Situació d’ingovernabilitat al centre
El Dr. Xavier Corbella ha presentat la seva dimissió com a gerent de l’Hospital de Sant Pau. Segons
sembla el Dr. Corbella ha dimitit per motius de salut, quan només feia 8 mesos
que havia ocupat el càrrec.
No cal dir que els motius reals de la dimissió del Dr. Corbella potser
si que impliquen problemes de salut, però si és així, aquests problemes venen
derivats de la tensió i el mal viure que treballar a Sant pau li ha comportat.
 |
| El Dr. Corbella en el moments "feliços" en els que era gerent de l'Hospital de Bellvitge |
Són ben sabudes les constants denúncies i querelles que el comitèd’empresa interposa constantment davant de qualsevol decisió de gestió que es
prengui a l’Hospital que fa ben poc ha hagut de demanar la intervenció del
Protectorat de la Fundació de Gestió davant d’una situació límit atesa la
inviabilitat econòmica del centre i la impossibilitat de poder prendre
decisions, segons va denunciar el president de la Fundació de Gestió el Dr. Xavier Pomés.
El Dr. Xavier Corbella és un dels bons gestors que hi ha en aquests moments a la sanitat pública catalana, tal com va demostrar en el pas per la
gerència de l’Hospital de Bellvitge. El problema està en que no hi ha bon
gestor que resisteixi una escomesa constant i permanent d’un comitè d’empresa
que constantment està posant en qüestió qualsevol decisió presa per la
direcció. Amb l’agreujant que el comitè no es conforma exercint una oposició
“dura” sinó que pretenc criminalitzar l’actuació de la gestió a través de
querelles una darrera de l’altre. No és d’estranyar doncs que el gerent hagi
dit “prou!...no aguanto més...” Això
tampoc s’ha d’entendre des de la perspectiva que el Comitè d’empresa estigui
permanentment equivocat. Segurament en les seves denúncies tenen la seva part
de raó en algunes d’elles. A Sant Pau s’han comès errors des de la gestió i
fins i tot irregularitats, però els responsables d’aquests fets estan sent
objecte de judici i de comissions d’investigació. Caldria doncs que el Comitè
entengués que aquest nou equip que estat intentant refer la situació de
l’Hospital no és responsable dels mals que l’Hospital està patint en
l’actualitat.
 |
| Quants problèmes generats a un centre que hauria de ser modèlic, i que veu com les baralles internes l'aparten del lideratge de la sanitat catalana |
Els problemes de la Fundació de gestió de Sant Pau de fet apareixen
l’any 90, juntament amb el naixement de la pròpia Fundació quan es decideix per
part del Departament de Sanitat i Seguretat Social de l’època dotar a la nova
Fundació d’un fons de maniobra de 10
milions de pessetes, xifra del tot insuficient per atendre el pagament de
nòmines i proveïdors. En aquells moments el Departament de Sanitat pagava els
concerts a 90 dies, per tant el primer ingrés de la Fundació no es produiria
fins passats aquests 3 mesos, mentre que el pagament de nòmines i proveïdors en
aquest període sense ingressos era ja força superior als 10 milions de pessetes
amb que va ser dotada la Fundació. Això va obligar al seu primer gestor (Agustí
Trullà) a endeutar-se només iniciar la vida de la Fundació per poder cobrir el
“gap” entre ingressos i despeses. Aquest fet ha hipotecat des d’aquell dia el
Funcionament de l’Hospital que mai més ha pogut mantenir un equilibri
pressupostari.
Un altre factor clau que justifica el desequilibri entre ingressos i
despeses del centre, és l’increment de plantilla que sembla que hi ha hagut
d’ençà la inauguració del nou edifici. Quan l’Hospital tenia una estructura
basada en diferents pavellons semblava lògic que les seves dotacions de
personal fossin superiors a les de la resta d’hospitals amb un sol edifici. Els
diferents pavellons en els que es prestava l’assistència dificultaven
l’optimització de la plantilla i justificaven doncs una dotació de personal
superior a la resta d’hospitals. Quan es va posar en funcionament el nou hospital
segons ha denunciat el President del Patronat Xavier Pomés, la plantilla es va incrementar significativament en lloc de reduir-se. Per tant aquest és també un
element important de desequiibri.
En aquest sentit, i per ajudar a entendre millor tot el que ha passat a
Sant Pau, voldria recordar que en la dècada dels 90, a l’Hospital de Sant Pau
entre MIR i becaris hi havia més metges que els propis del staff. Amb això està
dit “quasi” tot.
 |
| Xavier Pomés en la seva etapa de conseller de Sanitat; ara els sindicats demanen la seva dimissió a St. Pau per que segons ells en el temps que hi porta com a President, no ha fet res per ajudar a la Institució |
Per acabar voldria sortir al pas d’algunes acusacions que es fan des
del comitè d’empresa a la gestió del patrimoni de Sant Pau. Com és sabut, per
un privilegi concedit fa molts anys pels reis espanyols, quan un malalt mor a
l’Hospital de Sant Pau, sense fer testament, l’Hospital és considerat hereu del
malalt mort. Això, juntament amb donacions voluntàries ha fet que l’hospital al
llarg dels segles hagi anat acumulant
un patrimoni important en forma d’habitatges, finques, joies, etc.
Aquest patrimoni s’ha anat utilitzant en diferents ocasions al
llarg de la història de l’Hospital
per coadjuvar en les despeses del centre
atès que la situació econòmica sempre ha tingut serioses dificultats i
desequilibris. Va ser a l’any 1991 quan es va separar l’assistència sanitària
(Fundació de gestió) de la part patrimonial (MIA, participada pel Bisbat de
Barcelona, l’Ajuntament de la ciutat i la Generalitat de Catalunya). El
rendiment d’aquest patrimoni ha servit per finançar la fundació de recerca de
l’hospital i ajudar en algun cas en l’adquisició d’algun equipament tecnològic
avançat pel propi Hospital. Afortunadament es va prendre aquesta decisió; si no
hagués estat així avui dia del Patrimoni de Sant Pau, no en quedarien ni els
apunts comptables. La gestió de l’Hospital de Sant Pau està en risc, però el seu patrimoni està afortunadament intacte.
És per això, que no em semblen gens adequades algunes actuacions del comitè d’empresa, denunciant que el patrimoni
no es dediqui a pagar els sous dels treballadors; faltaria més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada