Nou impagament de la Generalitat

Per enèsima vegada en aquests darrers 3 anys, el Departament d’Economia deixa de pagar els contractes de Salut pel que fa a les entitats proveïdores de serveis sanitaris integrades a la XHUP.

Davant dels impagaments d'Economia, no m'ha semblat sentir
la veu del conseller de Salut Boi Ruiz

No és ni la primera, ni la segona ni la tercera vegada que això passa. De fet va ser el conseller Castells ara fa dues legislatures qui a l’any 2010 va iniciar la “moda” de deixar de pagar total o parcialment les factures de la sanitat catalana. Des de llavors aquesta ha estat una pràctica més o menys recurrent que s’ha vingut aplicant per Economia cada vegada que els seus problemes de tresoreria  li han impedit fer front  a les seves obligacions de pagament.  Els impagaments no són totals, sinó que afecten a un determinat % de la facturació que va des del 60 fins al 75% en les diferents ocasions en que s’ha hagut d’aplicar.

No és exagerat dir que avui, el deute amb les empreses proveïdores de serveis sanitaris superen una mensualitat sencera, fet que comporta greus conseqüències per totes aquestes entitats, atès que l’accés al crèdit s’ha convertit o bé en prohibitiu pel seu elevat cost, o bé és denegat d’entrada atès que avui les entitats bancàries no accepten cap mena de garantia de la Generalitat.

Tot plegat tindrà conseqüències. De ben segur que aquesta vegada llegirem que tal o qual hospital no ha pogut pagar al 100% la nòmina de gener, per que molts centres tenen la seva tresoreria no ja al límit, sinó fins i tot per sota del límit. El drama és a la cantonada.  I si no és la nòmina seran els proveïdors els que en pagaran les conseqüències, però això també es dramàtic, per que els proveïdors estan cobrant ja en molts cassos a més d’un any i ells també tenen treballadors als que pagar.

Amb la passivitat i complicitat de les patronals, el conseller
 Mas Colell soluciona els problemes de tresoreria deixant
 de pagar els anomenats concerts sanitàris

Això no pot continuar així de cap manera. I mentre tant les patronals mirant cap a un altre banda. Asseguts a les seves cadires i cobrant puntualment els sous, que no són precisament baixos. És una autèntica immoralitat i un frau als seus afiliats que paguen unes quotes elevades per que algú defensi els seus interessos. Les patronals no diuen absolutament res al respecte més enllà de comunicar la situació. Es van limitar a fer arribar un escrit dirigit als consellers de Salut, Benestar i Economia al mes de desembre, que ja vaig reproduir en aquest blog, però a banda d’això res més. Cap queixa als mitjans denunciant aquesta situació, cap convocatòria urgent dels associats per consensuar amb ells un pla d’actuació, res. Silenci, com si no passes res.  Que no s'enfadin els consellers... 

Com ja vaig dir fa unes setmanes, les patronals s’han convertit en un instrument de l’Administració per tenir controlats als afiliats d’aquestes patronals. Només el fet d’analitzar la endogàmia existent ara entre el govern actual de la Generalitat i la patronal UCH, o la que va existir entre els governs tripartits i el Consorci posa en evidència els esforços dels governs per dominar les bambolines en les que es couen les decisions de les patronals.  És per això que les patronals no es planten davant d’Economia i els hi diuen “ja n’hi ha prou d’això”, ja n’hi ha prou que les empreses paguin les conseqüències d’un dirigents polítics que no fan bé la seva feina

El Gran Culpable dels impagaments de la Generalitat

Tanmateix hi ha un Gran Culpable de tot plegat. I aquest no és altre que el talibà de la ineptitud, el polític més frívol que mai ha estat en un govern. És el Sr. Cristobal Montoro. Tot un ministre del govern espanyol “jugant” a desprestigiar a la Generalitat per que aquesta no pugui pagar puntualment als seus proveïdors. Tot un ministre del govern espanyol que sabent dels problemes de finançament que pateixen totes les comunitats autònomes del país, encara no ha dotat el FLA (Fons  de Liquiditat Autonòmic) per l’any 2013. Un ministre que en lloc de ser-ho per tots els habitants del país ho és només pels seus amiguets, preparant amnisties fiscals “ad hoc” per tal que aquests amics puguin legalitzar els seus diners de procedència més que dubtosa. Un ministre d’Hisenda que enganya als espanyols fent veure que moltes de les seves mesures han estat un èxit quan en el fons són un fracàs segons explica el professor Sala i Martin en el seu blog. Un ministre espanyol, el Sr. Montoro fatxenda, inepte i manipulador. Tant de bo ben aviat el puguem perdre de vista... 

www.rbaestudisiprojectes.cat