Algunes conseqüències de les retallades

Quan la demagògia fàcil substitueix al sentit comú 

No és pot negar que les retallades al Departament de Salut han estat importants i que han generat greus dificultats al sistema. Les retallades han afectat sobre tot als treballadors de la salut atès que la gran majoria d’institucions integrades al SISCAT s’han vist obligades a arribar a acords amb els seus treballadors per evitar ERO tant d’extinció de contracte com de reducció de jornada. Recordem que l’any 2011 moltes empreses que formen part de la xarxa concertada de la sanitat pública del nostre país van haver de reduir sous, anular DPO, reduir el nombre de dies d’assumptes propis, etc. Tot plegat per compensar les retallades que aplicava l’Administració al reduir les tarifes. Un altre part de les retallades  van afectar a la compra d’activitat per part del CatSalut que va redundar en un increment, malgrat el que es digui. de les llistes d’espera.

L'actriu Candela Peña, recollint el seu premi Goya
en un acte en el que va denunciar l'atenció
rebuda pel seu pare en un Hospital de
l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Les retallades han tingut per tant conseqüències negatives per a dos col·lectius diferents: d’una banda els treballadors que han vist reduir significativament els seus ingressos i algunes avantatges socials, i alguns malalts, sobre tot els quirúrgics que han vist com els temps d’intervenció s’allargava com a  conseqüència de la reducció d’activitat bàsicament quirúrgica de la majoria de centres hospitalaris per l'eliminació dels quiròfans de tarda. Aquests també han fet estalvis tancant llits i acomodant les plantilles a la nova realitat de l’activitat contractada: això vol dir menys gent treballant, menys substitucions, etc. Altres retallades les va aplicar l’ICS afectant al tancament d’alguns serveis d’urgències de primària que mantenien una molt baixa activitat, bàsicament en horaris nocturns

Finalment hi hauria un tercer grup de conseqüències derivades de la retallada, com per exemple els copagaments que ha implantat Madrid i l’€ per recepta que va implantar la Generalitat, però aquestes dirigides no ja a “retallar” despesa sinó fonamentalment a generar més ingressos pel sistema.

El riu Pisuerga al seu pas per Valladolid: les retallades són
les culpables de tots els mals, tant si són certs com si no

El resum de tot plegat és que els que han notat d’una manera més clara les retallades han estat els treballadors de la salut, els centres i en menor mesura els malalts quirúrgics. Els usuaris han tingut poca afectació.

Tanmateix, parlant amb la gent, s’ha posat de moda explicar anècdotes que tothom “ha viscut” bé a través d’un familiar o d’un amic o conegut. El denominador comú d’aquestes anècdotes passa per explicar suposats fets que intenten posar de manifest les nefastes conseqüències que s’han produït a causa de les retallades; l’exemple clar d’aquestes actituds el va donar fa molts pocs dies l’actriu Candela Peña quan referint-se a l’estada del seu pare en un hospital de l’àrea metropolitana de Barcelona va arribar a dir que els malalts només tenien dret a un litre i mig d’aigua al dia i que en aquell hospital no hi havia mantes pels malalts.

Sense entrar a discutir el fets (desmentits per l’hospital al·ludit)  si que li voldria explicar a la Sra. Candela Peña que als hospitals passen coses ben curioses: tovalloles que desapareixen, mantes que desapareixen, paper higiènic que s’evapora, sucs de fruita que es prenen alguns acompanyants dels malalts, consum de compreses molt per sobre del que seria raonable esperar en funció de les senyores ingressades, serveis de farmàcia que preparen cosmètics pel personal femení que treballa en algun d’aquests hospitals, termòmetres digitals que desapareixen, guants d'un sol ús consumits en quantitats inversemblants i un llarg, però molt llarg etc. I això no ho fa una persona, ni dos, ni tres. Ho fan moltes. De fet ho fan totes aquelles que es creuen que pel fet de tenir l’assistència sanitària gratuïta, tenen dret a tot, fins i tot a endur-se allò que no és seu. 

El part natural és un programa que preten la mínima atenció
mèdica possible a les dones que ho demanin    

El que és encara més greu és l’actitud que han adoptat alguns professionals sanitaris, “aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid”. Explicaré el cas d’un altre hospital de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Un metge del servei de toco-ginecologia li va explicar a una noia gestant, que com que els havien aplicat les retallades quan hagués de parir l’havien d’ingressar en el programa del part natural, perquè havien eliminat anestesiòlegs i els parts normals es feien sense anestèsia, però que no es preocupés per que una vegada ingressada en el programa ja li “arreglaria” per tal que fos atesa per un anestesista. La pobre noia s’ho va creure de bona fe i ho va anar explicant aquí i allà donant peu a que “l’anècdota”  s’hagi anat propagant, alimentant aquesta mena de  “llegendes urbanes” al voltant de les retallades

Aquest cas que acabo d’explicar té una explicació molt clara: el CatSalut estableix com un dels objectius del Pla de Salut en el contracte anual dels centres una quantitat econòmica determinada si un % de dones entren al protocol del part natural. Aquest programa és d’adscripció voluntària! per part de les dones. Doncs bé, per tal de poder adscriure a un major nombre de dones al programa, en aquest hospital han pres la decisió de manipular a la gent, forçant l’adscripció al programa amb l’excusa de les retallades, i fent-les parir després amb anestèsia, perquè només compta el fet d’haver entrat al programa i haver signat el document corresponent. Això els permet cobrar els incentius que paga el CatSalut, encara que sigui a través d’enganyar a la gent posant-ho tot sota el paraigües de les retallades.

Estança destinada al part natural en un hospital català

Un altre cas: hospital de la Catalunya Central. Una senyora de 94 anys operada d’un trencament de coll de fèmur. Al tercer dia d’estar operada li donen l’alta amb la ferida encara oberta! Motiu oficial? La seva veïna d’habitació estava contaminada amb el "marsa" i com que els havien retallat tant, no la podien aïllar només si ella se’n anava d’alta. La realitat oficiosa: no hi havia tal contaminació sinó que hi havia manca de llits; poc temps després aquell llit estava ja ocupat per una altre persona amb la mateixa companya teòricament “infectada de marsa”.

I així és com amb l’excusa de les retallades, s’amaguen interessos econòmics, ineptituds, frustracions, mals humors...tot s'hi val: la culpa és de les retallades

www.rbaestudisiprojectes.cat