La fallida del sistema polític i social

Fa molt pocs dies escrivia sobre la gran quantitat de xoriços que han aparegut últimament en l’escena pública, particularment en el camp de la política i avui veient les informacions que publica el diari El País sobre la possible existència d’una caixa B al PP espanyol amb sobres de diner negre presumptament pagats regularment   a alguns dirigents del PP entre el quals la Sra. de Cospedal, el mateix President del govern espanyol Sr. Rajoy, el Sr. Álvarez Cascos, el Sr.  Rato, o el Sr. Garcia Escudero president delSenat que ha acceptat com a correcte l'apunt de Bàrcenas que fa referència a ell, no puc més que expressar el fàstic que sento  per totes aquestes persones que aparentant ser les més honestes del mon, resulta que presumptament com a mínim són tan menyspreables com la colla de xoriços que han anat apareixent en els mitjans aquests últims dos o tres anys. 

Els suposats apunts de Bàrcenas sobre pagaments amb diner negre
que publicava avui El País

Tinc el convenciment que tots aquests fets marcaran un canvi en les nostres vides. De la mateixa manera que la generació del maig del 68 va comportar uns canvis substancials en la manera de viure de les societats occidentals, la corrupció impressionant i absoluta a la que hem arribat, el culte i reconeixement social pels que s’han enriquit en molt poc temps, tot això s’ha acabat i a partir d’ara la societat es regirà per uns valors diferents, no se si millors o pitjors, però diferents segur. No podem continuar ni un dia més amb la situació actual. Quin respecte ens poden merèixer les decisions d’un President del Govern subjecte a dubtes sobre la seva honestedat? Quin crèdit podem concedir a ministres sota sospita de preparar amnisties fiscals per tal que se’n beneficiïn els seus amiguets? Quina confiança podem depositar en aquells que ens demanen sacrificis, que ens retallen els salaris, que disminueixen les prestacions socials, si sospitem que puguin estar immersos en cassos de corrupció? Quina credibilitat pot tenir per la ciutadania una persona que acusa falsament al president de Generalitat de tenir comptes a Suïssa quan ella ha cobrat presumptament amb diner negre? 

Suposadament segons aquests mateixos apunts que publicava avui El País
la Sra. de Cospedal també hauria rebut diner negre del Sr. Bárcenas

Està clar al meu entendre, que les coses de cap manera poden continuar igual. Que calen canvis urgents, tant en el mon de la política com en la pròpia societat que els genera, per que en els fons, els polítics sorgeixen de la societat i són per tant un clar reflex del que és la nostra societat: el culte al diner fàcil, encara que s’obtingui per mitjans poc clars. El poder corromp, sembla evident, però una societat que prima l’èxit valorat en termes econòmics sense tenir en compte com s’han aconseguit els diners, està també corrompuda pels seus propis principis.

Sentia parlar ahir en un programa de televisió a la Sra. VictòriaCamps, sobre la ètica. Quanta raó té; quina actualitat tenen les seves paraules i les seves idees. Una societat sense conceptes ètics arrelats en el seu sí, sense una idea clara del que està bé i del que no està bé,  és per definició una societat on la corrupció hi té totes les possibilitats per instal·lar-s’hi. I això és el que ens ha passat, i el que ens està  passant ara.

La primera d'aquesta llista: Dolores de Cospedal

Com se’n surt d’aquesta situació? Em temo que caldran una colla d’anys fins que entre tots no recuperem la cultura de l’esforç, del mèrit personal, del treball ben fet, de tenir consciència del que està bé i del que no ho està. I això requereix temps. Cal apartar als corruptes, als oportunistes, a aquells que com el marit de la Sra. de Cospedal s’aprofiten de la seva proximitat al poder per obtenir guanys personals. O els que com el Sr Rato, després d’haver contribuït a ensorrar Bankia, entrin a formar part del consell d’Administració d’una gran companyia. O aquells banquers amb sous estratosfèrics que necessiten diner públic per evitar la fallida del seus negocis ruïnosos.  El dia que canviem l’admiració que molts senten per aquestes persones per un sentiment de rebuig  i marginació social vers els corruptes, aquell dia estarem en vies de solucionar  aquest greu problema.  

S'estan produint concentracions davant de diferents seus
del PP amb crits com "el presidente es un delincuente"
o "Cospedal a Soto del Real"

Això requereix temps; molt temps, i la pregunta és que fem ara en el curt termini? La meva proposta és clara: eleccions immediates, impedint a tots els sospitosos de corrupteles d'aquí i d'allà de presentar-s’hi, amb llistes obertes, i en el cas de Catalunya, clarament plebiscitàries, unificant en una sola coalició aquelles forces polítiques que defensin no ja el dret a decidir, sinó la independència, i tot això amb una llei electoral nova, que és el primer que el nostre Parlament hauria d’aprovar.   I quan abans millor.

Parodiant alguna de les frases del maig del 68 francès “siguem realistes, demanem allò que és impossible”

www.rbaestudisiprojectes.cat