Repàs a l’article primer de la Constitució

Portem una temporada llarga en la qual la Constitució espanyola està sent utilitzada com a  arma contra les aspiracions de Catalunya, siguin quines siguin.  Per veure doncs “de quin mal hem de morir” he volgut fer un molt lleu repàs a la Constitució del 78 que és l’actualment vigent. Diu en el seu article 1:

1     Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític

Només llegir aquest article primer del Títol Preliminar ja m’he donat compte que hi havia alguna cosa que no m’acabava de quadrar. És per això que continuat indagant en el significat de l’expressió “Estat social i democràtic de Dret”

El pitjor que li pot passar a la Constitució és
el seu ús partidista

Sembla que el concepte d’Estat social es comença a dibuixar a Alemanya i més concretament  la formació de l’Estat Prussià. Després d’un seguit de transformacions   evoluciona cap al que es coneix com “economia social de mercat” que intenta resguardar als ciutadans dels efectes nocius del capitalisme enfortint serveis i garantint drets considerats essencials i entre ells l’Assistència Sanitària, la Salut, l’Educació Pública, el treball i l’habitatge dignes, subsidis als desocupats, accés real a bens culturals, assistència a persones grans i discapacitats, assistència social, defensa jurídica assistència legal, etc.  

Si hi afegim el terme democràtic als valors indicats en el paràgraf anterior comencem a entreveure un sistema social en el que els drets socials responen a les demandes de la població, a allò que la gent vol. És a dir, un Estat en el que s’escolta la voluntat de la gent i en el que els ciutadans poden expressar lliurement la seva opinió.

Finalment el terme de Dret, marcaria la prevalença de la Llei, el seu respecte i per tant asseguraria la separació de poders entre el poder executiu (el govern), el poder legislatiu (el Parlament) i el poder judicial.

No cal anar més enllà per entendre que en aquests moments a Espanya cap d’aquests tres conceptes s’aplica:

És molt dubtós que siguem un Estat social, atès que els drets dits fonamentals estan en qüestió: la justícia imposa taxes, l’assistència sanitària no és universal, el treball és molt precari i els pocs que en tenen han d’acceptar condicions gairebé humiliants, el dret a l’habitatge digne està sent conculcat constantment per entitats bancàries que havent rebut ajuts públics procedeixen diàriament a desnonar moltes famílies que no poden fer front a les seves hipoteques, una llei de la dependència que existeix en el paper però que no s’aplica en la majoria de cassos per manca de recursos per finançar-la, etc. etc. Per tant, es veu clarament que això d’Estat social està en entredit i fins i tot es podria dir que en alguns dels seus aspectes brilla per la seva absència.

Però si anem al context democràtic ens trobem una situació similar: en aquest país han governat  partits polítics que no han guanyat les eleccions contravenint la voluntat majoritària de la gent. El govern actual d’Espanya no vol escoltar l’opinió de la ciutadania de Catalunya pel que fa  al seu dret a decidir el seu futur. Hi ha alguna cosa més democràtica que escoltar l’opinió del ciutadans?  Dons a Espanya això no es pot fer. Fins i tot la llibertat d’expressió es veu limitada quan ahir mateix el Fiscal de l’Estat va obligar a dimitir al Fiscal en cap de Catalunya.  De quina democràcia parlem doncs?

Finalment, cal veure si estem sota l’imperi de la Llei. I ens adonem que el primer que incompleix les lleis és el propi Estat espanyol quan en el cas de Catalunya no li vol abonar les quantitats previstes en l’Estatut de Catalunya vigent que és una Llei orgànica de l’Estat espanyol.  Però si analitzem si existeix una verdadera  separació de poders  veiem com el Tribunal Constitucional va ser manipulat per la política en ocasió del recurs contra l’Estatut de Catalunya interposat pel PP en que els seus magistrats van elaborar una sentència política seguint consignes polítiques del PP. Com també són polítiques moltes sentencies del Tribunal Suprem contra la llengua catalana. L’última prova la tenim en la ingerència de la política i el govern en el poder judicial en la recent destitució del fiscal en Cap de Catalunya pel fet d’haver reconegut públicament que els ciutadans tenen dret a decidir el seu futur. I què dir de la comèdia Sr. Bárcenas i PP? això és pròpi d'un estat de dret?

Vist doncs que això de ser un “Estat social i democràtic de Dret”  és molt discutible, i tenint en compte que aquest article 1er., de la Constitució és la base sobre la que es desenvolupen els següents articles, semblaria molt poc sòlid anteposar la Constitució als desitjos de llibertat dels pobles d’Espanya. Aquells que s’apoderen de la Constitució per defensar les seves opcions polítiques estan fent un molt flac favor a la pròpia Constitució i el seu ús purament partidista els desqualifica. 

www.rbaestudisiprojectes.cat