Avui s’ha conegut un nou cas de corrupció en aquest cas en el PP.
Sembla que el tresorer “de tota la vida” del Partit Popular, s’ha passat
presumptament una part de la seva vida recollint diners procedents de
comissions d’obres públiques i de serveis de seguretat que sembla que li han
servit per amassar una fortuna important guardada en un banc suís i encara li
han quedat diners per anar repartint sobres “B” entre diferents càrrecs
directius del PP durant un bon nombre d’anys. El cas és molt greu pel gran nombre
de delictes presumptament comesos tant per malversació de fons públics com per
fraus a la hisenda pública i d’altres. Tanmateix hi ha un fet que si es
confirmés que és cert l’escàndol agafaria proporcions majúscules.
Luís Bárcenas responsable durant molt de temps de les finances del PP |
I és que segons insinuen els socialistes espanyols, el Sr. Bárcenas hauria legalitzat part dels diners presumptament defraudats gràcies a
l’amnistia fiscal facilitada pel Sr. Montoro, ministre d’Hisenda del govern
espanyol. Aquest fet, el de la legalització dels diners ha estat confirmat pel
propi advocat del presumpte corrupte, que ha dit que la legalització de 10milions d’€ s’hauria produït a través d’alguna empresa del Sr. Bárcenas.
Si realment això és cert, si hi ha una relació d’interessos entre
l’amnistia fiscal decretada pel Sr. Montoro i la legalització d’aquests diners
estaríem davant d’un dels escàndols econòmics més importants de la història de
la democràcia espanyola quan un ministre del govern declara una amnistia fiscal
per afavorir i tornar el favors a un
company del partit. És allò que deia en un article anterior: a Espanya la democràcia no és un fi en sí mateixa sinó
un medi per aconseguir els fins malintencionats dels que estan al poder.
El cert és que plou sobre mullat, perquè són nombrosos els cassos de
presumpta corrupció que s’han anat destapant però dels quals encara no hi ha
una sola resolució judicial ferma a banda del conegut cas Pallerols que sembla
que s’ha tancat en falç mitjançant un reconeixement de culpabilitat per part
d’Unió Democràtica que ha implicat que els responsables d’haver desviat diner
públic provinent de fons europeus destinats a la formació professional, no
vagin a la presó que és on haurien d’estar. Per arribar a aquesta vergonyosa
resolució han hagut de passar quasi 20 anys des que es van produir els fets.
Repassant els cassos de corrupció denunciats als mitjans de comunicació
he trobat els següents:
ü El ja explicat cas Pallerols que afecta a Unió Democràtica de
Catalunya
ü El cas Palau, que afecta presumptament a Convergència Democràtica de Catalunya que ha hagut d’hipotecar la
seva seu per poder pagar la fiança que li demana el jutge. Pendent de judici
ü El cas Pretòria que afecta
presumptament al PSC i ex dirigents de CiU, pendent de resolució judicial
ü El cas Bankia que afecta presumptament al PP, pendent de judici
ü El cas Urdangarin relacionat amb el cas Palma-Arena, pendent de judici
i que afecta presumptament al PP i a la família real espanyola
ü El cas dels ERO a Andalusia que afecta presumptament al PSOE
ü El cas de les ITV que afecta presumptament a algun dirigent de
Convergència Democràtica de Catalunya
ü El cas Malaya sobre presumpta corrupció urbanística a Marbella
ü El cas Campeon que va afectar presumptament a càrrecs del PP, del BNGA
i al mateix ministre del PSOE José Blanco
ü El cas Pokemon que presumptament afecta a diferents alcaldes del PP a Galicia i d’algun altre
partit per corrupció en l’adjudicació de contractes públics
ü El cas Carioca també a Galicia, relacionat amb els cassos Pokemon i
Campeón també per presumpta trama de
corrupció en la adjudicació de contractes i subvencions
ü El cas Mercuri per presumptes cobraments irregulars en l’adjudicació
d’obres públiques a Sabadell que afecta bàsicament al PSC i també a un ex regidor del PPC, i que està pendent
de judici.
ü El cas Brugal que afecta presumptament al PP per un problema de
comissions irregulars per la recollida d’escombraries a la província d’Alacant
ü I evidentment el cas Bárcenas ja esmentat al començament
A tots aquests cassos que es
poden considerar autèntiques trames de corrupció cal afegir altres cassos
individuals que han implicat la dimissió d’alcaldes i regidors de diferents
partits i de diferents zones d’Espanya. Tot un mapa complert de corrupteles
intolerables.
Només vull afegir a tot aquest desgavell una reflexió: Estant les coses
com estan, la societat no pot acceptar ni un minut més que es parli de
retallades, de limitacions en les prestacions sanitàries ni res que se li
assembli. Cal depurar la política per tornar-hi a confiar. Cal apartar de la
política a tots el corruptes en lloc d’emparar-los i protegir-los, cal
desemmascarar als culpables. Cal enviar
als xoriços a la presó que és el lloc en el que haurien d’estar.
Jo no diré de cap manera que tots els polítics són corruptes, però els
fets demostren que entre els polítics hi ha molta corruptela. Els ciutadans
exigim que es depurin responsabilitats amb tot el rigor de les lleis, i que els
culpables desapareguin per sempre més del panorama públic. És una obligació ètica dels governants i una exigència ciutadana. S’han acabat els sacrificis i
les retallades si abans no hi ha neteja a fons. Els polítics “nets” no tindran
cap credibilitat si no netegen la brutícia existent.
Alguns ciutadans van expressar la seva repulsa en una concentració davant la seu del PP al carrer Génova de Madrid |
És per això que les paraules pronunciades avui pel president del govern
espanyol, el Sr. Rajoy no em serveixen de res: “no me temblará la mano si tengo conocimiento de irregularidades” Encara en vol conèixer més? El PP és un dels
partits en els que la corrupció ha calat amb més força. No és l’únic, però és
el que més. Sr. Rajoy, deixis de paraules i actui, raons no n’hi manquen.
www.rbaestudisiprojectes.cat
www.rbaestudisiprojectes.cat
Arriba el moment d'una tercera transició política en la Democràcia espanyola (incloeu la catalana). Una regeneració que es basi en la participació real de la ciutadania, la transparència, la netedat de les accions dels responsables ciutadans i la exposició pública i càstig dels corruptes. Una transició que comporti la expresió de la maduresa d'un poble que te que ser absolutament intransigent/intolerant amb els corruptes i als quals és necessari que les lleis i la societat els castigui. Deia San Agustí que el foc purifica i una bona foguera de xorissos avui ens alliberaria, sens dubte!, de molts dels nostres mals. D'alguna manera vivim uns moments en els quals el coneixement per par de tots del que passa veritablement, de la veritat, és una necessitat imperiosa i es cert que sembla que al final s'assolirà una de les màximes de Trotsky, exposar als oprimits (llegiu poble) la veritat sobre la situació és obrir-los el cami de la revolució.I aixó està més a prop de petar que d'adormir-se.
ResponEliminaLA regeneració de la vida política és necesssària per regenerar una societat que avui victima dels anhels i vicis del passat no enfoca adequadament el seu futur. I aquesta regeneració deu comportar la eliminació ( no us altereu! no em refereixo a eliminació física, naturalment!) de la majoria de liders polítics que vui suren tan be en tanta merda i que a més ens enganyen dia rere dia. NO crec que tots els polítics siguin corruptes, però si penso que els actuals liders han conviscut massa temps ( conscients o no) en un entorn corrupte on la llei del silenci és una de les més importants. NO em serveixen i no crec en Rajoys, Mas, Duran, Rubalcabas,KospPpedals (aquesta senyora mereix ella sola un capítol a part a l'Antologia del disbarat) i.....suma i segeuix....Si la política es regenera, si veritablement erradica als corruptes, la nostra societat donarà un gran pas. Avui,els liders polítics son fidel reflexe del que és i ha estat la nostra societat. No cal ennumerar pecats i pecadors...tots en purguem llurs/nostres culpes...
Amic Gerard: coincideixo amb tu amb una part molt àmplia del teu escrit. Només constatar que per tal de ser imparcials, quan arribes a la llista de noms te'n deixes algun de sonat, com és el cas del Sr. Pere Navarro. No per corrupte (és un suposar) sinó per inepte. Ell també sabent-ho o no ha conviscut amb la corrupció: Cas Pretòria (ell era alcalde de Tersassa) i cas Mercuri sent ell ja el secretari general del PSC. Recordo que quan el Mundo va publicar al bell mig de la campanya electoral els libels contra el President Mas, en Navarro va sortir espiritat als mitjans demanant poc menys que Mas anés a la foguera. En canvi quan va saltar el cas de l'Alcalde Bustos, llavors va clamar en favor de la presumpció d'inocència. Només això ja el desacredita per liderar res. No té criteri ni categoria personal per dirigir res.
ResponEliminaPer la resta d'acord amb el teu escrit. Bona nit company. Avui ha perdut el Barça, i voldria pensat que no hi ha cap corrupte per allà dins...
Tens raó...no pensava en els ineptes...d'aquests hi ha una colla!T'animo a participar en la confecció de la Pira purificadora.
ResponEliminaUna cosa em preocupa...i molt...El el futur, amb o sense transició nacional...els liders actuals és millor que estiguin momificats i les respectives corts que els acompanyen també....no vec ara per ara liders joves que aportin idees noves...enlloc...és un moment propici per que apareguin populistes perillosos...
Efectivament; els lideratges no hi són, i per tant np podem esperar massa del futur immedait. El problema és que estem on estem per que els dits "aparells" dels partits han eliminat la gent vàlida per perpetuar en el poder la mediocritat i la mala gestió amb mètodes d'una ètica discutible.
EliminaElls, que després ens parlen de valors...! Quin fart de riure