La pràctica política sembla
compatible amb la manipulació de la realitat
El Sr. Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau, que compareixia en qualitat d’expert, ha iniciat la compareixença explicant els
treballs que l’oficina ha dut a terme en temes relacionats amb la sanitat. La
finalitat de l’Oficina és investigar cassos concrets, no generals. En els
cassos de sanitat actuen d’ofici, i quan comencen una investigació ja saben per
on han d’anar. Quan reben una denúncia estudien les possibilitats que s’hagi
pogut produir algun fet il·legal. Si és així el tema passa a la fase
d’investigació. Diu que a Catalunya es controla el frau millor que a l'Estat
 |
| El Sr. Daniel de Alfonso en la seva compareixença al Parlament |
En la seva opinió en el cas del Sr. Bagó s’haurien pogut conculcar
aspectes de concurrència d’interessos públics i privats, però determinar si hi
ha delicte ja és cosa de la fiscalia.
Referent al que es considera un mitjà propi de l’Administració, han de
concórrer aquestes 4 condicions:
- Que la societat s’hagi denominat mitjà propi en els seus estatuts
- L’Administració que la contracta ha de disposar del control de la societat, com si fos un servei propi de l’Administració.
- La major part de la seva feina s’ha de desenvolupar per l’Administració
- El seu capital ha de ser 100% públic
En la concessió de “Cotxeres de Borbó” en opinió del Sr. de Alfonso,
qui va acabar construint el centre no podia ser considerat un “mitjà propi” del
Consorci.
El Sr de Alfonso detecta en general una certa feblesa en el control
intern de les estructures sanitàries, existint una barreja entre allò públic i
allò privat. Aquesta feblesa ve derivada de les persones que dirigeixen aquests
institucions. Segons ell en el sector Salut hi pot haver conflicte d’interessos
i negocis públic/privat en benefici d’allò privat.
 |
| El Sr. Josep Maria Sabaté, exdirector del CatSalut |
Explico ara la compareixença del Sr. Josep Maria Sabaté, ex director
del CatSalut. El Sr. Sabaté ha explicat que els temes relatius a la governança
dels centes sanitaris ja estaven sobre la taula quan ell va arribar al CatSalut,
tot i que en part funcionaven bé. A causa de les múltiples lleis i disposicions
que regulen els temes sanitaris opina que una nova Llei de Salut aniria bé,
atès que la LLOSC necessita una revisió després de més 20 anys de vigència.
Aquesta nova llei hauria de contemplar la governança dels sistema de salut, la
provisió de serveis, etc.
Diu que en aquelles èpoques, va tenir molts problemes en la
interpretació de les normes , i que tant en el sector públic com en el privat
hi han coses bones i dolentes. Respecte a un possible tracte de favor al
Consorci, comenta que tot el contrari, atès que va tenir u enfrontament dur amb
el Consorci arrel de quan empreses públiques i consorcis van entrar a la SEC
95, mentre que el Consorci defensava el contrari.
Referint-se al tema de “Cotxeres de Borbó” ha explicat que ell només va fer que donar
continuïtat als convenis signats amb anterioritat al seu mandat (anys 2004 i
2005)
Un altre compareixença ha estat la del Dr. Josep Maria Argimon, conseller delegat de l’Agència de Qualitat i
Avaluació Sanitàries de Catalunya. El Dr. Argimon que compareixia en la seva
qualitat d’expert, ha explicat que la sanitat catalana ha fet un pas endavant
important fent el sistema més transparent, mitjançant la publicació de
resultats.
Explica algunes fites importants en aquet procés, i en aquest sentit
senyala el juliol de l’any 2012 com a punt clau quan es publiquen els resultats
nominalment de tots els Hospitals de Catalunya. Al final del mateix any, es
publiquen els resultats de l’assistència primària per primer a vegada, i ara fa
15 dies la Central de Resultats ha publicat també per primer vegada les dades
també nominals dels centres sociosanitaris. Pocs països del mon ofereixen
aquestes dades als seus ciutadans, i l’estat espanyol, només ho fa Catalunya.
 |
| El Dr. Argimon ha comparegut en qualitat d'expert |
Ha acabat la seva intervenció recordant que “el
model sanitari català és un model d’èxit, per que hi ha hagut durant molt de
temps consens al voltant del mateix”.
Molt adequada la reflexió final del Dr. Argimon.
Algú es preguntarà el perquè del subtítol d'aquest post. La resposta és que hi ha diputats al Parlament membres de la comissió, entestats a negar la realitat. Mantenen l'excel·lència del tripartit com si hagués fet meravelles per la societat i no s'adonen que de tan bé que ho van fer, la societat no els va tornar a votar. Cal tocar una mica més de peus al terra, i deixar-se de demagògies populistes que no ajuden gens a millorar les coses.
En entrades successives comentarem les compareixences de Carles Manté i
l’ex consellera Marina Geli, que per la seva transcendència mereixen un tractament
diferenciat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada