Un gran hospital requereix un gerent amb garanties i resultats provats; no és un lloc per experimentar amb "nois que prometen molt"
Avui en día les habilitats en comunicació i la visisó estratégica són, entre d'altres, condicions "sine qua non" per accedir a la gerència d'un gran dispositiu sanitari
Gerent autoritari |
La pròpia Generalitat deu està
preocupada per aquest tema quan ha endegat l’elaboració d’un avantprojecte de
Llei que té com a objectiu la professionalització dels càrrecs directius i
l’establiment de criteris d’idoneïtat i competència professional per al seu
accés i avaluació de resultats. Un sistema de direcció pública professional
exigeix demostrar unes determinades competències per accedir-hi, i mantenir-les
i millorar-les durant el seu exercici
Crec que tots estarem d’acord en acceptar que una de les
condicions que ha de garantir una persona que accedeix a un lloc d’alta
responsabilitat directiva en una organització és la capacitat de lideratge. No
es pot discutir que com més efectiu és el lideratge més forta és una
organització. El lideratge adopta diferents estils: l’autoritari, el democràtic
i el més permissiu. Cada època requereix un estil de lideratge diferent, funció
de les tendències socials, però el tipus de lideratge que cal en una
organització depèn també molt del nivell de coneixements del grup sobre el que
s’exerceix el lideratge: no és el mateix liderar un empresa dedicada a
supermercats, que liderar una empresa del camp de la investigació, farcida de
titulats universitaris.
Gerent democràtic |
Les característiques que ha de oferir avui un líder en un
hospital van encara més enllà. Ha de manifestar un interès molt evident cap a
les persones del seu equip en el sentit més ampli, abastant a tots els
treballadors de la seva organització. Aquest interès no pot ser menor al que el
líder mostri pel seguiment de l’activitat
del centre: Interès per la feina si, però interès per les persones que la fan
també. Hi ha encara un element molt important avui en dia que ha formar part de
les característiques d’un líder: m’estic referint a la seva capacitat de
comunicació, clau per aconseguir alguns dels aspectes comentats més amunt, com
per exemple generar confiança al seu voltant. El líder ha de ser capaç de
comunicar el seu projecte, i al mateix temps generar adeptes al mateix, i això
només s’aconsegueix amb una gran capacitat de comunicació, que també li ha de
servir per resoldre els conflictes que sovint apareixen en el sí d’aquestes
organitzacions.
Un equip |
Com a resum de tot l’anterior, si jo hagués d’escollir un
líder per un hospital com per exemple Vall d’Hebron, els criteris que
utilitzaria per la seva selecció serien:
- Capacitat i estil de lideratge
- Experiència i resultats obtinguts en càrrecs anteriors
- Coneixements i formació en gestió (si a més es metge, millor)
- Especial consideració pels equips humans
- Capacitat de comunicació
- Visió estratègica
- Empatia per crear un equip al seu voltant
No es tracta d’establir un ordre dins d’aquests
criteris, sinó que s’han d’acomplir tots ells per tenir garanties d’encert en
el nomenament. Tots són igualment importants i del tot necessaris. La pregunta és, quans d’aquests criteris s’han utilitzat a
l’hora de valorar el nomenament d’un gerent aquests darrers anys? I la meva
resposta és pocs per no dir cap. En els nomenaments d’aquests últims anys ha
primat entre d’altres (pot haver-hi alguna excepció): l’amiguisme, l’afiliació política, el ser un “home de la casa”, la “recomanació” d’algun dirigent
polític d’alt nivell, la capacitat dels "trepes" per situar-se, etc. I després ens queixem dels resultats…
Comparteixo amb tu els criteris per escollir un bon gerent, tot i que no sempre s'apliquen. Malauradament la condició de metge i bon gestor no sempre van juntes, i davant d'això s'ha primat la condició de metge en detriment de l'altre. però no estic gens d'acord en que els nomenaments d'aquests darrers anys s'hagin fet per "filiciació política". Si de cas s'haurà primat molt més "l'amiguisme" o la "confiança" . Això dona molt camí per córrer als "trepes" que tu dius. I desgraciadament sé del que parlo.
ResponElimina