Pacte per la LLibertat

Catalunya torna a estar governada per un tripartit. Convergència, Unió i Esquerra Republicana acaben de acordar un nou tripartit per donar estabilitat al govern de Catalunya. És el que ha estat batejat com el pacte per la llibertat.

Artur Mas i Oriol Junqueras signant el Pacte per la Llibertat;
signatura que pot devenir histórica per Catalunya  

D’entrada preocupa que novament s’hagi tingut que recórrer a un govern tripartit per culpa d’una societat excessivament dividida que després de les eleccions ha deixat un mapa electoral de difícil governabilitat. Preocupa perquè els antecedents d’aquest tipus de govern no són  precisament brillants. Molt probablement en aquests governs tripartits anteriors rau una de les responsabilitats més clares pel que fa la greu situació econòmica de Catalunya, la comunitat d’Espanya més endeutada amb diferència.

Tanmateix, hi han elements diferenciadors entre aquells tripartits i el que s’ha constituït avui. El  primer d’ells és l’objectiu del pacte. Mentre que ara estem davant d’un pacte que prioritza els eixos socials i nacionals, els anteriors prioritzaven el repartiment de poder i cadires que va comportar el malbaratament econòmic més important de diners públics en la història de l’autonomia catalana.

Tant de bo el Pacte per la LLibertat aporti al país
l'assoliment de la plena sobirania, i sigui el
 primer pas cap a un país més just amb
aquells que ho tenen més difícil i
ho passen més malament 

El segon element diferenciador és que aquells tripartits anteriors s’havien assolit per la voluntat dels perdedors de les eleccions de voler apartar del poder a aquells que havien estar escollits per la societat per governar, mentre que ara el pacte s’ha assolit entre les dues primeres forces al Parlament de Catalunya. Abans hi havia ànim de revenja   i ara i haurà ànim d’integrar a tothom que vulgui afavorir  i participar en el dret a decidir dels catalans .

Un tercer element que diferència el pacte actual és que una de les forces polítiques signants (ERC) no estarà dins del govern; per tant no es suma al pacte per poder o per poltrones sinó que ho fa per treballar per la independència de Catalunya, i ens agradi o no, aquesta és una visió transversal de la societat catalana, mentre que els anteriors tripartits ho enfocaven sota el debat iniciat el segle XIX "esquerres-dretes". Front a aquesta discussió ara es prioritza una Catalunya independent en la que una vegada aconseguida la Llibertat els catalans decidiran si la volen progressista o conservadora. Però primer Catalunya 

Encara vull esmentar una quarta diferència: Montilla, Carod, Saura contra Mas i Junqueras. A nivell de prestigi, capacitat intel·lectual, seriositat, coneixements,  imatge, etc., és que no hi ha color. Les persones que avui lideren el pacte per la llibertat han estat votades per molts més catalans que no pas els tres personatges del tripartit anterior.

 Duran Lleida serà un element desestabilitzador
en la propera legislatura?

Malgrat tot, hi han elements d’aquest pacte que em preocupen. Faig referència en primer lloc a l’estabilitat que tot govern necessita i encara més en moments d’una crisi tan dura i intensa com la que estem vivint. Haurà madurat Esquerra en aquest sentit? Convergència complirà tots els acords amb fidelitat a allò que s’ha pactat? El sistema assembleari d’ERC influirà en aspectes de la política econòmica del govern dificultant la seva aplicació? Les diferències obvies al si de CiU i en particular les sortides de to tan habituals en el Sr. Duran Lleida permetran mantenir el pacte sense trencar els difícils equilibris?. Només el temps podrà donar resposta a aquests i altres interrogants.

Però el govern català no estarà sol al mon, per tant els elements desestabilitzadors li vindran també de fora, i en particular d’Espanya, on ja diversos personatges del govern espanyol s’ha afanyat a reprendre el discurs de la por, amb amenaces velades com les de la Sra. Saenz de Santamaria, o no tan velades com les del Sr. Garcia Margallo i l’inefable Sr. Montoro que ja ha anunciat encara més ofec per les finances catalanes. Tot això a banda de la política de claveguera que continua fent, dia a dia,  la caverna mediàtica espanyola.

La Sra. Vicepresidenta del govern espanyol, amenaçant com sempre
a Catalunya i als catalans. Aquest pacte els ha causat molta
preocupació; se'ls nota

Temps; hem de donar temps al temps i veure que passa. Tots ens hi juguem molt en aquest procés. Catalunya la que més, i després la ciutadania,  però els polítics que encapçalen aquest pacte...Déu n’hi do; el seu futur polític està en joc 

  www.rbaestudisiprojectes.cat