En diferents ocasions he criticat al sindicalisme espanyol des d’aquestes
pàgines i per tant no és nou que em manifesti en contra de moltes de les seves
actuacions. Passa tanmateix que últimament s’estan passant i molt del que seria
un full de ruta ètic i mínimament responsable. Crec sincerament que la societat
no es pot quedar creuada de braços mentre els sindicats van a la seva, perjudicant als
ciutadans, a la democràcia i al país, sembla que amb el beneplàcit dels
governs, de les forces polítiques, dels mitjans de comunicació i de la
Justícia.
No és només un fet puntual
el que em porta a fer aquest comentari, sinó una escalada d’actuacions cada
vegada més contràries a l’ordre i per tant contràries als drets de la
ciutadania.
Començaré per denunciar un
fet que em sembla gravíssim i lamentable i que ningú (ni tan sols els partits
polítics) ha criticat amb fermesa: la vaga general convocada el 14 de novembre
passat al bell mig de la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya. Em sembla d’una manca d’ètica absoluta convocar una vaga general al
mig d’una campanya electoral seguida d’una manifestació que amb l’excusa de les
retallades algú es va encarregar de dirigir-la evidentment contra les retallades i contra el govern en funcions de
Catalunya i per tant en contra del partit que li donava suport. Ho trobo una
ingerència en el camp de la política que no correspon als sindicats. Em sorprèn
que ningú ho hagi criticat, ni tan sols els perjudicats pel fet, però tot i
així ho trobo penós i reprovable. Tampoc entenc que un atemptat a la democràcia
d’aquesta envergadura hagi passat pràcticament desapercebut pels mitjans de
comunicació.
 |
| El que havia de ser una vaga contra les polítiques d'austeritat europees va acabar sent una vaga contra el Govern de Catalunya, al bell mig de la campanya electoral |
També trobo penós i
lamentable que els treballadors de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona)
facin vagues continuades en el transport públic i fins i tot amenacin de fer-la al mes de febrer duran el Mobile World Congress que s’ha de celebrar en aquelles dates. A banda dels perjudicis que
aquestes vagues comporten per tots els treballadors que cada dia ens desplacem
per Barcelona per anar a les nostres feines hi ha encara un altre factor a
tenir en compte: portar aquest
esdeveniment a Barcelona no ha estat tasca fàcil; s’ha aconseguit en
competència amb altres grans ciutats del món, i no hi ha dret que ara aquests
ximples de TMB posin tot això en risc per una situació que afecta a molta gent
i no només a
ells. Com saben el Govern de l’Estat ha decidit retirar la paga extra de Nadal als funcionaris, i els sindicats del transport públic de
Barcelona no hi estan d’acord, de manera que una decisió presa a Madrid, els
treballadors i els sindicats la transformen en una amenaça a Catalunya, quan
les autoritats municipals i autonòmiques no tenen cap potestat per modificar
aquesta mesura. Em sembla que més que la defensa d’una paga extra, el que fan
els sindicats és amb aquesta excusa perjudicar tant com poden la imatge
internacional de Barcelona que amb aquests antecedents, pocs esdeveniments
d’aquest tipus podrà organitzar en un futur. Tot i que sembla que al final han arribat a algun tipus d’acord amb l’empresa, jugar d’aquesta manera amb el
prestigi de la ciutat és temerari i les seves conseqüències podrien ser molt
dolentes per molts altres treballadors. Igual que la vaga que els treballadors d’Iberia han anunciat pels dies previs a Nadal. Sembla que fastiguejar als que
es desplacin per reunir-se aquells dies amb la família no sigui la manera més
apropiada ni ètica de negociar amb
l’empresa
No puc deixar de banda en
aquesta crítica als anomenats “piquets informatius” que d’informatius en tenen ben poc i que s’han convertit en autèntics piquets coercitius obligant a que quan
decideixen declarar una vaga general molts botiguers abaixin les persianes dels
seus establiments sota l’amenaça de destrossar vidres o rètols o mercaderies si
no ho fan. On és el respecte a la llibertat de cadascú? Què fan les
administracions públiques per defensar els drets dels ciutadans que no volen
seguir les consignes dels sindicats? Cal que es posi fre a tanta impunitat i a
tanta llibertat mal entesa. Respecte a
l’acció sindical tot el que faci falta, però respecte a la llibertat de les persones també. Només faltaria.
 |
| Un piquet informatiu a Lleida, obligant a un botiguer a tancar la seva botiga |
De tota manera el que em
sembla del tot inadmissible en les actuals circumstàncies és la postura dels
sindicats amb el tema dels alliberats sindicals. És hora de dir prou. Quan a
l’any 2013 segons previsions de l’OCDE, el país arribarà a una taxa d’atur que
superarà el 26% (més de 6 milions d’aturats) els
sindicats intenten mantenir
com sigui els alliberats sindicals que en nombre ingent tenen a les
administracions i empreses públiques i fins i tot a empreses privades de dimensions importants. Em sembla
escandalós que per respecte als aturats que ho estan passant molt malament,
ningú no gosi denunciar aquesta situació indecent del món sindical. Potser no
les critiquen per por a accions de represàlia en les seves empreses si ho
fan?
Trobo inadmissible que es protesti contra les retallades i en canvi es vulgui mantenir els privilegis dels treballadors alliberats: afiliats a sindicats que cobren un sou de les empreses
i administracions públiques i ni apareixen pels llocs de treball. Mentre, hi
han aturats que han esgotat la prestació de l’atur i no poden contribuir al
sosteniment de la seva família. Qui atempta contra l’estat del benestar? Només els governs? Perquè els polítics toleren aquestes situacions?
Com és que les administracions públiques no han començat les retallades
eliminant tots aquests sous improductius que graven l’economia del nostre país sense aportar res?. Ja n’hi ha prou: entre polítics ineptes, una banca
sense ètica i uns sindicats del segle passat anem al desastre (si no hi som ja). Una vaga en els serveis públics, no és una vaga contra l'administració ni contra el govern: és una vaga contra els ciutadans 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada