Finançament adequat a les necessitats; un Marc Jurídic que doni suport a les necessitats del sistema sanitari català, en lloc de posar pals a les rodes; Clarificar el paper dels consorcis en el nostre sistema sanitari, entre d'altres qüestions, haurien de ser objectius prioritaris del Departament de Salut pel 2015.
Les EBA són una anècdota en el sistema sanitari català? Tenen perspectives de futur?
Segurament si establíssim un ordre de prioritats, tots coincidiríem en
posar en el primer nivell de les peticions als Reis Mags, que la sanitat pública catalana tingués el finançament que necessita per proveir als catalans d’uns serveis de salut a l’alçada de la
riquesa que el país genera. I això voldria dir entre altres coses, la
recuperació del poder adquisitiu dels treballadors sanitaris, la reducció de les llistes d’espera tant quirúrgiques com
de proves diagnòstiques o visites als especialistes, la millora dels serveis
d’urgències, l’actualització dels equipaments tecnològics, la millora dels
espais físics, la recuperació d’un nivell de recerca adequat a les nostres
possibilitats, etc. Malauradament l’acompliment
d’aquesta petició no depèn de la voluntat del conseller de Salut, per tant, tot
i ser el primer desig d’una gran majoria de catalans, la deixarem de banda, amb
l’objectiu que algun patge reial la faci arribar al ministre Montoro, que com
que forma part del grup de gent del PP que tant estima Catalunya, no hauria de
tenir cap inconvenient en fer-la possible.
El que si que està a les mans de Boi Ruiz és aprimar tant como sigui possible els organigrames del Departament,
del Servei Català de la Salut, de l’ICS, de l’AQuAS, de la Fundació TIC
Salut, de l’Agència de Salut Pública de
Catalunya i de la resta d’organismes que depenguin del Departament. Ja fa anys
que demano aquest gest per part del Departament de Salut; entenc que per
guanyar autoritat moral sobre un sistema sanitari molt castigat pels
ajustaments pressupostaris d’aquests últims 5 anys, el Departament de Salut
hauria d’haver reduït significativament la seva despesa en salaris de persones
amb tasques administratives amb aportació de poc valor afegit, i mentre s’ha
retallat a tort i a dret en els centres, en els serveis de l’Administració de
Salut, més enllà de les afectacions salarials sembla que no ho hi hagi hagut cap
crisi. L’organigrama de la Secretaria de Salut Pública o els càrrecs d’adjunts que
farceixen l’organigrama de l’ICS, són dos clars exemples d’una situació que per
ètica cal corregir.
Una vegada adquirida aquesta autoritat moral sobre el sistema, li
demanaria al conseller que durant el 2015 es clarifiqui d’un a vegada per totes,
si els consorcis han de ser o no una
figura jurídica vàlida per gestionar des de les administracions públiques la
sanitat a Catalunya. I si es diu que si, que s’endegui tota la maquinaria
legal necessària per dotar als consorcis sanitaris d’un marc legal que els doni
suport en lloc de, com passa avui en dia, veure limitades les seves possibilitats per un conjunt de lleis que li són hostils i adverses.
Al conseller també li demanaria una qüestió relacionada amb els
concursos de gestió de les àrees bàsiques de salut. Estem en una situació
delicada en la que sembla que grups
privats amb ànim de lucre, i fins i tot determinats fons d’inversió amb
caràcter especulatiu volen desembarcar en el camp de l’atenció primària de salut. Si volem preservar el nostre sistema de
salut, hem d’evitar que aquests fons d’inversió posin el peu en aquest sector,
i això només es pot fer legislant, protegint el sistema sanitari amb les lleis necessàries per evitar que aquests fets es puguin produir.
Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid s’ha de desterrar la paraula “privatitzar” del vocabulari demagògic
de sindicats, partits polítics, organitzacions veïnals, etc., que acusen
permanentment de la privatització de la sanitat catalana sense que es pugui
posar ni un sol exemple de que això sigui així. En aquest sentit caldria que el
Departament clarifiqués i fes pública la relació que es manté amb l’Hospital
Sagrat Cor, explicant què es fa i quan costa el que es fa, i es justifiqués
perquè cal fer-ho al Sagrat Cor i no en altres centres del SISCAT que no siguin
gestionats per un fons d’inversió especulatiu. Amb aquest tema de la
privatització, caldria aclarir la situació de l’Hospital del Sagrat Cor, que
com és sabut pertany al buc insígnia de la sanitat privada de Catalunya. El
sistema sanitari català és fort, però aquesta
mena d’acusacions l’afebleixen i es creen tensions innecessàries i per tant s’han
d’eliminar quan abans millor.
Un altre tema que s’hauria d’afrontar és el de les EBA. Des de la primera EBA a l’any 1996 fins ara se’n
han constituït un total de 13 a Catalunya, de les quals 11 gestionen equips
d’atenció primària. A Catalunya hi ha un total de 369 equips d’atenció primària, per tant el model EBA representa un 3% mal comptat. I això en quasi 20 anys
d’existència del model. Són una anècdota
dels sistema? És un objectiu del Departament de Salut? Cal aclarir que es
vol fer amb les EBA i deixar clar si aquests opció de gestió associativa per
part del personal es considera una alternativa a potenciar dins del model
sanitari català o bé, es tracta d’unes experiències a extingir. I aquesta
clarificació l’ha de fer el Departament de Salut, per que en el supòsit que
s’opti per aquesta fórmula de gestió, caldrà que l’ICS determini quin % d’ABS
que ara s’estan gestionant segons el model “convencional” haurien de passar a
ser gestionades per Entitats en Base Associativa.
També li vull demanar al conseller de Salut que vetlli per preservar la
“gestió” dels centres sanitaris. Ja fa forces anys es va fer un esforç de
professionalització de la gestió sanitària, i ara, segons la Llei del pèndol
tan practicada en el nostre país, hem
passat a la “medicalització” de la gestió. Jo no vull ara discutir si els
gestors han de ser o no metges, crec que aquest no és el debat. El tema està en
que els gestors siguin sobre tot gestors, amb la formació, els coneixements i
l’experiència necessàries per poder gestionar amb garanties el sistema
sanitari. Experiència que cal adquirir-la dins del sistema de salut, però també
fora, per poder aportar experiències organitzatives innovadores als nostres
centres sanitaris. Posaré un exemple molt senzill: abans de l’arribada dels
gestors professionals a la sanitat pública aquests eren gestionats per un
“director” amo i senyor de la institució amb una Junta de Govern purament
informativa, i això encara quan se la informava. D’aquest model autoritari es
va passar gràcies a l’aportació dels gestors professionals a una direcció
participativa materialitzada a través dels comitès de direcció. Però el
problema no es només de “professionalització” de la gestió, sinó que últimament es veuen alguns tics de “politització” de la gestió, i això és
molt greu. Els polítics a la política, i
els gestors a la gestió.
Finalment vull remarcar una petició que de fet ja ha sortit en algun
dels apartats anteriors. Em refereixo a la configuració d’un marc jurídic específic per la sanitat catalana. Amb una
LOSC obsoleta que cal revisar i actualitzar amb urgència; amb una Llei de
contractes de les Administracions públiques que ha de recollir les
especificitats del model sanitari català i amb una llei de consorcis sanitaris
que preservi l’autonomia de gestió i respecti els drets i obligacions dels
òrgans de govern d’aquests institucions. En definitiva, ens cal un Marc Jurídic del sistema sanitari català que serveixi per
donar suport a les necessitats del propi sistema i reforci la seguretat
jurídica de totes les actuacions que es fan. Un nou Marc Jurídic que en
lloc d’encotillar administrativament al sistema sanitari, l’ajudi a ser més eficient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada