La visió de L’ICS segons el seu President, Carles Constante

Millores en l’eficiència, empreses de serveis, i lideratge assistencial en són els eixos

Que l’Institut Català de la Salut té unes dimensions que el fan molt complicat de gestionar és tant cert com que cap altre entitat de salut a Catalunya incorpora tant coneixement i talent. És per això que el Dr. Constante President del consell d'administració de l'Institut s’ha plantejat el futur de l’ICS en base a tres eixos diferenciats.

El Dr. Carles Constante, nou president de l'ICS. A diferència
del seu antecessor, té un programa de futur

El primer en certa mesura ja és conegut. Deriva d’aquesta dimensió que dificulta molt la gestió, i que planteja constituir dins de l’ICS empreses públiques de dimensions més controlables. En una primera instància es tractaria de donar continuïtat a l’idea inicial de fer dues proves pilot: l’una a Girona amb la creació d’una empresa pública integrada per 22 equips d’atenció primària, i l’altre a Lleida, dotant de personalitat jurídica a l’Hospital Arnau de Vilanova.

Veurem quin és el resultat d’aquests proves pilot; fa certa recança el fet de separar una vegada més l’atenció primària i l’hospitalària. Hem viscut forces experiències a Catalunya que han posat en evidència les conseqüències negatives d’aquesta separació, si entenem l’assistència sanitària com un tot, en el que l’assistència primària ha de ser el nucli bàsic i fonamental d’aquest tot, i l’hospital ha de funcionar com un complement assistencial al treball de la primària.

Partint d’aquest plantejament, les experiències pilot de Lleida i Girona queden coixes: la una no té hospital, i l’altre no té primària, de manera que en cap dels dos cassos es podrà posar de manifest que la primària és la base i el punt sobre el que pivota tota l’assistència. Caldrà també estar molt segurs del nombre final d'empreses públiques a constituir, decisió que sens dubte es pendrà quan concloguin les experiències pilot.

La seu corporativa de l'ICS a Gran Via/Balmes

El segon nivell d’actuació estratègica que planteja el Dr. Constante, també està dibuixat. Consisteix a extrapolar experiències d’èxit del propi ICS com ara l’empresa Logaritme que actua com a central de compres de l’ICS i alguna altre empresa pública com el Banc de Sang i Teixits  o el Clínic de Barcelona. Aquesta AIE (Agrupació d’Interès Econòmic), ha resultat una idea d’èxit, i la seva validesa serveix de base per pensar en plantejaments que permetin racionalitzar el tema dels laboratoris clínics, reduint-los en nombre, però dotant-los al mateix temps de tecnologies punta i molta més capacitat de processar mostres, fent-los per tant molt més eficients, i aplicar el mateix plantejament a l’IDI (Institut de Diagnòstic per la Imatge) que ja està present en tots els hospitals de l’ICS a més del Parc Pere Virgili. 

Finalment, el tercer eix de l’ICS em sembla molt important i de gran interès; segurament tan important coma mínim que el primer dels eixos. Es tracta d’identificar lideratges assistencials dins de l’ICS. Més enllà dels càrrecs formals dels organigrames, en una organització tan gran com l’ICS segur que hi ha persones de gran vàlua personal i professional que estan dispersats pel territori, que són coneguts i reconeguts en el seu àmbit, però per les raons que sigui, els seus resultats no han transcendit més enllà dels límits territorials en els que treballen. Ser capaç de recuperar a aquestes persones per transferir els seus coneixements i les seves pràctiques a tota l’organització és una molt bona idea que pot propiciar com a mínim uns resultats molt interessants:

• El primer, és sens dubte una clara línia de motivació d’aquests professionals anònims gràcies al reconeixement que una actuació com aquesta ha de significar
• El segon contribueix a millorar el nivell de coneixements del Grup, gràcies al que podríem denominar la transferència de coneixements.
• Un tercer element positiu seria  l’estímul per evitar que la gent que té ganes de treballar bé, caigui en el desànim que a vegades comporta adonar-te que als teus superiors els importa molt poc de quina manera treballes

L'Hospital de Lleida Arnau de Vilanova, tindrà personalitat
jurídica pública  independent, per avaluar
el nou model de l'ICS

Penso que tot plegat és un programa de treball molt interessant i ambiciós, al que jo només hi afegiria un aspecte des del meu punt de vista molt important: Cal trobar la manera per incrementar el “sentiment de pertinença” dels treballadors de l’ICS. No se com s’ha de fer, però s’ha d’aconseguir que els treballadors de l’ICS es sentin orgullosos de pertànyer a aquesta organització. Si el Dr. Constante aconsegueix aquest repte, serà de matrícula d’honor. Tant de bo sigui així.

En favor de la credibilitat del Dr. Constante val a dir que es un home que acostuma a aconseguir a nivell personal, allò que es proposa. Esperem que ara a l'ICS també sigui així.

www.rbaestudisiprojectes.cat