5.400.000 Aturats !!!

Segons ha avançat el ministre Montoro, la propera enquesta de població activa situarà en 5.400.000 el nombre de persones aturades a Espanya en l’últim trimestre del 2011. Xifra del tot impresentable, i que en llenguatge actual hauríem de dir insostenible. Aquesta xifra és el resultat d’una crisi que no s’origina a Espanya tot i que si que és a Espanya on es mostra amb una especial virulència.

El ministre Montoro exemple de la
 contradicció en estat pur

Les causes són ben conegudes per tothom: la bombolla immobiliària, la mala estructura bancària del país, el creixent endeutament de l’Estat, comunitats autònomes i corporacions locals, l’endeutament important dels ciutadans,  la manca de decisió primer i de visió després de l’anterior govern socialista a l’hora d’afrontar la crisi, la nul·la sensibilitat d’empresaris i sindicats a l’hora d’arribar a acords en matèria de negociació col·lectiva, els errors comesos pel nou govern del PP apujant impostos, etc., etc.

El problema és molt greu  i admet una doble lectura: d’una banda la manca d’actuacions i decisions sobre les qüestions  que he exposat en el paràgraf anterior i de l’altre la manca absoluta de  lideratge i de saber que fer dels nostres polítics, nacionals a Catalunya i espanyols a l’Estat. Donen la sensació de no saber que fer ni de com atacar el problema. El cert és que tant el govern català com l’espanyol s’han dedicat a retallar per aquí i per allà amb l’objectiu de reduir el dèficit. El govern de l’Estat   ha anat fins i tot una mica més enllà apujant impostos (IRPF i IBI), quan tothom sap que la pujada d’impostos via IRPF va en detriment del consum, per tant redueix el marge de les empreses, genera atur, i a més les empreses paguen menys impostos pels seus beneficis empresarials. Fins i tot ho sap el PP, que segons ha explicat avui el ministre Montoro, intentacompensar  i mitigar una mica els efectesnegatius de la pujada de l’IRPF, incrementant el mínim exempt personal  en la declaració de la renta. Segur que algú els ha fet veure que es van equivocar en la mesura presa ara fa tan sols unes setmanes.

La Sra. Merkel y el Sr. Sarkozy han intentat coliderar
Europa amb resultats difícils d'avaluar encara avui

Ja he dit en diferents ocasions que les retallades són necessàries; que portem temps vivint molt per sobre de les nostres possibilitats; que com que no podem devaluar la moneda cal empobrir el país per altres mètodes, etc. Tot això és cert. Ara bé, calen a més mesures re activadores  de l’economia per evitar que la situació actual esdevingui crònica i segueixi un llarg i perillós deteriorament fins  a límits inimaginables.

Cal implementar solucions per tal que la banca doni suport a les empreses a un cost raonable. El que està succeint amb la banca és del tot denunciable: estan utilitzant totes les ajudes que reben amb diner públic per compensar les errades estratègiques i de gestió comeses per ells mateixos, i estan retribuint als consells d’administració d’una manera indigna i mancada de tota ètica. I els governs ho permeten! El que indica el grau de conxorxa existent entre la banca i els polítics. Cal acabar amb aquesta lacra.  Cal acabar amb el finançament il·legal dels partits polítics, cal impedir que a alguns partits se’ls condonin les deutes  o els interessos de préstecs contrets amb els bancs,   cal dotar al sistema de valors i expulsar els elements distorsionadors que ho estan contaminant tot. El que està molt clar és que així no anem enlloc.

Cal que les empreses puguin contractar treballadors i per això s’ha d’emprendre una reforma laboral que permeti flexibilitzar aquesta contractació i adequar-la a la realitat de l’empresa. Cal adequar la negociació col·lectiva a la nova realitat del país i de les empreses. Cal evitar que el cost real de l’hora treballada s’incrementi anualment sense que la productivitat segueixi un creixement ni tan sols proporcional.

Les declaracions del Sr. Trichet ex president del Banc Central
 Europeu van contribuir en més d'una ocasió a generar més
desconfiança en els mercats 

Cal sobretot lideratge. Ens falta un lideratge clar: polític però també social; econòmic però també industrial i comercial. Cal responsabilitat col·lectiva. Cal més visió de futur per part de tots. Cal acabar amb tots aquests profetes de la fi del mon que cada dia ens desperten amb previsions negatives sobre el futur: Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu (tot i que des que va plegar en Trichet no se’ls sent tant), el Sr. Sarkozy i la Sra. Merkel,  polítics i economistes a la recerca d’un instant de glòria a les seves vides, tertulians  que no tenen ni idea del que parlen, periodistes desinformats que cada vegada  la diuen més grossa,  agències de rating  amb interessos econòmics molt clars, etc.., etc.

En definitiva cal posar-hi seny. Serem capaços entre tots  de posar-n’hi una mica?

www.rbaestudisiprojectes.cat