diumenge, 4 de gener de 2015

Una nova Directiva europea podria ajudar a consolidar el model sanitari català


La UE rectifica i ara vol protegir la prestació de serveis públics a les persones, dels moviments especulatius a través dels fons dinversió apareguts aquests últims anys, també a la sanitat.


Aquesta nova Directiva està pendent de la seva transcripció a lEstat espanyol. Una transcripció que serà clau per saber si la Directiva acaba sent positiva pel model sanitari català




Des de fa ja uns anys, la sanitat europea ha vist com els fons d'inversió han endegat un procés de compra de moltes institucions sanitàries, en l'àmbit privat, però també en el públic. Es tracta en general de moviments especulatius, on el negoci (i per tant la retribució dels socis dels fons d'inversió) no prové tant de la rendibilitat dels centres sanitaris, sinó de les operacions especulatives de vendre les empreses a un preu més car que el preu que es va pagar al comprar. La majoria de vegades, a més, sense cap mena de valor afegit més enllà del especulatiu (dinerari). La sanitat espanyola i també la catalana estan en el punt de mira d'aquests fons d'inversió com ho prova la fusió dels grups IDC i Quiron, i les compres constants que el grup IDC esta fent de diferents centres sanitaris, com mesos abans ho havia fet el grup Quiron. Entre tots dos, a Catalunya son líders clars en el camp de la sanitat privada, però també tenen un peu a la sanitat publica gràcies al contracte de gestió que IDC va comprar ara fa 4 anys, a l'Aliança (Hospital Sagrat Cor i Clínica del Vallès).

La Unió Europea, que ha estat molts anys defensant la lliure competència i que els mercats fossin del tot oberts s'ha adonat que amb aquests plantejaments tan lliberals,  el que han aconseguit és que es generalitzin les distorsions del mercat amb l'aparició de moviments especulatius dels fons d'inversió en el camp dels serveis públics a les persones que explicava en el paràgraf anterior. Operadors no especialitzats que guanyen contractes de gestió de serveis públics o compren centres sanitaris, sense acreditar suficientment la seva idoneïtat per assumir amb garanties les responsabilitats que lassistència sanitària implica. Es per tot plegat, que la UE ha elaborat la Directiva 2014/24/UE de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública  que permet salvaguardar els serveis públics essencials per les persones davant de la voracitat d'aquests fons especulatius.

Aquesta directiva, incorpora la possibilitat destablir formes de contractació particulars en determinades categories de serveis públics tan sanitaris com densenyament o de serveis socials, anomenats per la Directiva serveis públics a les persones. Aquest fet atorga als Estats membres una marge de maniobra ampli per establir un marc normatiu específic per regular la contractació dels serveis púbics a les persones. Un marc normatiu que tantes vegades hem reclamat des daquest blog que serveixi per donar suport a les particularitats del model sanitari català, i que ben mirat mai hem tingut. El problema però és el de sempre: Qui fa la transcripció de les normatives europees a Espanya? Dons evidentment el govern espanyol. I sembla que pel que respecta a Directives amb contingut econòmic, ho fa a través dun equip de treball constituït per tres institucions de lEstat: El Banc dEspanya, el Cos dInterventors de lEstat a través del ministeri dHisenda, i lInstitut Nacional dEstadística.

Una transcripció adequada a la realitat de la sanitat a Catalunya daquesta nova normativa europea podria permetre eliminar alguna de les contradiccions que avui presenta a nivell jurídic el sistema sanitari català.  Em refereixo al contractes de gestió de les ABS no ICS; atenen al fet que es tracta de serveis públics a les persones, la Generalitat podria establir en aquests cassos un règim específic de contractació, fet que podria impedir que empreses amb intencions especulatives es presentin a aquests tipus de concursos. Lapartat 1 de larticle 77 de la Directiva es prou explícit  en aquest sentit:

1. Los estados miembros podran disponer que los poderes adjudicadores estén facultados para reservar a determinadas organizaciones el derecho de participación en procedimientos de adjudicación de contratos públicos exclusivamente en el caso de los servicios sociales, culturales y de salud que se contemplan en el articulo 74.

A tenor daquest mateix article, les EBA (entitats en base associativa) que avui tenen moltes dificultats a lhora dacreditar determinades exigències dels plecs de condicions, es podrien veure afavorides per laplicació daquesta Directiva. Fora important però que ladministració sanitària catalana fes una declaració contundent en el sentit dexplicitar si el model EBA és un model de futur dins dels operadors sanitaris de Catalunya, o bé són una anècdota del sistema, sense especial interès per que el model es consolidi més enllà de la situació actual.  Després de més de 20 anys dexistència del model EBA a Catalunya, seria hora que el Departament de Salut digués si consolida el model o no.

La Unió Europea sembla doncs, que a través daquesta nova Directiva vol corregir els desajustos duna visió excessivament liberal de la contractació pública dels serveis a les persones, però tinc els meus dubtes que la transcripció daquesta Directiva  a la realitat de lEstat espanyol, convingui gens a les peculiaritats del model català. De fet, lexperiència de la transcripció de la SEC 95, o de la SEC 2010 encara més restrictiva, mostren clarament que la vocació de lEstat espanyol no passa per tenir en consideració les especificitats de la sanitat pública catalana.


Acabo amb la mateixa conclusió que en una entrada recent al blog: Si la sanitat és una estructura dEstat, ens cal construir un nou marc jurídic que li doni suport i no, com passa avui, que en limiti el seu creixement i dificulti el seu funcionament. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada