Mar de fons a l’ICS

S’albiren vagues a l’horitzó...

Coincidint amb la sortida de Joan Viñas de la presidència de l’ICS el sindicat Metges de Catalunya ha iniciat un moviment que sembla que pot acabar en una jornada de vaga en els centres de l’Institut Català de la Salut.

Assemblea informativa avui a Vall d'Hebron 

Per avui s’han convocat assemblees informatives en cada un dels vuit hospitals de l’ICS per parlar de les noves retallades del pressupost 2013, que segons les fons sindicals poden arribar al 8% en els centres de l’Institut Català de la Salut. D’aquest 8%, un 5% aproximadament quedaria compensat per l’eliminació d’una paga extra, però queda un 3% addicional que només es podria aconseguir disminuint la despesa corrent de l’anomenat capítol II en un 10%. Això voldria dir tancar llits i reduir per tant l’activitat quirúrgica. Situació ja coneguda que a banda de comportar increments de la llista d’espera quirúrgica, comportaria també estalvis addicionals en personal atès que a l’haver llits tancats, les necessitats de plantilla són menors, així com les suplències que es generen quan aquests llits estan oberts.

En aquestes assemblees s’ha assegurat que les noves retallades ja no són assumibles pel sistema si es considera que a nivell salarial, i pel que respecta als metges, la retallada de sous des de l’any 2010, arriba al 30% i per tant ja no es pot anar ni un pas més enllà. És per això que els facultatius anuncien vagues si aquesta nova retallada es confirma en el pressupost 2013. 

Aquestes assemblees podrien desembocar en una vaga
si es confirmen les retallades previstes pel
pressupost 2013 

Sorprèn que l’acció del sindicat Metges de Catalunya coincideixi amb el cessament de Joan Viñas en la presidència de l’ICS. El propi sindicat s’ha encarregat dies enrere de valorar “molt positivament el tarannà dialogant del Dr. Viñas” destacant l’esforç que ha fet per “afavorir el diàleg entre la direcció de l’ens i els representants del col·lectiu mèdic, tot i que aquest afany no s’ha pogut concretar en cap acord a causa de la curta durada del seu mandat“. Aquest redactat no deixa de ser curiós: amb nou mesos cap acord, però segons el sindicat ha estat per que nou mesos és poc temps. Jo crec que nou mesos donen marge suficient per haver travat acords si hi hagués hagut la voluntat de fer-los.

 

No serà que durant el seu mandat el Dr. Viñas ni ha fet ni ha deixat fer? El que si que és absolutament cert és que durant aquests nou mesos l’ICS ha deambulat per la vida sense projecte, sense il·lusions, sense horitzons mínimament engrescadors pels seus professionals. En definitiva nou mesos perduts per una institució que pel seu pes en la sanitat catalana i per la vàlua dels seus professionals no pot deixar passar els dies esperant que algú empenyi els anys. Afortunadament l’època Viñas s’ha acabat, i espero i desitjo que l’etapa que encapçalarà el Dr. Carles Constante serà molt més positiva per la institució. El que si que és cert és que en aquests nou mesos, el Dr. Joan Viñas Salas ha estat pràcticament desaparegut i mai s’ha manifestat amb crítiques contra el Departament, però tant bon punt ha estat cessat no ha parat de fer crítiques més o menys encobertes. Ho ha fet a Diario Médico, al diari digital El Debat, i fins i tot en algun mitjà radiofònic.

El conseller Ruiz no sembla posar masses dificultats
a la voluntat d'Economia de voler retallar encara
més en sanitat

Tanmateix tot plegat em porta novament a una conclusió que ja he comentat en ocasions anteriors: la sanitat pública catalana no té en el sí de l’administració pública  qui la defensi; el conseller de Salut es limita a acceptar allò que el conseller mas Colell decideix, sense cap mena de reflexió al voltant de les possibilitats del sector de poder resistir tanta retallada.  De fet, si no fos pels professionals i per algunes plataformes endegades per la societat civil, la sanitat pública estaria del tot indefensa davant de les escomeses dels poders polítics a l’hora de retallar per aquí i per allà i sembla que sense una avaluació feta mínimament amb garanties sobre les possibilitats reals de continuar retallant. Val a dir, que no és només el conseller Ruiz qui mira a un altre banda; les organitzacions patronals estan també a la lluna de València a l’hora de vetllar pels interessos dels seus associats.  

www.rbaestudisiprojectes.cat