Primer Informe de la Central de Resultats de l'Atenció Primària de Salut

Escrit per

Dr. Toni Iruela  (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.

El passat 14 de desembre es va presentar al Departament de Salut el primer informe de la CdR (Central de Resultats) de l’APS (Atenció Primària de Salut) de Catalunya. Disponible al web http://observatorisalut.gencat.cat .

El Dr. Toni Iruela va ser un puntal important de la Consellera Geli
com a gerent de la regió de Catalunya Central del CatSalut 

Agraeixo de nou a l’amic Ricard la possibilitat que em dona per poder aportar algunes reflexions i valoracions  pel que fa a aquest primer informe de la CdR al seu blog.

Crec que és de justícia, felicitar-se com a sector salut per l’esforç continuat de transparència que ara arriba a l’APS, recordem que els informes de l’atenció hospitalària ja tenen un recorregut superior, ja que l’estiu passat es va presentar el quart informe.

L’informe pretén millorar elconeixement de l’atenció primària de salut, facilitant l’avaluació i la comparació entre equips d’atenció primària (EAP). En l’informe hi participen els 369 EAP de Catalunya i s’analitzen un conjunt de 33 indicadors agrupats en 5 categories (dades generals, utilització de serveis, qualitat, eficiència i satisfacció) que intenten donar una visió global de l’activitat de l’atenció primària i de la seva qualitat i eficiència. Els valors dels indicadors corresponen a l’any 2011 (amb l’excepció dels indicadors de l’apartat de satisfacció que corresponen a l’any 2012).

En aquest escrit, per una part faré una descripció dels principals resultats i dades i en una segona part què és el que no trobem en el mateix i algunes valoracions per on caldria seguir avançant.

Què trobem a l’informe?

Dades generals

L’Institut Català de la Salut és l’entitat proveïdora que gestiona el 77,7% dels EAP i altres entitats proveïdores de naturalesa pública, el 12,8%. La provisió del 9,6% d’EAP restants està encomanada a diverses entitats proveïdores, entre les quals hi ha les entitatsde base associativa (3,3% del total d’EAP).

Els EAP que tenen poca població assignada corresponen generalment a ABS rurals. L’any 2011 els professionals dels EAP van realitzar 46.677.774  de visites. Pel que fa a la dotació de recursos humans, els EAP disposen d’un total de 15.692 professionals equivalents a 36 hores setmanals, que suposen 21,05 professionals per cada 10.000 assegurats assignats a EAP.

Utilització de serveis

L’any 2011, el 72,5% de la població assignada als EAP va ser atesa com a mínim una vegada pels professionals del seu EAP, durant l’horari habitual de funcionament dels CAP i consultoris locals, en els propis centres o en el domicili dels pacients. De mitjana, l’any 2011 es van realitzar 8,6 visites per pacient atès.

L’any 2011 el nombre de persones majors de 74 anys que van ser ateses en el Programa d’atenció domiciliària (ATDOM) va ser de 9,6%.

La taxa d’urgències hospitalàries l’any 2011 va ser de 435,3 urgències per cada 1.000 assegurats. Pel que fa a les hospitalitzacions per 1.000 habitants, han baixat lleugerament en els darrers anys (de 122,9 el 2008 a 120,5 el 2011).

Pel que fa a la durada de les incapacitats temporals, la mediana de l’any 2011 va ser de 8 dies.

Analitzant els indicadors d’utilització de farmàcia l’any 2011 la mitjana de receptes per assegurat consumidor va ser de 27,9. 

Qualitat

El percentatge de població major de 59 anys assignada a l’EAP vacunada contra la grip va ser del 55,0% l’any 2011. Pel que fa al percentatge d’infants de 0 a 14 anys assignats i atesos que tenen un estat vacunal correcte va ser del 91,1%. L’any 2011 el percentatge de pacients diabètics atesos amb control acceptable de la diabetis mellitus tipus 2 va ser del 63,1%.

Toni Iruela en una visita d'obra al que és
 un nou CAP d'Igualada

En el període 2010-2011 es van produir 230,1 hospitalitzacions per malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) per cada 100.000 habitants, mentre que la taxa d’hospitalitzacions per insuficiència cardíaca congestiva (ICC) va ser de 283,2 per cada 100.000 habitants.

De tots els ingressos hospitalaris de l’any 2011, un 5,3% corresponen a hospitalitzacions originades per diagnòstics considerats com a potencialment evitables i atribuïbles a l’atenció primària.

L’any 2011 es van enregistrar 14.589 expedients de reclamacions procedents de la ciutadania en les visites d’atenció primària. L’índex de reclamacions va ser de 0,31 per 1.000 visites d’atenció primària.

Eficiència

L’any 2011 la despesa mitjana de farmàcia per assegurat consumidor va ser de 302,8€. Ara bé, les diferències entre EAP són importants: el cost del tractament amb antidepressius varia entre 91,6€ i 158,0€, el del tractament antihipertensiu varia entre 71,2 i 143,4€, i el del tractament hipolipemiant amb estatines entre 52,6€ i 87,3€.

Pel que fa a les visites per professional de medicina de família i dia, s’observa que la mitjana de l’any 2011 va ser de 25,3 mentre que els professionals d’infermeria van realitzar una mitjana de 13,3 visites per dia.

Satisfacció

Durant l’any 2012 l’índex de satisfacció dels usuaris atesos als serveis d’atenció primària de Catalunya ha estat de 7,9 sobre 10. A més a més, 9 de cada 10 entrevistats diu que tornaria al mateix centre d’atenció primària si ho necessités. 

Què no trobem a l’informe?

Per a la realització de l’informe s’han utilitzat fonts d’informació exhaustives per a tots els EAP: informació de l’avaluació del contracte, informació de prescripció farmacèutica, així com els resultats de les enquestes de satisfacció realitzades pel Servei Català de la Salut, entre d’altres. L’informe reflexa en aquest aspecte la preponderància de l’ICS dins de l’APS i l’insuficient desenvolupament encara de la història clínica informatitzada amb dades suficientment homogènies per tots els EAP de Catalunya.

Els resultats d’aquest informe haurien de permetre al Servei Català de la Salut, en tant que asseguradora pública, incloure objectius de manteniment i millora de la qualitat en els seus contractes de servei amb els EAP.

Una reflexió inicial és si realment els indicadors seleccionats mesuren realment el producte de l’APS. Un ciutadà llegint-lo es fa una idea del que es fa als EAP de Catalunya?.

En cap moment en aquest informe, que és eminentment descriptiu, es planteja un efecte rànquing com si es veu per exemple en els de benchmarking dels EAP de la Regió Sanitària Barcelona (http://www10.gencat.cat/catsalut/rsb/arxius/res_bench_ap_2011.pdf). De fet, la forma de presentar els resultats dificulta aquest efecte, que teòricament és un dels objectius de l’informe. Per què?

Si es pretengués això caldria plantejar-se la ponderació de les diferents dimensions: utilització de serveis, qualitat, eficiència i satisfacció.

No trobo justificable que no es disposi del grau de compliment del contracte del CatSalut de cadascun dels EAP, dada que sens dubte disposa el CatSalut. Per què no es publica?

Crida l’atenció que els indicadors d’eficiència només inclouen indicadors de farmàcia i no s’inclogui el pressupost assignat a cadascun dels EAP. I per suposat i a diferència dels informes de l’atenció hospitalària no s’inclouen cap altre indicador de sostenibilitat econòmica (solvència, liquiditat, endeutament, cash flow, etc...). Sens dubte, que el proveïdor majoritari de l’APS sigui l’ICS ha condicionat aquest aspecte pels seus condicionants econòmic-financers-pressupostaris, malgrat ser empresa pública proveïdora de serveis del CatSalut.

En base a quins indicadors podríem saber quins són els equips més resolutius? No hi ha cap referència a la utilització per part dels EAP de proves complementàries (analítiques, RX, EMG, TAC, etc....) ni de les seves  derivacions a atenció hospitalària / especialitzada.

L’informe no recull cap referència a la satisfacció dels professionals que hi treballen als EAP (satisfacció, absentisme laboral, ...).

Tampoc incorpora cap indicador ni de docència ni de recerca.

Tot i que no és l’objectiu de l’informe (de fet sembla orientat específicament en la direcció contrària) tant per la forma de presentar els resultats com per l’absència d’alguns indicadors imprescindibles, podria ser interessant la comparabilitat entre diferents EAPs i diferents models de gestió (ICS, concertat, EBAs,...).  

Com deia a l’inici d’aquest escrit, si bé ens hem de felicitar per la publicació d’aquest informe, espero que en propers informes es vagi ampliant e incloent alguns dels punts que he descrit en aquesta valoració.

Malauradament, no estic convençut que la foto que surt d’aquest informe reflexi fidelment la globalitat del que es fa a l’APS, més enllà de quins puguin ser els resultats dels diferents models de gestió. L’APS mereix una descripció més amplia i que demostri la seva gran responsabilitat i influència en els excel·lents nivells de salut de la població de Catalunya. 

www.rbaestudisiprojectes.cat