De ser una eina que assegurava una gestió àgil de la sanitat, han passat a ser una réplica de l'ICS a petita escala
Els consorcis sanitaris podien competir en eficiència i amb agilitat de gestió amb els centres privats de la xarxa pública. Ara en canvi, només poden competir en ineficiència amb l'ICS. A qui interessa aquest canvi? als malalts? jo diria que no va pas per aqui...
Els consorcis sanitaris a
Catalunya van començar a ser utilitzats com a entitats proveïdores de serveis
sanitaris al final de la dècada dels 80. En aquells moments, i a banda de la
pròpia administració, altres entitats treballaven a títol individual en el
sector sanitari, assumint diferents activitats en la provisió de serveis: des
de les diputacions i ajuntaments, però també des de diverses fundacions, ordres
religioses i entitats mutualistes entre d’altres.
Els consorcis (en els que sempre
hi participava la Generalitat com a “soci” majoritari) eren entitats públiques
de caràcter associatiu, amb personalitat jurídica pròpia i independent de la
dels seus membres que van començar a sorgir com a resultat d’un procés de
reestructuració del sector sanitari, en el que els diferents membre que s’hi
integraven aportaven aspectes complementaris per assegurar la consecució dels
objectius finals del consorci. Qualsevol institució pública o privada sense ànim
de lucre, podia formar part d’un consorci, que es regia pels seus Estatuts, que
no eren altre cosa que el reflex dels pactes constitucionals entre les parts
integrades en el consorci. Eren doncs els Estatuts dels consorcis els que
establien el règim orgànic i de funcionament, el règim patrimonial i el
laboral, comptable i financer.
 |
| Només la ignorància o la mala fe poden portar a identificar "consorci" amb privatització |
Un consorci era doncs un ens
públic fruit d’uns pactes entre els diferents integrants, que hi participaven
amb caràcter voluntari i que gaudien d’independència respecte a les
institucions que en formaven part. Eren, si es vol, un exemple real d’una
utopia: entitats públiques amb autonomia de gestió. Era evident que aquesta
situació de “felicitat” no podia durar
gaire; en un país com el nostre, lamentablement les experiències d’èxit són
efímeres...
Mica en mica el “sistema burocràtic funcionarial” va anar buscant la manera de poder intervenir en el
dia a dia dels consorcis. El cos d’interventors de la pròpia Generalitat ha
estat particularment actiu en aquesta “campanya” contra els consorcis. Han
tingut l'ajuda indispensable de la UE que ha elaborat algunes Directives, la
transposició de les quals (feta a Madrid per funcionaris de l’Estat que ignoren
com està organitzada Catalunya també en el camp de la Sanitat), ha estat feta
atenent a la realitat espanyola, fet que va comportar en una primera instància,
que el pressupost dels consorcis consolidés amb el pressupost de la
Generalitat. I a partir d’aquest fet desgraciat, s’han encadenat una darrera de
l’altre les actuacions que han acabat convertint els consorcis en institucions
burocratitzades, sense cap mena d’agilitat en la presa de decisions, sense cap
autonomia ni tan sols per aprovar els seus pressupostos.
El fet que el pressupost consolidés amb el de la Generalitat, va implicar que el cos d’interventors
definís les macro xifres del pressupost, deixant sense contingut una de les
funcions bàsiques de qualsevol consell de govern com és l’aprovació del
pressupost d’una manera autònoma i sense “instruccions” tal com ho fan la majoria d'empreses del SISCAT. De fet els consells de govern per aquesta, però també per
altres limitacions, han passat a ser un òrgan que “pren nota” en lloc de “decidir”.
La incidència de la intervenció ha estat
tan exagerada, que fins i tot, s’ha atrevit a “decidir” quins consorcis tenen
autonomia de gestió i quins no la tenen, quan de fet, avui en dia, allò que es
coneix com autonomia de gestió no hi ha cap consorci que pugui dir que la té
amb plenitud. Les decisions importants ja no estan al consell de govern sinó
que estan a la intervenció, que és qui determina moltes de les qüestions que
correspodrien al òrgans de govern de les institucions. Ni tan sols el CatSalut és en aquests moments
qui pren les decisions de la “propietat” com és l’elaboració del pressupost.
 |
| Els consorcis sanitaris eren una bona eina per defensar la sanitat pública. Cap dels consorcis existents des de fa ja 28 anys ha patit cap mena de privatització. |
Posteriorment a les Directives
europees (SEC 95 i SEC 2010), hi ha hagut una normativa de caràcter espanyol
que tot i els acords polítics d’última hora, ha acabat de donar el cop
definitiu als consorcis.
En efecte, ara els consorcis
sanitaris queden legalment adscrits a l’administració sanitària, en el nostre
cas al CatSalut, i tenen la consideració de “mitjans propis” de
l’administració. La conseqüència més òbvia d’aquesta realitat és que els
consells de govern haurien de desaparèixer atès que la capacitat de decisió ara recau en el CatSalut.
Un altre conseqüència del canvis
és que el règim pressupostari comptable
també serà el del CatSalut. És a dir, comptabilitat administrativa o pressupostària en lloc de
comptabilitat general, fet que contribueix a encotillar la gestió i a no poder
preveure amortitzacions per renovar els equipaments tecnològics, entre moltes altres limitacions. També es veu afectada l’auditoria dels comptes anuals, que
passarà a ser feta per la sindicatura de comptes, i per tant l'òrgan de govern no la podrà aprovar quan correspondria. Només resta en el pla
positiu, que el personal contractat pel consorci podrà ser laboral.
En definitiva, les múltiples reformes
han acabat amb les virtuts que tenien els consorcis, i han aconseguit que si
abans eren una eina de gestió útil, ara siguin un llast més per la presa de
decisions. A qui hem de felicitar? Aquella eina de gestió dels anys 80 i 90 ha
perdut la seva eficiència i s’ha convertit en un instrument inservible en mans
de la intervenció. I de ben segur que tots aquests canvis i totes aquestes ingerències no beneficien gens als malalts. És lamentable que els polítics d'aquest país, portats per la demagògia, hagin destruït una eina que era idònia per a la gestió de la sanitat a Catalunya. I que no em surtin amb la corrupció: no hi ha ni un sol consorci sanitari que hagi viscut cap episodi de corrupció.
Per cert, de consorcis n'hi ha a molts sectors d'activitat i només s'ataca als sanitaris… que curiós no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada