Ara toquen uns jocs Olímpics?

Constants contradiccions, l’especialitat preferida dels polítics

La setmana passada una delegació del Comitè Olímpic Internacional (COI) va visitar Madrid per avaluar les possibilitats de la capital espanyola d’albergar els jocs olímpics (JJOO) de l’any 2.020. En paraules del príncep Felip, la candidatura madrilenya ha obtingut un excel·lent.

La Sra. Alcaldessa de Madrid s'ha convertit en un autèntic "crac"
de les finances.  És clar que entre el marit i l'acompanyant
que tè a la dreta,  és fàcil perdre l'enteniment 

Més enllà de si Madrid ha d’organitzar o no uns jocs olímpics el que em preocupa és la despesa important que aquest esdeveniment implica. Diuen els responsables de la candidatura madrilenya que una part important de la despesa ja està feta i en paraules de l’alcaldessa el que queda pendent puja uns 1.500  milions d’€ addicionals. 

El que costa d’entendre  és com un govern pot assumir els discurs de l’austeritat portada fins a límits extrems i per altre banda estar disposat a dispendis econòmics que no aporten valor afegit en termes econòmics més enllà de satisfer l’orgull de l’espanyolitat. Com es pot fer compatible la lluita contra el dèficit públic que comporta retallades importants en el anomenat estat del benestar, i gastar-se alegrement  milions i milions d’€ que no comportaran cap retorn als ciutadans.  Els impostos que paguem els ciutadans no els paguem per que els polítics puguin treure pit penjant-se medalles en organitzacions lúdiques quan la societat està patint un càstig dur; paguem els impostos amb l’esperança que siguin administrats amb criteri i sobre tot d’una manera eficient i justa.

L'alcaldessa de Madrid, el president del COE i...el Príncep

Com han de viure els més de 5 milions de parats que hi ha a l’Estat la notícia que el govern s’ha de gastar encara 1.500 milions d€ més, quan el subsidi d’atur se’ls està acabant a molts d’ells? O com han de viure els pensionistes que per primera vegada en la història estan pagant copagament en farmàcia aquest nova mostra de desconsideració amb els més dèbils? I què dir dels treballadors que veuen perillar els seus llocs de  treball per que l’Estat paga amb molt de retard tot el que deu a les seves empreses? Què ha dir la ciutadania de decisions com aquesta?

Si els fets per sí mateixos són ja penosos, encara ho són més algunes de les manifestacions que s’han fet aquests dies per l’alcaldessa madrilenya, que amb les seves paraules demostra que això de ser la dona d’Aznar “imprime caràcter” . En efecte la senyora ha deixat anar dues perles dignes de ser ressaltades. La primera és que els parats s’alegraran que el COI  atorgui els jocs a Madrid per que això generarà molts llocs de treball. Segurament la Sra. Botella es refereix als parats de Madrid, per que la resta de parats de l’Estat segurament estaran força indignats en veure com el govern espanyol passa d’ells i en lloc d’aplicar polítiques actives que fomentin la creació de feina, malbarata recursos en qüestions banals. La segona perla és encara més sonada:

Visita d'obres

La Sra., Botella ha explicat que aquests 1.500 milions d’€ addicionals que s’han de gastar  de fet tindran poca repercussió per que seran aportats per tres administracions diferents, l’Ajuntament de Madrid (que és el més endeutat d’Espanya), la Comunitat de Madrid i l’Estat espanyol. La ignorància d’aquesta persona és tan gran que no se’n adona que els diners, independent de l’administració que els pagui, només poden sortir d’un sol lloc: la butxaca dels espanyols a través de la càrrega impositiva  que suporten. Que jo sàpiga, ni la ciutat de Madrid, ni la Comunitat ni l’Estat tenen la potestat de treure diners del no res. I sinó, només cal veure que és el que està passant al voltant nostre: la crisi la paguem els ciutadans amb una pujada brutal d’impostos (IVA i IRPF).

Segons diuen de la pròpia candidatura Madrid 2020, aquests més de 1.500milions addicionals són pocs diners, atès que el 80% de les inversions previstes ja estan executades. Vol dir per tant que estem parlant d’una inversió global que pot estar rondant els 8.000 milions d’€ per sobre o per sota. Una autèntica barbaritat en els temps que estem vivint, i un insult a les persones que ho estan passant malament

Confiem pel be de les finances del país
que els fets no es confirmin i que els
 membres del COI tinguin el seny
 que els espanyols no han tingut

No estic en contra que Madrid organitzi uns JJOO, però certament no és el moment oportú. Es podrà al·legar que l’any 2020 està lluny, però els experts expliquen que la sortida de la crisi serà gradual, que a partir del 2014 es poden començar a crear alguns llocs de treball, però que el creixement del PIB serà molt lent i que podem tardar uns deu anys a recuperar una mica l’oxigen necessari per que l’economia rutlli novament amb força. Per tant, aquesta despesa que vol fer la Sra. Botella ens agafa just al bell mig de la recuperació, i per tant la posa en risc.

Aquest comentari també és vàlid per Barcelona. L’alcalde Trias ha de saber que el cap i casal de Catalunya tampoc està en condicions de poder organitzar els JJOO d’hivern de l’any 2022 per les mateixes raons que les exposades abans per Madrid. Per tant hem de demanar cordura als polítics i esperar que entenguin que en ocasions allò que no és políticament correcte (dir la veritat) és èticament necessari. Ni Madrid ni Barcelona estan avui per aquestes volades de coloms tan poc oportunes i sobretot tan poc solidàries amb la gent que ho està passant malament  

www.rbaestudisiprojectes.cat