L’Aliança... el trist resultat d’una gestió lamentable

Llegia la setmana passada que la Clínica l’Aliança de Lleida ha hagut de desallotjar tots els malalts que tenia ingressats a conseqüència de l’aparició d’unes esquerdes a la segona planta de la Clínica. Aquest incident preocupant ha comportat el cessament de totes les activitats assistencials llevat de les consultes externes que continuen operatives atès que es duen a terme en un altre edifici annex que no està afectat.  

Avui en dia la Clínica de Ponent (antiga Clínica de l’Aliança) és propietat de la mútua valenciana Divina Pastora, però està gestionada des de fa dos anys per el grup Mi Tres Torres encapçalat per Gabriel Masfurroll, que s’està plantejant la possibilitat d’exercir l’opció de compra de l’edifici tal com estava previst en el contracte que les dues institucions havien signat l’any 2016.

Tot plegat em porta a recordar amb nostàlgia, com una institució com L'Aliança que havia estat tan important per la sanitat catalana ha acabat desapareixent en la pràctica de la vida sanitària del país. Bé sigui per mala gestió, o per negligències dels seus òrgans de govern, o per decisions de l’administració pública que no han ajudat gens, o per tot plegat, l’Aliança ha passat de ser pionera de la seguretat social a Catalunya a desaparèixer com a tal del mapa sanitari català.  

L’Aliança fou creada a l’any 1904 pel gremi de cambrers de Barcelona com a mútua per atendre als membres d’aquest col·lectiu en cas de malaltia. El seu èxit inicial va comportar que altres grups socials s’hi volguessin afegir, com per exemple diversos oficis, comerciants, prriodistes o petita burgesia, o fins i tot els castellers. Amb els anys l’Aliança es va estendre per Catalunya i van aparèixer clíniques a Lleida, Girona, Vic, Sabadell, La Seu d’Urgell, Viella o Tortosa. La seva capacitat d’atracció la va convertir en la primera mútua de previsió social de Catalunya, amb més de 400.000 afiliats. 

El primer gran revés que va patir la institució fou la decisió del govern socialista de Felipe González d’incorporar a la seguretat social a tots els treballadors autònoms. Sense voler entrar en la discussió de si la mesura era o no apropiada, el cert és que a Catalunya aquesta incorporació dels autònoms a la seguretat social va tenir un doble efecte negatiu. Per una banda el nombre d’afiliats a l’Aliança va caure en picat, i per l’altre la sanitat pública catalana es va trobar amb un allau de nous afiliats que reclamaven atenció sanitària sense que el govern del Sr. González incrementés ni una sola pesseta més el finançament de la sanitat pública catalana. 

Aquesta pèrdua d’ingressos per part de l’Aliança va venir acompanyada de decisions empresarials arriscades com va ser la compra de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona, que pertanyia a La Caixa, i que va representar un endeutament molt important per les ja debilitades arques de la institució. És cert que la Clínica del Carrer Sant Antoni Maria Claret necessitava un renovació a fons, però el forat financer originat per aquesta compra va fer molt mal al futur de la institució. Tanmateix el seu òrgan de govern tampoc va saber estar a l’alçada, permetent que alguns membres de la junta directiva de la mútua fessin negocis amb els centre de l’Aliança arreu del país, assegurant-se contractes de subministrament de iogurts, paper, bolígrafs o tovalloles, o altre tipus de productes no sempre al preu més avantatjós per la Institució. 

Finalment després d’un període amb una gestió caòtica i de ser intervinguda per la Generalitat amb uns interventors d’autèntic desastre, l’Aliança va anar mal venent el seu patrimoni. La seu central del carrer Pare Maria Claret, o la gestió de l’Hospital Sagrat Cor etc., varen ser objecte de la cobdícia d’entitats que per un preu irrisori van anar adquirint una bona part del seu actiu fins que la situació va ser del tot irreversible i no es va poder evitar que l’entitat fos absorbida per la mútua valenciana Divina Pastora. És cert que algunes entitats asseguradores catalanes varen estudiar la possibilitat de quedar-se l’Aliança, però a aquelles alçades l’entitat presentava una cartera de serveis molt envellida i per tant molt consumidora de serveis sanitaris, amb una alta sinistralitat que desaconsellaven la compra. Per la seva banda Divina Pastora també ha mirat de "fer caixa" debilitant encara més el patrimoni de l'Aliança venent encara més edificis con l'Hospital del Sagrat Cor que estava cedit amb gestió, i altres edificis de l'antiga Mútua catalana. Per a més inri, Divina Pastora aprofitant la situació política a Catalunya es va endur a València la seu del que quedava de l'antiga "Quinta de Salut La Aliança"        

L'antiga Clínica Aliança de Lleida

Qui és el culpable de tot plegat? Al meu entendre hi ha diferents rrespondsables. L’administració pública catalana n’és una d’elles al no saber posar fre als excessos que es cometien a la Institució, i equivocant-se a l’hora de proposar candidats a la direcció general de l’entitat que no donaven la talla. També va ser un gran error l’equip que economia va situar al front de l’Aliança quan aquesta va ser intervinguda: en lloc de treballar per mirar d’aixecar la crítica situació, varen contribuir a portar-la encara més al límit malvenent el patrimoni que li quedava. En aquesta llista de responsables no hem de deixar tampoc de banda els dos episodis ja comentats de passar als autònoms a la seguretat social i de la compra de l’Hospital Sagrat Cor. Sigui com sigui, l’Aliança, després de 114 anys al servei de Catalunya, que ha estat una institució pionera avançant-se a la seguretat social quan aquesta encara ni existia a Espanya, avui en dia pràcticament ha desaparegut de la vida sanitària del nostre país. No sempre fem bé les coses... 

Ara, la Clínica de Ponent es prepara per unes obres que poden durar 6 mesos i que comportaran un ERO per la majoria de treballadors de l’antiga Aliança de Lleida. Que trist tot plegat...