Diner públic per bancs privats

Quina és la raó?

Aquest últim any Espanya ha viscut un dels seus episodis més negres pel que fa a la viabilitat del seu sistema bancari i financer. Moltes institucions haurien d’haver fet fallida a l’estar massa exposades al negoci del totxo mentre que altres s’han vist seriosament afectades pel mateix motiu. Es poden comptar amb els sits d’una ma (i encara sobrarien alguns dits) les entitats que tot i estar afectades per la crisi immobiliària, l’han pogut superar per elles mateixes.

Rodriguez Zapatero expresident del govern espanyol, va indultar
a un dirigent del Banc de Santander en el seu últim consell de
 ministres, quan ocupava el càrrec en funcions atès que
havia perdut les eleccions  

Però no és només la crisi del sector immobiliari  que ha portat a aquesta situació. D’aquell país que en paraules del Sr. Zapatero tenia “el sistema financiero más solido del mundo” , s’ha passat a un equilibri del tot inestable de la majoria d’institucions financeres del país, i això ha estat principalment per dues raons. La primera una manca de professionalitat evident de la majoria de dirigents d’un sector que a més de portar les seves empreses al fracàs absolut s’han enriquit personalment amb uns sous i uns privilegis retributius que costa entendre que s’hagin pogut donar en un país en el que la ètica pugui significar alguna cosa. L’altre raó al meu entendre té molt a veure amb la intromissió dels polítics en el govern de les entitats bancàries que ha produït efectes del tot perversos, obligant a  aquestes entitats a finançar projectes faraònics sense cap rendibilitat econòmica (Aeroport de Ciutat Reial, Aeroport de Castelló, Aeroport de Lleida, AVE a mitja Espanya sense un nombre de passatgers que ho justifiqués, Autovies gratuïtes sense un volum mínim de circulació, etc., etc.) i això sense descartar altres pràctiques que algunes entitats bancàries s’ha vist obligades a dur a terme.

Al ministre de Guindos Brusel·les li exigeix que deixi caure els
bancs inviables. No ho pot fer per que sinó com
es finançarà el PP?

Mentre Brussel·les i el Fons Monetari Internacional reclamen al govern espanyol que “deixi caure” a les entitats bancàries inviables, aquí es va en direcció contrària insuflant milers de milions d’€ en una entitat com Bankia (Caixa Madrid) que ha estat portada a la ruïna amb gestors del PP (Rodrigo Rato) i amb pressions polítiques del mateix partit (Sra. Esperanza Aguirre). Com que els recursos econòmics són molt limitats, tot el diner públic que l’Estat dona a Bankia va en detriment d’altres necessitats dels espanyols com és el sosteniment de l’estat del benestar. Vist així, segurament algun dels responsables d’aquesta situació, no se si hauria de passar per la presó, però pels jutjats segur.        

Sent tot això cert, la pregunta que em ve immediatament a la ment és: Perquè s’ha d’ajudar amb diner públic a les entitats financeres que ho han fet tan malament? Si el govern  ajuda  a aquestes institucions privades, perquè  no ho fa amb d’altres tant o més necessitades que els bancs? Per què no ajudar a la industria que ho està passant malament? Perquè els governs no paguen millor als seus proveïdors en lloc de facilitar capitalització a la banca privada? Perquè no ajudar als ciutadans privats que de bona fe varen subscriure sota enganys productes bancaris com les preferents que són una autèntica presa de pel al sentit comú? Perquè  no s’ajuda als que no poden pagar hipoteques quan s’està ajudant a aquells que desnonen a molta gent desesperada? Perquè tanta impunitat per la banca i tanta protecció dels governants? Tot això sens dubte ha de tenir una explicació

El Sr. Alfredo Saez del banc de Santander, va ser indultat en
l'últim consell de ministres presidit pel Sr. Zapatero

I tinc la sensació que l’explicació ve de la ma de l’anàlisi dels fets que s’han anat produint en aquest país i que els mitjans se n’han fet ressò, però  que segurament l’opinió pública no hi parat excessiva atenció. Faig referència als tractes de favor que els partits polítics i eventualment també polítics del més alt nivell han rebut de la banca. Concretament a través del temps s’han produït notícies relatives a la condonació de crèdits de determinats bancs a partits polítics, o d’interessos de crèdits als mateixos partits. Tot plegat una “compra” dissimulada de voluntats; o no tan dissimulada, però una “compra” evident.

Perquè els partits polítics han de veure com la banca els perdona elsinteressos dels crèdits que demanen? Perquè la banca dona aquest tracte a partits polítics i en canvi no ho fa amb els ciutadans normals? La resposta a totes aquestes preguntes és evident. La banca fa aquests favors per que després se’ls cobra amb escreix, i en situacions d’hecatombe  bancària com la que estem vivint no només se’ls cobra sinó que a més aconsegueix que se’ls financi  amb diner públic, és a dir amb diners de la ciutadania. Un verdader escàndol de dimensions monumentals on la immoralitat de banquers i polítics és ben evident.

Està molt clar que cal amb urgència una nova llei de finançament dels partits polítics, però també és evident que aquesta llei hauria de prohibir taxativament als partits poder demanar crèdits a les entitats bancàries i als líders d’aquests partits també inclòs a nivell personal . Tots hi sortiríem guanyant.

www.rbaestudisiprojectes.cat