català.
L’Aliança fou creada a l’any 1904 pel gremi de cambrers de Barcelona com a mútua per atendre als membres d’aquest col·lectiu en cas de malaltia. El seu èxit inicial va comportar que altres grups socials s’hi volguessin afegir, com per exemple diversos oficis, comerciants, prriodistes o petita burgesia, o fins i tot els castellers. Amb els anys l’Aliança es va estendre per Catalunya i van aparèixer clíniques a Lleida, Girona, Vic, Sabadell, La Seu d’Urgell, Viella o Tortosa. La seva capacitat d’atracció la va convertir en la primera mútua de previsió social de Catalunya, amb més de 400.000 afiliats.
El primer gran revés que va patir la institució fou la decisió del govern socialista de Felipe González d’incorporar a la seguretat social a tots els treballadors autònoms. Sense voler entrar en la discussió de si la mesura era o no apropiada, el cert és que a Catalunya aquesta incorporació dels autònoms a la seguretat social va tenir un doble efecte negatiu. Per una banda el nombre d’afiliats a l’Aliança va caure en picat, i per l’altre la sanitat pública catalana es va trobar amb un allau de nous afiliats que reclamaven atenció sanitària sense que el govern del Sr. González incrementés ni una sola pesseta més el finançament de la sanitat pública catalana.
Aquesta pèrdua d’ingressos per part de l’Aliança va venir acompanyada de decisions empresarials arriscades com va ser la compra de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona, que pertanyia a La Caixa, i que va representar un endeutament molt important per les ja debilitades arques de la institució. És cert que la Clínica del Carrer Sant Antoni Maria Claret necessitava un renovació a fons, però el forat financer originat per aquesta compra va fer molt mal al futur de la institució. Tanmateix el seu òrgan de govern tampoc va saber estar a l’alçada, permetent que alguns membres de la junta directiva de la mútua fessin negocis amb els centre de l’Aliança arreu del país, assegurant-se contractes de subministrament de iogurts, paper, bolígrafs o tovalloles, o altre tipus de productes no sempre al preu més avantatjós per la Institució.
Finalment després d’un període amb una gestió caòtica i de ser intervinguda per la Generalitat amb uns interventors d’autèntic desastre, l’Aliança va anar mal venent el seu patrimoni. La seu central del carrer Pare Maria Claret, o la gestió de l’Hospital Sagrat Cor etc., varen ser objecte de la cobdícia d’entitats que per un preu irrisori van anar adquirint una bona part del seu actiu fins que la situació va ser del tot irreversible i no es va poder evitar que l’entitat fos absorbida per la mútua valenciana Divina Pastora. És cert que algunes entitats asseguradores catalanes varen estudiar la possibilitat de quedar-se l’Aliança, però a aquelles alçades l’entitat presentava una cartera de serveis molt envellida i per tant molt consumidora de serveis sanitaris, amb una alta sinistralitat que desaconsellaven la compra. Per la seva banda Divina Pastora també ha mirat de "fer caixa" debilitant encara més el patrimoni de l'Aliança venent encara més edificis con l'Hospital del Sagrat Cor que estava cedit amb gestió, i altres edificis de l'antiga Mútua catalana. Per a més inri, Divina Pastora aprofitant la situació política a Catalunya es va endur a València la seu del que quedava de l'antiga "Quinta de Salut La Aliança"
L'antiga Clínica Aliança de Lleida |
Qui és el culpable de tot plegat? Al meu entendre hi ha diferents rrespondsables. L’administració pública catalana n’és una d’elles al no saber posar fre als excessos que es cometien a la Institució, i equivocant-se a l’hora de proposar candidats a la direcció general de l’entitat que no donaven la talla. També va ser un gran error l’equip que economia va situar al front de l’Aliança quan aquesta va ser intervinguda: en lloc de treballar per mirar d’aixecar la crítica situació, varen contribuir a portar-la encara més al límit malvenent el patrimoni que li quedava. En aquesta llista de responsables no hem de deixar tampoc de banda els dos episodis ja comentats de passar als autònoms a la seguretat social i de la compra de l’Hospital Sagrat Cor. Sigui com sigui, l’Aliança, després de 114 anys al servei de Catalunya, que ha estat una institució pionera avançant-se a la seguretat social quan aquesta encara ni existia a Espanya, avui en dia pràcticament ha desaparegut de la vida sanitària del nostre país. No sempre fem bé les coses...
Ara, la Clínica de Ponent es prepara per unes obres que poden durar 6 mesos i que comportaran un ERO per la majoria de treballadors de l’antiga Aliança de Lleida. Que trist tot plegat...
Benvolgut Ricard,
ResponEliminageneralitzar i resumir part de l'història de l'Aliança deixa de banda altres parts, algunes positives, que en el cas de la Clínica Terres de l'Ebre de Tortosa, expliquen els darrers anys en els quals ha estat possible donar continuïtat i millorar els seus serveis d'atenció sanitària. Ha estat possible merçè al treball dels treballadors i colaboradors del centre, dels responsables polítics i institucionals de Tortosa i de Terres de l'Ebre, dels ciutadans que majoritàriament estimen satisfactoris els serveis rebuts, i d'una responsable i eficient gestió específica de la clínica. Des de l'any 2009 el centre ha mantingut el seu equilibri ecònomic i ha incrementat els seus serveis d'hospitalització, quiròfans, urgències, consultes externes i proves diagnòstiques per a beneficiaris de les distintes entitats d'assegurança i també, de manera complementària, de CatSalut. L'any 2013 l'Ajuntament de Tortosa se'n fa fer càrrec de la seva gestió i ha permés recòneixer el paper important de l'Aliança en la ciutat i en tot el territori. Gràcies.
Signat: Enric Nin Julve, director gerent de la Clínica Terres de l'Ebre des de 2007 a 2018.
Hola Enric; primer de tot gràcies per intervenir.
EliminaLlegint el teu escrit he de fer un aclariment. En la meva entrada al blog en cap cas em volia referir a la gestió dels diferents centres de l’Aliança tot i que els he anomenat tots. La meva nostàlgia ve donada per la desaparició d’una institució la “Quinta de Salut l’Aliança” que com a tal ha passat a la història; ja no existeix. Per sort, per als tortosins i per als habitants de les Terres de l’Ebre, el que un dia va ser la Clínica l’Aliança de Tortosa continua prestant serveis sanitaris als habitants de la zona, però ja no és l’Aliança, avui té un altre propietari com no ho és el Sagrat Cor de Barcelona, o el Centre de Pare Claret, o la Clínica de Girona, o la de Vic, o la de Ponent, tots ells amb activitat assistencial. De fet el patrimoni del que va se l’Aliança, avui està en mans d’altres entitats. I el que lamento és que Catalunya hagi perdut una Institució com la Quinta de Salut l’Aliança, que fou pionera d’un sistema sanitari que a les hores no existia a l’Estat espanyol.
Per altre banda, critico als administradors de la fallida, anomenats per la Generalitat, que en lloc de dedicar-se a intentar reflotar l’economia de la Institució es varen dedicar a polir-se part del seu patrimoni. Varen transformar un actiu immobilitzat valorat per sota del seu valor real, en diners que es van fondre en un tres i no res a conseqüència del deutes de l’entitat. Lamentable
Gràcies de nou pel teu comentari
--
Ricard Bosch
Hola Ricard,
ResponEliminaQuin gran repàs històric, rigorós i sentit sobre una institució referent en quan es parla del mutualisme a Catalunya.
M'ha agradat molt llegir-lo, ja que durant uns quants anys, vaig pertànyer a aquella gran família anomenada QSA. Aprofito a destacar que entre la relació de Centres Sanitaris, també hi havia un sanatori a la població de Boltaña i consultoris mèdics a les poblacions de Vinaròs i Benicarló.
Una abraçada!
Carles Benet
Has fet un bon repàs de la Institució. Ja fa temps que gent que estimavem el projecte sabiem com acabaria tot. La Mutua no es va saber adaptar i els seus gestors no van fer prou per preservar-la. El canvis legislatius i la falta de suport de l'administracio sanitària la van apuntillar. I la compra del sagrat cor va estar una operació inoportuna que caldria investigar. Tot plegat un trist final per una institució que molts hem estimat. Felicitats per l'article!!
ResponEliminaHola Carles, gràcies per la teva aportació. Efectivament recordo molt bé el centre a la sortida del poble de Boltaña i molt proper al final de la vall del Pineta. Dels consultoris de Vinaròs i Benicarló no ho recordava. Gràcies de nou per complementar encertadament l’entrada al blog.
ResponElimina
ResponEliminaHola Pere, coincideixo amb la teva visió. Trist final per una Institució que v jugar un paper clau a la sanitat catalana quan la seguretat social ni existia. Després molts factors hi varen jugar en contra, i la mala gestió és un d’ells... no l´únic. Gràcies per participar