Molt de soroll...per ben poc
Des fa uns dies han començat a aparèixer notícies als mitjans decomunicació explicant que molts hospitals concertats per la sanitat pública
intenten compensar les noves retallades que s’anuncien mitjançant l’activitat
privada. Quan parlem d’activitat privada, estem parlant de malalts coberts per
una pòlissa d’assegurança d’una companyia d’assistència sanitària o d’una mútua a més dels malalts “particulars” que
són aquells que s’ho paguen directament de la seva butxaca.
 |
| El nou equip gestor de l'Hospital de Sant Pau es planteja incrementar els ingressos del centre a través de fer més activitat privada |
Abans de continuar comentat aquest fet, cal deixar constància de que fa
ja molts anys que els hospitals públics propis de l’administració estan fent
activitat privada atenent accidentats de trànsit coberts per les seves respectives
companyies d’assegurança i dels que l’Hospital en factura el cost de l’assistència a la mútua o companyia que
correspongui. Ho comento per que ara que ha començat a circular aquesta notícia
molta gent (periodistes inclosos) es posa les mans al cap dient “oh...fixa’t...ara
faran activitat privada?”, quan de fet això fa més de 30 anys pel
cap baix que s’està fent. En particular i més enllà dels accidents de trànsit la Fundació Puigvert és pionera compaginant sense cap mena de problema l'activitat pública i la privada a Catalunya.
Una reflexió prèvia al que voldria exposar: Els hospitals tenen
diferents elements productius; el més important és el llit, doncs a través d’ell
i gràcies a la intervenció de persones especialitzades i altament qualificades
l’hospital “ven altes”
a l’Administració. Les altes que l’hospital ven surten doncs d’un llit. En
aquests darrers anys hem assistit a un procés pel qual l’Administració s’ha vist
obligada a comprar menys “altes” atès que disposa de menys diners i en
conseqüència als hospitals han quedat forces llits buits (es parla d’un 8% de
mitjana de llits desocupats)
Per tant quan parlem que els hospitals volen fer activitat privada ha
de quedar clar que aquesta activitat es farà en aquests llits desocupats i que
són un element malauradament improductiu
en uns temps en els que una societat eficient no es pot permetre un
malbaratament de recursos com aquest. Entenc dons que intentar omplir aquests
llits amb mallats privats és d’una banda una manera de millorar uns ingressos
molt minvats i de l’altre un esforç per millorar l’eficiència de la capacitat
productiva de que està dotat l’Hospital.
 |
| La Fundació Puigvert pionera a Catalunya compaginant activitat pública i privada sense cap mena de problema |
Aquest fet té efectes col·laterals importants: es generarà més feina pel
personal sanitari atès que ara les plantilles estan dimensionades en funció
dels llits que s’han d’atendre i de l’altre banda tal com diu l’amic Manel Jovells President d’UCH, es reduirà la llista d’espera de la sanitat pública
atès que els malalts que optin per la via de la privada deixaran de pressionar
sobre les llistes d’espera de la sanitat pública.
Sobta doncs veure els escarafalls d’alguns periodistes que en donar la
notícia a TV han posat el crit al cel: “no ens volen dir com ho faran, clamava una periodista de
TV3” . Però no era només la periodista, era també una usuària que de
ben segur tindrà els seus seguidors i que a preguntes de la periodista deia “jo no m’ho puc pagar i m’hauré d’esperar un any per que
m’operin per la pública i si un se’n va a la privada l’operaran amb una
setmana”. Tot enfocat sempre des del greuge comparatiu. A aquesta
senyora jo li preguntaria quan temps s’hauria d’esperar per ser intervinguda
sinó hi hagués privada en els hospitals públics i ella em diria un any; doncs
bé amb privada en els hospitals públics aquesta senyora s’haurà d’esperar una
mica menys d’un any i en el pitjor dels cassos el mateix que s’ha d’esperar ara.
Per tant també ella hi pot sortir guanyant. Passa que les coses cal saber-es
explicar i no utilitzar la demagògia per sistema, tendència aquesta cada més de
moda per periodistes i tertulians que ignoren els temes sobre els que debaten.
 |
| La Mútua de Terrassa tampoc ha tingut cap problema a l'hora de fer compatibles activitat pública i privada |
Tanmateix jo voldria fer una reflexió al voltant del fet en sí mateix.
A Catalunya hi ha aproximadament un 22% de la població que té doble cobertura (la
pública, i la privada). Qins són els motius pels quals un ciutadà decideix
pagar-se una segona cobertura? Fonamentalment les raons són sempre de caràcter
hostaler: habitacions individuals, silenci escrupolós en el hospitals privats,
tracte respectuós i personalitzat per part del personal del centre privat,
àpats d’una certa qualitat, neteja adequada, manteniment de llits i altre
mobiliari de l’habitació digne, etc. Entre les motivacions no hi poso la
qualitat de l’assistència atès que els metges acostumen a ser els mateixos en
la pública que en la privada i els coneixements del personal d’infermeria són
molt normalitzats. Si això és així (i els garanteixo que ho és) vostès creuen
que hi haurà moltes persones disposades a canviar la Quirón, o la Dexeus, o la
Teknon per posar uns exemples, per anar-se’n a Vall d’Hebron, Bellvitge o
Germans Trias i Pujol? Jo diria que no seran molts els que es decideixin a canviar
les “comoditats” d’un centre privat pels inconvenients d’un hospital públic. Els
cassos seran en tot cas comptats.
És per això que no s’entenen algunes reaccions desairades acusant de
competència deslleial als centres
concertats que vulguin fer activitat privada. Els resultats no seran espectaculars,
i des del meu punt de vista gairebé els sector privat ni ho notarà. I el públic
tampoc per que si tots els hospitals de la XHUP pretenen ara, de cop, fer
activitat privada veurem com molt pocs tindran èxit més enllà dels que ja fa
anys que ho venen fent i tenen un cert “savoir fer” en aquest camp com són els
cassos de la Fundació Puigvert, de la Mútua de Terrassa i potser el Clínic. La resta, ben poc
aconseguiran. I sinó, al temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada