Jornada de protesta a la sanitat catalana

Diferents hospitals catalans s’han afegit avui a la protesta contra les retallades a la sanitat. Els Hospitals Vall d’Hebron, Clínic, Germans Trias i Pujol, Parc Taulí de Sabadell, Sant Pau, Joan XXIII deTarragona, Comarcal de Vilafranca,  Trueta de Girona,  Terrassa, el de Martorell, el de Granollers   i el Verge de la Cinta de Tortosa entre d’altres  han decidit protagonitzar diferents actes de protesta contra les previsibles retallades que poden afectar a la sanitat catalana de cara a l’any 2013 i que s’afegirien a les que s’han viscut d’una manera ininterrompuda des de l’any 2010.

El hall d'entrada a l'Hospital General de Vall
d'Hebron aquest matí

Val a dir que la situació de la immensa majoria de centres sanitaris és crítica. Hi ho és per que des de l’any 2010  fins ara han perdut més del 20% dels seus ingressos, situació que en cap cas s’ha vist acompanyada d’una reducció semblant de les despeses. Això ha implicar uns desequilibris importants en els seus comptes d’explotació fet que comporta tensions molt serioses de tresoreria que impedeixen fer front a pagaments i entre ells les nòmines. Aquests tensions de la tresoreria s’han vist agreujades a més pels retards en els pagaments dels contractes del propi CatSalut que està centrifugant els seus problemes de tresoreria a les entitats proveïdores dels serveis.

En mig d’aquesta realitat, el portaveu del govern en funcions de la Generalitat explicava que de cara a l’any 2013 caldrà retallar 4.000 milions d’€ addicionals i el propi president en funcions, el Sr. Mas anunciava el dia 1 desembre davant de mil professionals del sector salut en la reunió de Pla de Salut a Sitges que l’any vinent hi haurà noves retallades a Sanitat.

És fàcil entendre doncs que el sector reaccioni i tracti de pressionar per evitar unes noves retallades que posarien en risc no ja al sistema de salut (que ja ho està), sinó que implicarien la pràctica desaparició d’algunes institucions sanitàries per l’ofec econòmic que  tot plegat significaria. 

Al Clínic també hi ha hagut suport a la protesta

Aquestes afirmacions en una primera lectura poden semblar exagerades. Cal però tenir en compte els antecedents per adonar-se que aquestes afirmacions no només no són exagerades, sinó que són  del tot realistes. Intentaré explicar-ho:

Aquells que seguim el dia a dia de la sanitat al nostre país, recordem com a l’any 2011, durant els primers 6 mesos de l’any, el Departament de Salut va anunciar una retallada important dels contractes sanitaris amb les empreses proveïdores dels serveis de salut a Catalunya. En concret  es va reduir la tarifa un 2%, i la compra d’activitat es va abaixar un 8%. En total una reducció dels ingressos d’un 10% pels proveïdors dels serveis de salut. Aquesta retallada, va significar en una primera instància que es presentessin en quasi tots els hospitals concertats catalans expedients de regulació d’ocupació, els anomenats ERO. De tots els expedients presentats només se’n van materialitzar una minoria molt reduïda i això va ser possible gràcies a l’esforç i a la voluntat de molts comitès d’empresa i direccions dels centres, que van paralitzar l’execució dels ERO a canvi que els treballadors renunciessin  al cobrament de les DPO i renunciessin també a dies lliures, etc. Cada centre va pactar en funció de les seves possibilitats, però la majoria d’aquests pactes tenien una vigència que arribava al 31 de desembre de 2012.

Acampada al Taulí de Sabadell

Els pactes establien la recuperació de totes les concessions que havien fet els treballadors a partir del 31 de desembre de 2012. Què passarà doncs? En primer lloc les direccions dels centres no coneixeran encara les condicions pressupostàries pel 2013, motiu pel qual no podran fer cap mena de pacte amb el seu personal més enllà d’allargar la situació actual fins conèixer el panorama econòmic del 2013, que no es sabrà fins que el nou govern de Catalunya no aprovi els seus pressupostos per l’any 2013. Però una cosa és evident: ni salaris ni jornada poden tornar a la situació de quan es van fer els pactes: els diners per pagar-ho senzillament no hi són.

Amb aquest escenari, algú creu que algun comitè acceptarà encara més renuncies de les que ja han fet? És per això que auguro un panorama complicat per directius de centres, comitès d’empresa, treballadors de la sanitat en general i lamentablement usuaris, perquè aquests també hi sortiran perdent. Amb la conflictivitat que es veu a venir malauradament  els usuaris també en patirem les conseqüències.

A St. Pau l'acampada ja fa dies que dura

En expressió molt governamental s’han traspassat línies vermelles, i qui las ha traspassat és el propi govern. Sap greu que un president d’un país no sàpiga donar-se compte de quan ha arribat al moll de l’os, tot i que els autèntics responsables són tota la colla de persones que l’envolten tant al govern com a les comissions assessores que en lloc de dir la veritat, prefereixen dir allò que el líder vol sentir... És el que fan sempre els “pilotes”. Per aquest camí no es va al futur, sinó al desastre. 

www.rbaestudisiprojectes.cat