Una moció recent del Parlament, demana que els sous dels gerents no superin al del conseller de Salut
El problema està en el mal ús que s'ha fet de la paraula gerent: s'han nomenat (i pagat) en algun cas, gerents que no tenien les condicions per ser-ho, i si amb això no s'hi posa fre, encara que cobrin com el conseller, continuaran cobrant en excés.
En l’ultim ple del Parlament tots els grups, excepte CiU, van
votat a favor d’una moció d’ERC de prendre mesures per garantir que aquest any
a les entitats públiques, els consorcis i altres entitats dependents del
departament de Salut cap sou no superi el del conseller. De fet, les
retribucions dels directius de la sanitat pública, van ser objecte de debat com
a conseqüència d’algunes notícies que havien sortit temps enrere, al voltant de
determinats increments salarials en temps de crisi, i del cobrament de dietes
per assistir a determinades reunions.
El resultat és que el Departament de Salut ha vist com el
Parlament ha aprovat una moció que en aquest any 2015 posa un sostre a les
retribucions dels directius de les entitats públiques sanitàries equivalent al
que cobra el conseller de Salut. Aquesta situació afecta a l’ICS, evidentment,
però també afecta a empreses públiques i consorcis, les anomenades “epic”.
També afecta als directius del propi Departament, que tot i que el seu sou està
ja topat, per la via de les dietes podien percebre una retribució superior a
l’estipulada oficialment pel seu càrrec.
Aquesta reacció del Parlament ve com a conseqüència de la
greu situació de manca de recursos que la sanitat catalana pateix i de les
retallades salarials als treballadors sanitaris
que s’han hagut de fer per intentar equilibrar els ingressos del sistema
amb les seves despeses. Sota aquest condicionant, tot i que les retribucions
dels directius acabin sent “el xocolata dels lloro” en el total del conjunt de
les despeses, des d’un punt de vista ètic i estètic, no és de rebut que els
directius mantinguin una situació de privilegi respecte a la resta de
treballadors del sector.
Per això sobta molt les patinades que en aquest sentit s’han
fet des del propi Departament de Salut, on sembla que en l’últim exercici econòmic
algun directiu ha pogut veure incrementada la seva retribució. També em sembla
del tot fora de lloc, que en la Llei d’acompanyament dels pressupostos s’hi
hagi volgut “colar” una disposició per la qual, els directius sanitaris podrien
compaginar més d’un lloc de treball, i en conseqüència més d’un sou.
Ara bé, si partim de la base que el sistema de salut ha de
poder tenir els millors gestors del sector sanitari, això només es podrà
aconseguir si se’ls pot retribuir a preu de mercat. Fer el contrari equival a
condemnar a la sanitat pública a disposar dels pitjors gestors, i per tant a
veure’s superada constantment per la sanitat privada que, en poder pagar millor
als millors gestors, tindrà un avantatge comparatiu molt important.
Crec sincerament, que el problema no s’arregla limitant els
sous dels professionals. Així estem aplicant la coneguda pràctica de “mort el gos, morta la ràbia”, que
comporta molts més perjudicis que no pas guanys. Jo crec que el problema està
en la manca de rigor que l’Administració pública està demostrant a l’hora
d’elegir els seus gerents. Al no existir uns criteris de contractació professionals, coneguts, objectius, seriosos,
s’ha contractat com a gerent en algun cas, a persones no massa dotades per a la gestió,
fet que ha comportat uns salaris importants per una feina de gestió dolenta. Jo
crec, que el salari d’un professional de la gestió el marca el mercat; no
hauríem d’entrar en aquest joc de limitar sous, sinó que el que cal és garantir
que els que accedeixin a la responsabilitat de gestionar puguin acreditar els
seus mereixements, la seva experiència, i els seus resultats. Aquest és el
repte al meu entendre. I vist així, he de reconèixer que ho tenim una mica
complicat, per que avui en dia, el primer que es busca en un alt directiu
sanitari, és que sigui metge, com a qüestió “sine qua non”, i a partir d’aquí,
la seva expertesa en gestió “se li suposa” com passava fa ja alguns anys amb el
“valor” en tots aquells als que ens va tocar fer el servei militar. Per tant,
els primers que han malbaratat el concepte de gerent, és la pròpia administració,
atès que ha fet un mal ús de la denominació, posant l’etiqueta de gerent a qui de
cap manera la mereixia.
Convindria molt, que no es perdi de vista el sentit comú; ni
els uns ni els altres. Ni els polítics ni la gent del Departament. No fem malbé
la paraula “gerent” aplicant-la a persones o funcions que no són gerencials, i
que dins del propi Departament de Salut n’hi ha més d’una, i quan l’apliquem
estiguem segurs que la podem aplicar amb totes les garanties. Un gerent és un
gerent, i no algú sense l’actitud, la formació, la experiència, els
coneixements, els resultats, i la retribució requerides; tinguem-ho clar
si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada