Finalment les coses van quedant prou clares
Es poden produir danys col·laterals: el conveni franja
Dies enrere, quan les patronals van forçar un acord que
possibilités l’existència d’una conveni
només en l’àmbit sociosanitari del SISCAT, jo no entenia massa bé les raons que havien portat a les patronals a pressionar als seus associats per tal que acceptessin
el conveni, i així ho vaig manifestar en aquest blog. Vaig explicar que les
raons dels sindicats eren molt clares: salvar al cara després del fracàs del
referèndum al que van sotmetre els acords, però no tenia gens clares les motivacions
de les patronals. Finalment, les raons han aparegut elles soles, sense
necessitat d’esperar massa temps.
 |
| Un conveni forçat amb calçador |
Fa pocs dies una patronal ha penjat a la seva pàgina web un document
per tal que els hospitals d’aguts (que estan sense cap conveni) que ho vulguin,
puguin “adherir-se” al conveni sociosanitari, mitjançant un document el model
del qual també s’ha fet públic, que haurà de ser signat en cada hospital pels
representants de l’empresa, i els representants dels treballadors. D’aquesta
manera, Hospitals d’aguts, Salut Mental i Assistència Primària podran tenir un
conveni al que “adherir-se” malgrat que tots aquests àmbits de l’assistència
sanitària estiguin ara mateix sense conveni. En altres paraules: a través del
conveni sociosanitari han volgut “salvar” a tot el SISCAT que corria el risc de
perdre la uniformitat pel que fa a les condicions laborals dels seus
treballadors, en funció dels diferents acords que s’haurien anat produint en
els diferents centres, pactant cada un d’ells pel seu compte. Ara tenen un element
de referència que són les condicions laborals establer-tes en el conveni sociosanitari.
 |
La intenció és lloable; no dic pas el contrari. El que passa és que no
és del tot correcta. I no ho és per què s’hi ha arribat sense explicar-ho
obertament als sector sociosanitari, al que s’ha forçat a acceptar un conveni
que resulta més beneficiós per aquelles empreses que tenen un volum de
treballadors més ampli, en detriment d’aquelles organitzacions amb una
plantilla més reduïda com és el cas de les empreses del sector sociosanitari. Per
tant, per una finalitat correcta (evitar que els hospitals d’aguts quedin sense
conveni amb la inseguretat jurídica que això implica) s’ha obligat als centres
sociosanitaris a acceptar un conveni que no resol les retallades al sector sociosanitari que a més d’afectar a la
tarifa, estan afectant també al PIA que cobreix l’equiparació salarial dels
sociosanitaris a l’antiga XHUP.
Per tant, estem en una situació d’aquelles en les que per vestir un
sant molt gros, n’hem desvestit un altre de petit, però a més sense explicar-li
clarament que l’anàvem a desvestir. S’ha transmès una situació d’incerteses que
en qualsevol cas no és diferent de la que hauria viscut tot el SISCAT si no hi
hagués hagut conveni i se’ls ha fet veure que el conveni era bo pel sector
sociosanitari quan això no és cert. I aquest últim punt és greu.
En definitiva, els sociosanitaris en pagaran les conseqüències atès que
a més de patir un descompte en la tarifa, veuran reduïda la clàusula
d’equiparació salarial. I d’aquest últim fet, les patronals no l’havien avisat.
Mala fe? Incompetència? Desconeixement?. Segurament de tot una mica.
De fet. Aquesta situació palesa per una banda les conseqüències de
l’existència de més d’una patronal, i per l’altre la politització de les
mateixes. Aquesta politització que les porta a erigir-se en representants de
l’Administració en front dels seus associats és a la llarga negativa. Com més
es polititza una organització empresarial, pitjor per ella mateixa i pels seus
associats atès que les decisions que es prenen estan dirigides pel poder
polític i no pel poder dels seus afiliats, i responen més als objectius dels
polítics que no pas als interessos dels empresaris i això no és ètic. I si el
que vols és servir a les indicacions polítiques, llavors cal deixar de cobrar
quotes als associats, i passar a cobrar subvencions de l’Administració, però el
que no pots fer és cobrar d’uns, i fer el que manen els altres.
Tot plegat pot produir uns “danys col·laterals” que jo no se si han
estat ben avaluats pels protagonistes de tota aquesta història. En les
condicions actuals el sindicat de metges ha quedat fora de la mesa del conveni,
i per tant no podrà formar part de l’equip que l’ha de redactar ni tampoc
estarà en la comissió paritària que haurà de vetllar per resoldre els
conflictes que se’n puguin derivar. Algú es creu que el sindicat de metges es
quedarà de braços creuats davant d’aquesta situació? Em voldria equivocar, però
tinc la sensació que els grans estrategues d’aquesta operació acaben d’obrir
les portes, sense adonar-se’n, al “conveni franja”
del personal facultatiu. Els metges no acceptaran quedar al marge de les decisions que els afectin; això comportarà conflictivitat
laboral, i aquesta acabarà amb la negociació del conveni franja. Veurem com van
evolucionant els esdeveniments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada