Tots els governs europeus i també el català s’han posat d’acord a
aplicar retallades per combatre el dèficit públic. Sembla doncs que la seva
prioritat sigui la reducció d’aquest dèficit i per aconseguir-ho retallen
prestacions de tot tipus, socials i no socials, i a l’ensems apugen els impostos: intenten millorar els seus ingressos i a la vegada intenten reduir les seves
despeses.
Els objectius que assoleixen no són tanmateix del tot satisfactoris:
després de més d’un any d’aplicar aquest tipus de política econòmica al nostre
país les coses no estan millor que al començament de la crisi, i en algun cas
com ara l’atur o el consum privat, estan fins i tot pitjor. Alguna cosa no deu
anar prou bé...dic jo.
 |
| El Sr. Rajoy, no dona la cara però puja els impostos |
Des del meu punt de vista, hi ha una manera més justa socialment de
combatre la crisi i el dèficit públic que consisteix en ajudar a les empreses a
que en conjunt puguin millorar la seva activitat. Aquestes mesures anirien
encaminades a facilitar l’accés als crèdits bancaris mitjançant una banca
pública, a reduir impostos i cotitzacions si contracten treballadors de
l’atur, a incentivar les inversions
privades, a flexibilitzar la negociació col·lectiva, a modernitzar el mercat de
treball, a revisar la LLOLS (Llei orgànica de llibertat sindical) etc. Es
tractaria en definitiva d’aconseguir estimular positivament a l’activitat
econòmica.
S l’activitat econòmica millora,
disminueix l’atur i l’estat s’estalvia prestacions que estava pagant als aturats,
però a més l’empresa paga la quota patronal dels treballadors i això
contribueix a disminuir també el dèficit de la seguretat social.
Com que els treballadors contractats disposen d’un sou, el consum de
les famílies augmenta, i l’estat cobra més doncs l’IVA grava el consum, i
paral·lelament a l’incrementar-se el consum les empreses venen més, i al vendre
més contracten més gent i paguen més IVA a l’estat com a conseqüència de
l’increment de les seves vendes. Però a l’ensems els sues beneficis també pugen,
amb la qual cosa l’estat incrementa encara més la seva recaptació per l’impost
de societats.
 |
| El Sr. Montoro malgrat el retol que l'acompanya no té les idees clares: en campanya criticava l'augment dels impostos per que agraven la crisi, i només arribar al poder els apuja. Incongruència? mala fe? Segurament tot aixó i una certa dosi de supèrbia |
En definitiva es tracta de generar un cercle positiu que contribueixi
en últim terme a combatre el dèficit públic de l’estat, el qual pot encara
millorar les coses si a més opta per una política rigorosa de reducció de la
seva despesa supèrflua.
Però això que a mi em sembla evident, segurament no ho deu ser tant,
atès que els governants es decanten per decisions que van clarament en sentit
contrari:
Es faciliten diners públics als bancs privats, per tal que aquests
arreglin els desastres que la seva mala gestió els ha originat, i els seus directius puguin al mateix temps beneficiar-se d’uns sous immorals.
Es retarda el pagament a les empreses que treballen pel sector públic
per que aquestes es vegin obligades a acomiadar treballadors que van de cap a
l’atur i representen una nova despesa per l’estat.
S’apugen els impostos als ciutadans per que aquests disposin de menys
diners i consumeixin menys, per la qual cosa l’estat recapta menys per IVA i
les empreses veuen reduir les seves vendes, per la qual cosa una vegada més
envien més gent a l’atur.
S’intenta combatre el frau fiscal del treballador i en canvi es passa
per alt l’escàndol de les SICAV que permet que els grans patrimonis paguin a Hisenda molt menys que la mitjana dels treballadors d’aquest país.
 |
| Aquesta és la trubutació de les SICAV abans de la pujada d'impostos del PP. Ara amb els nous trams impositius establerts pel govern, les diferències encara són més ostentoses |
Pugen els preus dels serveis públics (taxes universitàries, transport
públic, gas, aigua etc.) i el que
aconsegueixen és que al gent disposin de menys diners per poder consumir.
S'apuja l'IBI per que l'estat no hagi d'assumir el dèficit acumulat pels ajuntaments, i aquest sigui pagats pels de sempre...els ciutadans, els quals, no cal dir-ho tindran menys diners per poder dedicar-lo a activar l'economia a través del consum.
Podria continuar amb exemples de mesures preses pels governants que “ajuden”
a millorar l’activitat econòmica, però tampoc faré canviar les coses. És per
això que acabo concloent que dec estar
equivocat, que els que en saben són ells...però tot i així no en se veure els
resultats... De moment, Espanya és el país d'Europa amb la taxa d'atur més alta (24%) superant fins i tot a Grècia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada