La Inspecció de Treball pot acabar amb la viabilitat del sistema sanitari
Aquests dies estem
assistint a diferents comentaris apareguts en els mitjans de comunicació al
voltant d’unes actes d’infracció per
manca de cotització addicional que la Inspecció de Treball ha aixecat al’Hospital de Sant Pau sobre la cotització de les guàrdies mèdiques dels últims
4 anys com a hores extraordinàries, per un import que entre liquidació de
quotes, recàrrecs i interessos de demora arriba als 11 milions d’€. És ben bé
allò de “a perro flaco todo son pulgas...”. Si no s’arbitren solucions immediates, això pot
representar el tancament de l’Hospital de Sant
Pau afegit a la deficitària situació econòmica que l’Hospital està vivint.
 |
| El Conseller Ruiz expresava la seva preocupació per la interpretació que fa la Inspecció de Treball de les guàrdies mèdiques en els hospitals concertats |
Pot ser aclaridor pel
lector explicar com es genera aquest nou problema, que a més d’afectar a
l’Hospital de Sant Pau, amenaça la viabilitat econòmica de la gran majoria de
centres concertats de la Xarxa Pública de Catalunya:
Les guàrdies mèdiques històricament havien estat excloses de la consideració d’hores extres, així ho proclamaven els diferents convenis
col·lectius del sector concertat (art. 37.2 i 8 del VII conveni dels
hospitals de la XHUP i dels centres d’atenció primària) i
així ho va proclamar el “Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salut” (any 2003) regulant l’anomenada jornada complementària
d’atenció continuada (equivalent a guàrdies de presència física) A més a més la disposició addicional segona
del “Estatuto Marco” (EM) va establir que el règim de jornada i descansos que
es regulava a la secció primera del capítol X era d’aplicació supletòria
als centres concertats amb el Servei Nacional de Salut que formalment
pertanyessin a una xarxa d’utilització pública si els seus convenis no
regulaven aquesta matèria o la seva regulació era pitjor que la del “Estatuto
Marco”.
Desprès d’una llarga peregrinació judicial finalment el Tribunal
Suprem (TS) va establir:
1. Que en l’àmbit concertat de Catalunya no
era d’aplicació supletòria el règim de jornada regulat pel EM doncs el nostre conveni col·lectiu
regulava el règim de jornada i la seva regulació i aquesta era millor que la
del EM.
2. Que no sent d’aplicació l’EM la
legislació aplicable era l’Estatut dels Treballadors (ET) que només distingeix
entre dos tipus de jornada: la ordinària i l’extraordinària (en l’àmbit de la
legislació laboral no existeix la jornada de guàrdia concebuda com un tercer
gènere de jornada).
3. Que les hores de treball que superessin
les 1826 hores any (equivalent de les 40 hores de treball efectiu de mitjana
setmanal en còmput anual que estableix l’Estatut del Treballadors) havien de
ser considerades hores extraordinàries i per tant abonades al preu hora ordinària
que és el que estableix com a retribució mínima l’ET.
 |
| L'Hospital de Sant Pau ha estat el primer en rebre als inspectors de Treball per la cotització de les guàrdies mèdiques com a hora extra |
Així les coses (consideració de les hores que sobrepassin
les 1826 fet sorprenent que el TS establís el llindar en aquest límit legal
perquè de fet i de dret la jornada ordinària dels facultatius dels centres
concertats és la que determina el conveni o sigui 1688 hores).
La consideració de les hores de guàrdia realitzades apartir de les 1826 hores de treball va tenir com a primera conseqüència
l’efecte sobre la
seva retribució que
va passar a ser de 25 € l’hora a una forquilla entre 32 i 36 €, segons
l’antiguitat, nivell de carrera i altres condicions retributives individuals de
cada facultatiu (plus de responsabilitat, plus de docència,...). Aquesta
individualització del preu hora guàrdia suposa un problema important de gestió de nòmines en
els centres.
A més a més la consideració de les guàrdies com hores
extraordinàries porta aparellada l’obligatorietat de la seva cotització addicional (un 23’6% a càrrec
de l’empresa i un 4’7 % a càrrec del treballador) cotització que no té
cap efecte beneficiós pels facultatius a efectes de possibles prestacions doncs
estan topats en les seves bases de cotització i que només te un efecte
recaptatori per la Tresoreria General de la seguretat Social.
Però no acaben els problemes de les guàrdies en la seva més
gran retribució i cotització addicional. La següent problemàtica derivarà de la seva limitació (80
hores any). La dedicació
màxima anual dels facultatius passarà de 2817 hores (equivalent a les 48 hores setmanals
de la directiva europea sobre jornades i descansos) a 1906 hores (1826 + 80).
Els problemes continuen ja que si són hores extres la seva realització, és en principi, voluntària si no es pacta
en conveni col·lectiu o en el contracte de treball l’obligatorietat de la seva
realització.
Conclusió: està en qüestió
la sostenibilitat del model actual d’atenció continuada i urgent en el sector
concertat (l’ICS no té el problema perquè al seu personal estatutari se li
aplica l’Estatuto Marco).
Què poden fer els hospitals
amb aquest nou marc normatiu de les urgències? Ho anirem veient, però solucions
tampoc n’hi han tantes:
- Organitzar el treball del personal facultatiu per torns rotatoris de matí, tarda i nit
- Contractar personal específic per fer guàrdies, de manera que cap metge de l’staff en faci
- Disposar de serveis d’urgències hospitalaris autosuficients, treballant per torns, amb suport d’especialistes localitzats.
- Aplicació de futures tecnologies que puguin ajudar en la solució del problema de les guardies
- Altres mesures imaginatives que puguin sorgir
 |
| Qui sap si algun día els robots podran aportar alguna solució al problema de les guardies
La gravetat del problema ve donada pel fet que algun hospital més està en aquests moments en fase d’inspecció i a ben segur s’aixecaran noves actes d’infracció i darrera d'aquests hospitals vindran la resta de centres concertats. Això pot portar a una situació complicada a molts centres concertats que entre retallades i inspecció de treball es trobin en el dilema de tenir que tancar les portes per manca de viabilitat econòmica
PS. La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya ha dictat una sentència unificada sobre el conflicte de les guàrdies
presencials. Segons
s’ha pogut saber, la resolució del TSJC recull el parer del Tribunal
Suprem en el sentit que totes les hores complementàries que superin el
límit anual de 1.826 amb 27 minuts s’han de pagar, com a mínim, a preu d’hora
ordinària. Això obligarà als centres que no haguessin pagat aquestes hores al
preu que ara s’estipula a abonar la diferència als facultatius. Tanmateix, la
sentència unificada diu que del còmput final s’haurà de descomptar allò que
hagués cobrat el professional en concepte de “complement d’atenció continuada”.
Aquest és un nou criteri, que reduirà els costos dels centres que tinguessin
procediments pendents de resoldre en el marc d’aquest conflicte.
En un
altre punt, la sentència unificada del TSJC considera que no s’ha de
condemnar les empreses a assumir un cost suplementari del 10% en concepte
d’interessos de demora, perquè aquesta s’ha degut a la complexitat jurídica que
ha revestit la controvèrsia
També s’ha de descomptar l'anomenat “day off”, és a dir, les hores de jornada
ordinària que s’han deixat de fer a la sortida de la guàrdia per respectar el descans
mínim de 12 hores entre jornada i jornada, i que no s’han recuperat.
Per aquells Centres que als judicis han al·legat i provat quin ha estat el volum d’hores deixades de treballar per aquest concepte, ara també podran descomptar aquest import, juntament amb el del “complement d’atenció continuada”, de les diferències a abonar.
Cal tenir en compte que aquesta sentència ha estat dictada en Sala General, és a
dir, per tots els Magistrats de la Sala, resultant que dels 25 Magistrats que la composen, 18
d’ells han votat a favor d’aquesta tesi, i 7 s’hi han oposat emetent el corresponent vot
particular. És important destacar l’ampli consens què hi ha hagut, que reforça la solidesa de la decisió judicial.
Aquesta sentència es pot recórrer
davant la Sala Social del Tribunal Suprem i per tant
caldrà veure quin és el resultat final.
Les
patronals valoren positivament els termes general de la resolució del TSJC,
que podria posar final a un conflicte enquistat al sector des del 2005 i que
tal com abans d’aquesta recent sentència estava significava una autèntica “espasa
de Damocles” sobre la viabilitat de molts centres concertats de la sanitat pública
catalana
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada