Xipre és la gota que fa vessar el got

Aquest cap de setmana hem conegut un fet sobre el que de cap manera s’hi pot passar de puntetes: la Unió Europea i el govern xipriota han acordat rescatar l'economia del país per un import de 10.000 milions d€. Com a conseqüència d'això  els ciutadans xipriotes han vist com un colla de lladres irresponsables han decidit imposar una taxa als seus dipòsits bancaris. I el pitjor és que aquests irresponsables no són altres que els dirigents polítics del país, el Banc Central Europeu i  de la pròpia Unió Europea. Sembla com si el govern alemany i el Fons Monetari Internacional haurien volgut un altre tipus de mesures.

Tanmateix  el cert és que pels dipòsits inferiors a 100.000€ la quita serà finalment del 3% (es pretenia que fos del 6,75%) i pels dipòsits superiors a 100.000€ aquesta quita pot ser del 12,5% quan inicialment s’havia dit d’un 9%. Un autèntic robatori perpetrat pel propi  govern Xipriota, per tal de poder pagar el rescat que Xipre ha demanat a l’UE per un valor de 10.000 milions d’€. Sembla també que els dipòsits que no arribin als 25.000€ podrien quedar exonerats de la mesura

Tot plegat em fa dir que ja n’hi ha prou, que aquesta colla de dirigents ineptes que ens governen a Xipre, a Espanya, a Alemanya i a tota Europa inclosa Catalunya haurien de ser jutjats i anar a la presó si s’escau. Tots aquests inútils que amb les seves decisions ens han portat fins aquí haurien de ser jutjats i castigats. Però no només els dirigents polítics; també els del bancs, els seus col·laboradors necessaris per dur a terme aquest atracament a la societat civil. Uns per que han actuat malament i han ficat la ma a la caixa, i altres els que no han ficat la ma a la caixa per que són una colla d’ineptes. Cal acabar amb aquesta plaga de vividors a compte aliena (mai millor dit) i això només s’aconsegueix amb mesures exemplars que deixin ben clar a tothom que “qui la fa, la paga” encara que siguis polític o banquer.

El Sr. Nicos Anastasiades encara no porta ni un
 mes com a nou president de Xipre

S’ha trencat un principi bàsic com és de la “garantia dels dipòsits” i això pot tenir unes conseqüències desastroses. La pèrdua de confiança dels dipositaris pot significar que els ciutadans decidim tenir els diners a casa, on només els lladres convencionals ens els puguin robar. Ara són els lladres de camisa blanca i corbata els que ens els prenen amb total impunitat. Si els ciutadans acabem actuant així està clar que els bancs tindran cada vegada menys recursos i en aquest cas, com es finançaran les empreses? Tot plegat pot significar el final del sistema econòmic tal com el coneixem fins ara.

Decisió errònia la que han pres els “savis” de la Unió Europea i del Banc Central Europeu. De fet entre els molts problemes que Europa té avui en dia n’hi ha un de nou molt preocupant: la Unió Europea s’ha dotat d’una estructura funcionarial d’elit, tecnòcrata “de la vella escola”, totalment sotmesa a la voluntat dels polítics i disposada a servir les seves directrius deixant de banda els interessos delsciutadans que som qui els paguem amb els nostres impostos.

Xipre, petita illa de no més de 700.000 habitants i 9.000 km2 està dividida en dos entitats polítiques diferenciades: la grega integrada a l’UE i que inclou aproximadament el 80% de la població i la turca. La seva capital Nicòsia està dividida com fa anys ho estava Berlin en dues parts la turca i la que pertany a l’UE. El Sr. Nicos Anastasiades és el President del Govern Xipriota des de fa aproximadament tres setmanes en que va substituir al comunista Dimitris Christofias que és el principal culpable d’haver portat a aquest país a la dramàtica situació econòmica en que es troba.

El comunista Dimitris Christofias és el principal
culpable de la situació actual a Xipre 

De fet la decisió final està en mans del Parlament xipriota que aquesta setmana ha de votar  si accepta les mesures pactades entre el govern de Xipre i la “troika” europea. Sembla que el govern xipriota preveu retornar als seus ciutadans una part d’aquesta “mordida” en els seus estalvis en un període de 2 anys. De tota manera hi ha una qüestió que per a mi és la més important en aquest moment. Es tracta de la legalitat d’aquesta mesura. En quina legislació es basa Europa per “confiscar” els comptes dels seus ciutadans? Algú s’ha parat a esbrinar si aquesta mesura és legal? Ètica ja se que no, però és legal? Amb quina llei s’empara?.

Està clar que han de canviar moltes coses; no podem continuar així de cap manera...S’han d’exigir responsabilitats a aquells que ens han portat on estem i als que prenen decisions arbitràries sense avaluar-ne les conseqüències. El problema no està només a Xipre: està a tota Europa

Informació d'última hora: Sembla que la Unió Europea s'ha adonat del disbarat immens que estava fent a Xipre i ha autoritzat al govern xipriota a no tocar els dipòsits per sota de 100.000€, atès el pànic que s'havia generalitazat a tota Europa en veure com la garantia dels dipòsits era aigua mullada en mans d'uns alts funcionaris europeus del tot ineptes. Ara, amb aquestes noves condicions si és que el govern xipriota les vol aplicar, (quedarien afectats només els dipòsits superiors a aquests 100.000€) s'ha de pronunciar el Parlament de Xipre.  En qualsevol cas, adoptin la proposta que adoptin la Unió Euopea vol que Xipre recapti més de 5.000 milions d'€ per aquest comcepte i poder retornar així el rescat. Veurem que hi diuen el senyors diputats.

www.rbaestudisiprojectes.cat