Escrit per: Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA
Vallcarca SLP.
El passat 12 de febrer en Ricard Bosch publicava en el seu blog un valent i controvertit post sobre la
“privatització” de la sanitat a Catalunya. En aquest post planteja entre d’altres
coses els seus dubtes donada la manca d’un autèntic model d’arrelament
territorial de l’atenció primària. Intentaré en aquest espai, introduir alguns
elements de reflexió, tot relacionant-los amb algunes de les notícies i fets
que han passat darrerament en la sanitat catalana.
Qualsevol model territorial
organitzatiu de l’atenció primària ens porta a l’ICS (Institut Català de la
Salut) que actualment gestiona gairebé el 80% dels EAP (equips d’atenció
primària). La evolució de l’ICS serà determinant per l’APS i pel nostre sistema
nacional de salut. Sembla que cada vegada té més consens que els canvis de
l’ICS permetin que, mantenint les seves característiques de empresa pública, a
nivell territorial tingui els mateixos instruments de gestió i pugui compartir
els riscos i beneficis de la gestió i que aquests es quedin al territori i no a
la cantonada Balmes / GranVia. L’altre gran punt de reflexió és que a part
d’aquests canvis jurídics / legislatius, cal articular un autèntic discurs assistencial
dins de l’ICS capaç d’il·lusionar als seus magnífics professionals i obrir la
porta a la autonomia de gestió / autogestió a tots els seus EAP amb totes les
fórmules jurídiques possibles des de l’autonomia de gestió dins de l’ICS almajor grau d’autonomia que representen les EBA amb l’ autogestió.
 |
| El Dr. Toni Iruela |
Té raó en Ricard Bosch, quan
parla de la importància de l’arrelament territorial de l’APS. Ja amb aquest enfoc,
el Departament de Salut l’any 2010 va posar a la palestra el Pla d’innovació atenció primària i salut
comunitària després de no poques dificultats, bàsicament amb les patronals
sanitàries. L’APS hauria de jugar aquest rol de vertebració territorial amb la
comunitat, lligant aspectes de salut comunitària com la salut a l’escoles, la
promoció de l’activitat física, entre d’altres. Un altre punt clau i encara no resolt
és la necessària coordinació amb els serveis socials comunitaris.
Durant aquests darrers anys,
he trobat malauradament a faltar, un autèntic discurs assistencial i un
lideratge professional a l’hora d’organitzar l’assistència des del punt de
vista territorial. Sens dubte, una part de responsabilitat la tenim els propis professionals
de l’APS, però per altre part l’excessiu hospital-centrisme i la manca delideratge i d’instruments dels directors de sector del CatSalut, ha comportat
en la majoria de casos una pivotació de l’assistència en molts casos des de i
per, l’hospital de referència territorial.
Un punt clau que caldrà veure
com també ha comentat en Ricard en el seu blog, és per on orientarà CatSalut el
seu nou model de compra. Aquest “sistema de
pagament en base territorial” que
pretén “passar d’un model basat en l’activitat i la producció en un model
basat en la necessitat i el resultat”. El sistema també pretén posar èmfasi
en l’assistència primària com a eix vertebrador de la sanitat a Catalunya així
com reforçar el paper del territori. L’assignació territorial sembla que
tindrà un 5% variable en funció de l’obtenció de determinats
objectius per part de tots els proveïdors que formin part d’aquell territori. Veurem
si aquest nou sistema de pagament tira endavant ja que a part de les
dificultats tècniques que sembla que el seu desplegament representa, pot implicar
un autèntic revulsiu dotant de facto a l’APS d’autèntica capacitat de compra, i
caldrà vèncer resistències, tot trencant inèrcies del passat.
 |
| El Dr. Iruela en la seva època de gerent territorial de la Catalunya Central del CatSalut |
Coincideixo amb en Ricard que
més enllà de les diferents titularitats jurídiques de les entitats proveïdores,
el més rellevant és si la prestació d’un servei és de qualitat i eficient. Sembla
que corren mals temps per la gestió pública dels serveis públics, crec que
assistim i assistirem més, a una convergència entre Europa i USA que sembla que han de caminar cada vegada més junts, per tenir una posició de lideratge en un món globalitzat
i que sembla que es polaritza cap a Orient i en especial cap a la Xina. Els
acords recents de lliure comerç anunciats pel president Obama en el debat de
l’estat de la nació van en aquesta línia. Per això em sembla veure que en la
nostra estimada Europa un replantejament del seu Estat de benestar que està
minvant així com i de forma complementària alguns avenços (tímids?) del sistema
de salut en USA amb el lideratge del president Obama.
Si tot això és cert, i el
plantejament estratègic que apunta l’informe filtrat recentment de PWC i comentat
també en aquest blog, podem assistir a canvis molt rellevants. No veig problema
en la gestió privada de serveis públics. Crec que cal
garantir la qualitat del servei públic i la eficiència del servei més enllà de
la titularitat, forma jurídica de qui el presta, etc...., però cal que l’autoritat sanitària tingui els
instruments adequats per poder fer amb tot el rigor l’avaluació dels resultats
assistencials i de gestió.
Per finalitzar, una pregunta,
quin escenari quedaria a l’APS de Catalunya si la gestió de totes les ABS
sortís a concurs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada