La compra pública d’innovació a Salut (i II)

Una vegada feta l’exposició conceptual del que és la compra pública d’innovació, era interessant conèixer diferents exemples que il·lustressin la pràctica d‘aquests  procediments. Per això li vaig demanar a Ramon Maspons si podia enumerar a tall d’exemple alguns dels projectes de compra d’innovació que l’AQuAS ha liderat. Aquests són alguns dels projectes de les diferents tipologies en que han treballat

(...Continua de l’entrada anterior)

Ramon Maspons.- El Projecte europeu NYMPHA en el que hi participen el sistema de salut danès, el de la regió italiana de Trento, i el de Catalunya (Parc Taulí i el departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UB), pretén donar resposta a la necessitat de detectar descompensacions en el trastorn bipolar a través de tecnologies mòbils. Com a instrument per dissenyar el projecte es va optar per un procés de compra d’innovació pre-comercial, en el que es partia d’una definició de necessitats per les que el mercat no tenia solucions, per acabar amb uns prototips que serien validats per els hospitals participants. Es va treure el concurs, i van arribar a la fase final dues empreses que van aportar solucions diferents, una de elles la va aportar PULSO una empresa catalana, amb una proposta disruptiva molt interessant. A dia d’avui es disposa d’una eina que dona resposta a aquella necessitat. La propietat del model és de qui encarrega la recerca, en aquest cas concret, el propietat és el Taulí, que està entrant aquest prototip en rutina. Per la seva banda, Pulso ha aconseguit tenir una solució per pacients bipolars que li permet vendre l’equipament a tot el món.

Un altre exemple l’estem començant conjuntament amb  el programa VINCAT de l’ICO, la Mútua de Terrassa, i altres hospitals europeus (alemanys, anglesos i italians). En aquest cas el comprador seria AQuAS i es tracta de disposar de solucions que ens permetin la detecció en estadis molt inicials de microorganismes altament resistents en entorns hospitalaris mitjançant tècniques no invasives de visió artificial. Els hospitals participants s’han hagut de posar d’acord en quins microorganismes són els que valia la pena identificar atès que no tots els països estan afectats per el mateix tipus de microorganismes; que ha de succeir quan es detecten aquest microorganismes, nivells de sensibilitat, quin grau de “poc invasiu” es consensua, etc. Ara encara ens trobem en l’etapa de redacció dels possibles plecs i ja hem consultat el mercat, i l’estat de l’art en aquesta matèria, ens diu que és possible esperar alguna solució que permeti resoldre aquesta necessitat. El pressupost per quest projecte anirà al voltant dels 5 milions d’€. És el projecte “Antisuperbugs”. 

En una situació similar hi tenim un tercer projecte, el projecte “Stars” en el que hi participen Sant Joan de Déu i el Taulí, de reducció de l’estrès de pacients a quiròfan. Sobretot en pacients que no estan subjectes a una anestesia total. Sant Joan de Déu ens cobreix la vessant de pacients pediàtrics i el Tauli la dels pacients adults. Aquest tres projectes serien exemples de compra pública pre-comercial (CPP): comencem amb el full en blanc i acabem amb prototipus i validacions.

La segona tipologia de projectes que s’ha desenvolupat són aquells en els que es busca un  primer contracte per alguna solució que ja estava en el mercat però que requereix d’algunes modificacions o lleugeres adaptacions i que es pot desenvolupar en el marc del contracte. Un bon exemple és el projecte desenvolupat amb l’Hospital de Sant Pau per la compra de desfibril·ladors implantables que ha tingut molt reconeixement i ha estat premiat per la Unió Europea. Aquest projecte tracta de posar el focus en el que és l’aportació de valor d’un desfibril·lador. No posem el focus en el dispositiu sinó que el posem en el servei. L’objecte de la compra no és el dispositiu, sinó el servei addicional innovador: el follow-up del pacient, la monitorització remota, amb la possible implementació d’intel·ligència artificial en el procés, etc. Hem fet molt més eficient tot el procés dins de l’Hospital. Aquest projecte és un dels primers exemples europeus de compra basada en valor. En aquets contracte es van ajuntar dues multinacionals perquè a les empreses els costava entendre que els hi demanàvem, canviant el seu model de negoci passant de vendre desfibril·ladors a vendre un servei determinat que nosaltres els demanàvem.

Ara aquesta mateixa idea l’estem repetint amb els marcapassos. Com en el cas anterior  hi participa l’Hospital de Sant Pau, conjuntament amb Bellvitge i la Mútua de Terrassa, un hospital de Liverpool i un altre hospital holandès; segurament serà un dels contractes de serveis relacionats amb marcapassos dels més grans que hi haurà a Europa. 

Si comparem aquesta realitat amb els anys 2009-2010 quan ens hi vàrem començar a implicar avui som la regió d’Europa que té més projectes en el camp de la compra pública d’innovació. I això és gràcies a que des de l’inici hi va haver una estratègia clara basada en tres punts: primer, la consideració que la innovació seria un tema clau en l’evolució del sector salut i es volia que Catalunya hi fos en una posició de lideratge; segon com que la corba d’aprenentatge la fa AQuAS, els proveïdors sanitaris ho tindran més fàcil per participar en aquests projectes; i tercer intentem aconseguir un conjunt de projectes prou diferents i el més ampli possible per poder donar el màxim de respostes i demostrar que ens en sortim. Això soluciona la sostenibilitat del sistema sanitari? No, però ens permet incorporar la innovació en els sistemes de compra i ser més eficients.  

El salt qualitatiu es va produir quan el CatSalut en l’època de David Elvira, el Dr. Argimon i la Dra. Nadal van decidir treure una convocatòria per finançar projectes relacionats  amb la compra d’innovació. Es posa el focus en el valor, en el servei, i no en el producte. Gràcies a aquesta convocatòria el CatSalut aporta uns recursos perquè els sector sanitari incorpori innovació però que té com a resultat final la millora dels serveis sanitaris. El CatSalut en aquesta convocatòria va decidir a quins projectes i necessitats, presentades per els proveïdors sanitaris, aportava un ajut. Després els proveïdors trauran els seus concursos i l’ajut els servirà per pagar els costos. En aquesta primera convocatòria es varen rebre un total de 31 propostes que incloïen grans hospitals de referència però també hospitals comarcals.

Tot plegat ens permetrà acabar tenim uns projectes que ja no seran uns prototips sinó de millora de servei. En paral·lel des de AQuAS anirem treballant amb temes lligats a com cal avaluar la innovació, quin ha de ser el sistema de finançament més ajustat per incorporar les innovacions. Anem construint un relat que és molt potent i que a nivell europeu es veu com a molt rellevant per el nostre sistema de salut. 

Per que aquests projectes surtin bé hi ha alguns elements que son claus:

El lideratge clínic que és qui detecta les necessitats.

L’existència de cultura d’innovació en les organitzacions

Els responsables del departament de Salut, del CatSalut i de l’AQuAS que en tot moment han tingut molt clar la transcendència d’aquests enfocaments innovadors.

Ara comencem un nou projecte amb Vall d’Hebron i els principals hospitals europeus per dissenyar una comunitat de pràctica, sobre la compra basada en valor que ens permeti que aquests hospitals avancin conjuntament en la compra pública d’innovació que lideren conjuntament l’Hospital suec Karolinska amb AQuAS. Per tant estem a un molt bon nivell europeu pel que fa a la introducció de la innovació.  Val a dir que ens arriba de les empreses catalanes que amb aquest plantejament de compra pública d’innovació el sector salut és molt més atractiu per elles, sobre tot per a les PIMES, atès que aquestes organitzacions tenen molta més flexibilitat per oferir nous serveis addicionals a la simple venda d’un equip determinat. 

Fins aquí l’aclaridora explicació de Ramon Maspons. Per resumir la conversa només diré que vaig entrar al seu despatx amb una visió del tot desfigurada del que realment és la compra pública d’innovació, i en vaig sortir convençut de la seva idoneïtat i de la seva necessitat si Catalunya vol estar al cap davant dels processos que permeten introduir innovació  en els sistemes sanitaris.