Llegint el títol, algú podrà argumentar el ja conegut “victimisme” tantes vegades utilitzat en
contra dels interessos de Catalunya cada vegada que els catalans fem alguna
reivindicació sobre la que no hi han explicacions convincents a donar. Més enllà del debat sobre el victimisme i la
pobresa argumental que el suporta, el que vull és posar negre sobre blanc, les
últimes actuacions del govern espanyol en contra dels interessos econòmics de Catalunya.
La Sra. vicepresidenta del govern espanyol va anunciar ahir la presentación d'un recurs de constitucionalitat contra l'€ per recepta |
És sabut que l’Estat espanyol deu a Catalunya per diferents conceptes 8.000 milions d’€ (disposició transitòria cinquena de l’Estatut, fons de
competitivitat, etc.), quantitat que és a banda dels 16.000 milions d’€
d’espoli fiscal que Catalunya pateix cada any.
Amb aquesta realitat, Catalunya es troba de cara a l’any 2013 davant de
la necessitat de reduir el seu deute fins al 0,7% del PIB català, que vol dir
reduir els pressupostos de l’any vinent en altres 4.000 milions d’€ més dels ja
rebaixats en anys anteriors.
Per fer front a aquest panorama
tan poc estimulant, la Generalitat va crear diverses taxes amb l’objectiu de
reduir el seu dèficit per la via de més ingressos en lloc de seguir reduint la
despesa, atès que reduir-la més era el suïcidi econòmic del país. Entre aquestes taxes el discutit € per recepta i algunes taxes judicials.
Jo no vull entrar ara en la discussió de si les taxes eren apropiades o
no, només vull deixar constància de que uns instruments creats per la
Generalitat amb l’objectiu d’aconseguir ingressos addicionals han estat
recorreguts al Tribunal Constitucional pel govern espanyol, sota l’argument de que atempta contra “la igualtat dels espanyols” com si les diferències impositives de
l’IRPF, o els ordinadors per alumne a Extremadura o les autopistes de peatge a
Catalunya o el concert basc per posar quatre exemples, no consolidessin una
desigualtat evident entre els espanyols. El que el govern de Madrid pretén amb
aquesta mesura no és altre cosa que l’ofec financer de la Generalitat de
Catalunya evitant ingressos addicionals.
El conseller en funcions Andreu Mas Coelell denúncia el sabotatge que es fa des de Madrid |
És també per això, per ofegar les finances de la Generalitat, que quan
a Madrid varen sentir que un possible pacte CiU-ERC a Catalunya podria implicar
que es crees a Catalunya un nou impost sobre els dipòsits bancaris, el Sr.
Montoro va reaccionar amb rapidesa i va sortir al pas d’aquesta possibilitat
creant l’impost a nivell nacional, amb una taxa “0”, impossibilitant així que
es podés crear a Catalunya (cal recordar que les autonomies no poden modificar
figures impositives que tinguin un abast nacional). El fet de posar una taxa zero a aquest impost
demostra ben clarament que l’Estat espanyol no pretén obtenir cap recaptació
amb ell, sinó que el que realment persegueix és impedir que Catalunya pugui
millorar els seus ingressos i en conseqüència tenir que retallar menys. Novament doncs estem davant d’un clar intent
d’ofec financer de la Generalitat per part del ministre Montoro.
Però les trapelleries d’aquest personatge ridícul no acaben aquí. Com
si no en tingués prou amb totes les argúcies que utilitza per fastiguejar a la
Generalitat, ara ha descobert un nou mètode. Consisteix a fraccionar els pagaments del fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), motiu pel qual la
Generalitat sempre té dificultats per fer els pagaments de finals de mes a
proveïdors.
L'actitud mesquina del govern espanyol contra Catalunya té en aquest personatge a un dels seus protagonistes |
Davant d’aquest boicot evident a les finances de la Generalitat per
part del Govern espanyol, jo proposo que els nostres dirigents, facin amb la
reducció del dèficit, el mateix que diuen que faran amb la Llei Wert si finalment s’aprova d’acord al que preveu l’esborrany actual: No acatar-la.
Doncs bé, jo demano als dirigents de Catalunya, al Govern que surti dels acords
entre CiU i ERC, que mentre l’Estat espanyol no pagui els més de 8.000 milions
d’€ que deu a Catalunya, no s’acati la reducció del dèficit al 0,7% del PIB per
l’any 2013.
I que s’expliqui al món i en especial a Europa, quines són les raons de
l’incompliment. Cal denunciar d’una vegada als quatre vents, aquesta actitud mesquina del govern
espanyol contra Catalunya i els catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada