dijous, 8 de gener de 2015

Els consorcis sanitaris: qui els ha vist... i qui els veu!

De ser una eina que assegurava una gestió àgil de la sanitat, han passat a ser una réplica de l'ICS a petita escala


Els consorcis sanitaris podien competir en eficiència i amb agilitat de gestió amb els centres privats de la xarxa pública. Ara en canvi, només poden competir en ineficiència amb l'ICS. A qui interessa aquest canvi? als malalts? jo diria que no va pas per aqui... 


Els consorcis sanitaris a Catalunya van començar a ser utilitzats com a entitats proveïdores de serveis sanitaris al final de la dècada dels 80. En aquells moments, i a banda de la pròpia administració, altres entitats treballaven a títol individual en el sector sanitari, assumint diferents activitats en la provisió de serveis: des de les diputacions i ajuntaments, però també des de diverses fundacions, ordres religioses i entitats mutualistes entre d’altres.

Els consorcis (en els que sempre hi participava la Generalitat com a “soci” majoritari) eren entitats públiques de caràcter associatiu, amb personalitat jurídica pròpia i independent de la dels seus membres que van començar a sorgir com a resultat d’un procés de reestructuració del sector sanitari, en el que els diferents membre que s’hi integraven aportaven aspectes complementaris per assegurar la consecució dels objectius finals del consorci. Qualsevol institució pública o privada sense ànim de lucre, podia formar part d’un consorci, que es regia pels seus Estatuts, que no eren altre cosa que el reflex dels pactes constitucionals entre les parts integrades en el consorci. Eren doncs els Estatuts dels consorcis els que establien el règim orgànic i de funcionament, el règim patrimonial i el laboral, comptable i financer.


Només la ignorància o la mala fe poden portar a identificar
"consorci" amb privatització
Un consorci era doncs un ens públic fruit d’uns pactes entre els diferents integrants, que hi participaven amb caràcter voluntari i que gaudien d’independència respecte a les institucions que en formaven part. Eren, si es vol, un exemple real d’una utopia: entitats públiques amb autonomia de gestió. Era evident que aquesta situació de “felicitat”  no podia durar gaire; en un país com el nostre, lamentablement les experiències d’èxit són efímeres...

Mica en mica el “sistema burocràtic funcionarial” va anar buscant la manera de poder intervenir en el dia a dia dels consorcis. El cos d’interventors de la pròpia Generalitat ha estat particularment actiu en aquesta “campanya” contra els consorcis. Han tingut l'ajuda indispensable de la UE que ha elaborat algunes Directives, la transposició de les quals (feta a Madrid per funcionaris de l’Estat que ignoren com està organitzada Catalunya també en el camp de la Sanitat), ha estat feta atenent a la realitat espanyola, fet que va comportar en una primera instància, que el pressupost dels consorcis consolidés amb el pressupost de la Generalitat. I a partir d’aquest fet desgraciat, s’han encadenat una darrera de l’altre les actuacions que han acabat convertint els consorcis en institucions burocratitzades, sense cap mena d’agilitat en la presa de decisions, sense cap autonomia ni tan sols per aprovar els seus pressupostos.

El fet que el pressupost consolidés amb el de la Generalitat, va implicar que el cos d’interventors definís les macro xifres del pressupost, deixant sense contingut una de les funcions bàsiques de qualsevol consell de govern com és l’aprovació del pressupost d’una manera autònoma i sense “instruccions” tal com ho fan la majoria d'empreses del SISCAT. De fet els consells de govern per aquesta, però també per altres limitacions, han passat a ser un òrgan que “pren nota” en lloc de “decidir”.  La incidència de la intervenció ha estat tan exagerada, que fins i tot, s’ha atrevit a “decidir” quins consorcis tenen autonomia de gestió i quins no la tenen, quan de fet, avui en dia, allò que es coneix com autonomia de gestió no hi ha cap consorci que pugui dir que la té amb plenitud. Les decisions importants ja no estan al consell de govern sinó que estan a la intervenció, que és qui determina moltes de les qüestions que correspodrien al òrgans de govern de les institucions.  Ni tan sols el CatSalut és en aquests moments qui pren les decisions de la “propietat” com és l’elaboració del pressupost.

Els consorcis sanitaris eren una bona eina per defensar
la sanitat pública. Cap dels consorcis existents des de
fa ja 28 anys ha patit cap mena de privatització. 
Posteriorment a les Directives europees (SEC 95 i SEC 2010), hi ha hagut una normativa de caràcter espanyol que tot i els acords polítics d’última hora, ha acabat de donar el cop definitiu als consorcis.

En efecte, ara els consorcis sanitaris queden legalment adscrits a l’administració sanitària, en el nostre cas al CatSalut, i tenen la consideració de “mitjans propis” de l’administració. La conseqüència més òbvia d’aquesta realitat és que els consells de govern haurien de desaparèixer atès que la capacitat de decisió ara recau en el CatSalut.

Un altre conseqüència del canvis és que el règim pressupostari  comptable també serà el del CatSalut. És a dir, comptabilitat administrativa o pressupostària en lloc de comptabilitat general, fet que contribueix a encotillar la gestió i a no poder preveure amortitzacions per renovar els equipaments tecnològics, entre moltes altres limitacions. També es veu afectada l’auditoria dels comptes anuals, que passarà a ser feta per la sindicatura de comptes, i per tant l'òrgan de govern no la podrà aprovar quan correspondria. Només resta en el pla positiu, que el personal contractat pel consorci podrà ser laboral. 


En definitiva, les múltiples reformes han acabat amb les virtuts que tenien els consorcis, i han aconseguit que si abans eren una eina de gestió útil, ara siguin un llast més per la presa de decisions. A qui hem de felicitar? Aquella eina de gestió dels anys 80 i 90 ha perdut la seva eficiència i s’ha convertit en un instrument inservible en mans de la intervenció. I de ben segur que tots aquests canvis i totes aquestes ingerències no beneficien gens als malalts. És lamentable que els polítics d'aquest país, portats per la demagògia, hagin destruït una eina que era idònia per  a la gestió de la sanitat a Catalunya. I que no em surtin amb la corrupció: no hi ha ni un sol consorci sanitari que hagi viscut cap episodi de corrupció.  


Per cert, de consorcis n'hi ha a molts sectors d'activitat i només s'ataca als sanitaris… que curiós no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada