diumenge, 11 de gener de 2015

La Carta als Reis del 2015, dirigida al conseller Ruiz



Finançament adequat a les necessitats; un Marc Jurídic que doni suport a les necessitats del sistema sanitari català, en lloc de posar pals a les rodes; Clarificar el paper dels consorcis en el nostre sistema sanitari, entre d'altres qüestions, haurien de ser objectius prioritaris del Departament de Salut pel 2015.


Les EBA són una anècdota en el sistema sanitari català? Tenen perspectives de futur?


   
Segurament si establíssim un ordre de prioritats, tots coincidiríem en posar en el primer nivell de les peticions als Reis Mags, que la sanitat pública catalana tingués  el finançament que necessita per proveir als catalans d’uns serveis de salut a l’alçada de la riquesa que el país genera. I això voldria dir entre altres coses, la recuperació del poder adquisitiu dels treballadors sanitaris, la reducció  de les llistes d’espera tant quirúrgiques com de proves diagnòstiques o visites als especialistes, la millora dels serveis d’urgències, l’actualització dels equipaments tecnològics, la millora dels espais físics, la recuperació d’un nivell de recerca adequat a les nostres possibilitats, etc.   Malauradament l’acompliment d’aquesta petició no depèn de la voluntat del conseller de Salut, per tant, tot i ser el primer desig d’una gran majoria de catalans, la deixarem de banda, amb l’objectiu que algun patge reial la faci arribar al ministre Montoro, que com que forma part del grup de gent del PP que tant estima Catalunya, no hauria de tenir cap inconvenient en fer-la possible.

El que si que està a les mans de Boi Ruiz és aprimar tant como sigui possible els organigrames del Departament, del Servei Català de la Salut, de l’ICS, de l’AQuAS, de la Fundació TIC Salut,  de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i de la resta d’organismes que depenguin del Departament. Ja fa anys que demano aquest gest per part del Departament de Salut; entenc que per guanyar autoritat moral sobre un sistema sanitari molt castigat pels ajustaments pressupostaris d’aquests últims 5 anys, el Departament de Salut hauria d’haver reduït significativament la seva despesa en salaris de persones amb tasques administratives amb aportació de poc valor afegit, i mentre s’ha retallat a tort i a dret en els centres, en els serveis de l’Administració de Salut, més enllà de les afectacions salarials sembla que no ho hi hagi hagut cap crisi. L’organigrama de la Secretaria de Salut Pública o els càrrecs d’adjunts que farceixen l’organigrama de l’ICS, són dos clars exemples d’una situació que per ètica cal corregir.

Una vegada adquirida aquesta autoritat moral sobre el sistema, li demanaria al conseller que durant el 2015 es clarifiqui d’un a vegada per totes, si els consorcis han de ser o no una figura jurídica vàlida per gestionar des de les administracions públiques la sanitat a Catalunya. I si es diu que si, que s’endegui tota la maquinaria legal necessària per dotar als consorcis sanitaris d’un marc legal que els doni suport en lloc de, com passa avui en dia, veure limitades les seves possibilitats per un conjunt de lleis que li són hostils i adverses.  

Al conseller també li demanaria una qüestió relacionada amb els concursos de gestió de les àrees bàsiques de salut. Estem en una situació delicada en la que sembla que grups privats amb ànim de lucre, i fins i tot determinats fons d’inversió amb caràcter especulatiu volen desembarcar en el camp de l’atenció  primària de salut.  Si volem preservar el nostre sistema de salut, hem d’evitar que aquests fons d’inversió posin el peu en aquest sector, i això només es pot fer legislant, protegint el sistema sanitari amb les lleis necessàries per evitar que aquests fets es puguin produir.

Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid s’ha de desterrar la paraula “privatitzar” del vocabulari demagògic de sindicats, partits polítics, organitzacions veïnals, etc., que acusen permanentment de la privatització de la sanitat catalana sense que es pugui posar ni un sol exemple de que això sigui així. En aquest sentit caldria que el Departament clarifiqués i fes pública la relació que es manté amb l’Hospital Sagrat Cor, explicant què es fa i quan costa el que es fa, i es justifiqués perquè cal fer-ho al Sagrat Cor i no en altres centres del SISCAT que no siguin gestionats per un fons d’inversió especulatiu. Amb aquest tema de la privatització, caldria aclarir la situació de l’Hospital del Sagrat Cor, que com és sabut pertany al buc insígnia de la sanitat privada de Catalunya. El sistema sanitari català és fort, però aquesta mena d’acusacions l’afebleixen i es creen tensions innecessàries i per tant s’han d’eliminar quan abans millor.

Un altre tema que s’hauria d’afrontar és el de les EBA.  Des de la primera EBA a l’any 1996 fins ara se’n han constituït un total de 13 a Catalunya, de les quals 11 gestionen equips d’atenció primària. A Catalunya hi ha un total de 369 equips d’atenció primària, per tant el model EBA representa un 3%  mal comptat. I això en quasi 20 anys d’existència del model. Són una anècdota dels sistema? És un objectiu del Departament de Salut? Cal aclarir que es vol fer amb les EBA i deixar clar si aquests opció de gestió associativa per part del personal es considera una alternativa a potenciar dins del model sanitari català o bé, es tracta d’unes experiències a extingir. I aquesta clarificació l’ha de fer el Departament de Salut, per que en el supòsit que s’opti per aquesta fórmula de gestió, caldrà que l’ICS determini quin % d’ABS que ara s’estan gestionant segons el model “convencional” haurien de passar a ser gestionades per Entitats en Base Associativa.  

També li vull demanar al conseller de Salut que vetlli per preservar la “gestió” dels centres sanitaris. Ja fa forces anys es va fer un esforç de professionalització de la gestió sanitària, i ara, segons la Llei del pèndol tan practicada en el nostre país, hem passat a la “medicalització” de la gestió. Jo no vull ara discutir si els gestors han de ser o no metges, crec que aquest no és el debat. El tema està en que els gestors siguin sobre tot gestors, amb la formació, els coneixements i l’experiència necessàries per poder gestionar amb garanties el sistema sanitari. Experiència que cal adquirir-la dins del sistema de salut, però també fora, per poder aportar experiències organitzatives innovadores als nostres centres sanitaris. Posaré un exemple molt senzill: abans de l’arribada dels gestors professionals a la sanitat pública aquests eren gestionats per un “director” amo i senyor de la institució amb una Junta de Govern purament informativa, i això encara quan se la informava. D’aquest model autoritari es va passar gràcies a l’aportació dels gestors professionals a una direcció participativa materialitzada a través dels comitès de direcció. Però el problema no es només de “professionalització” de la gestió, sinó que  últimament es veuen alguns tics de “politització” de la gestió, i això és molt greu. Els polítics a la política, i els gestors a la gestió.   


Finalment vull remarcar una petició que de fet ja ha sortit en algun dels apartats anteriors. Em refereixo a la configuració d’un marc jurídic  específic per la sanitat catalana. Amb una LOSC obsoleta que cal revisar i actualitzar amb urgència; amb una Llei de contractes de les Administracions públiques que ha de recollir les especificitats del model sanitari català i amb una llei de consorcis sanitaris que preservi l’autonomia de gestió i respecti els drets i obligacions dels òrgans de govern d’aquests institucions. En definitiva, ens cal un Marc Jurídic del sistema sanitari català que serveixi per donar suport a les necessitats del propi sistema i reforci la seguretat jurídica de totes les actuacions que es fan. Un nou Marc Jurídic que en lloc d’encotillar administrativament al sistema sanitari, l’ajudi a ser més eficient.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada