Sense Rumb

Aquesta és la sensació que està donant la sanitat catalana: sembla que a banda de les retallades, ningú sàpiga cap a on es va.

Fa pocs dies, en una entrada al blog del dia 5 de juny, jo comentava content que semblava que finalment es podria començar a parlar en el Departament de Salut del “Govern dels millors” atès que era imminent el nomenament d’en Jaume Raventós com a gerent de l’ICS. I era imminent per que el seu nom s’havia propagat des del mateix ICS, i des del Departament de Salut. Tan imminent que en Josep Maria Via president del Consell Rector del consorci  Mar Parc de Salut, del qual en Jaume Raventós n’era el gerent, es va posar ràpidament  i eficient a cercar un substitut. I certament el va trobar amb rapidesa: Olga Pané i Mena gerent del Cosorci Sanitari de l’Anoia fou la persona escollida.

Josep Maria Via president del consorci  Mar Parc de Salut  

El cert és que amb un nou gerent a l’Hospital del Mar, en Jaume Raventós ha de deixar la gerència del centre, i es queda sense feina a casa seva. Que consti que en Jaume Raventós havia estat felicitat públicament per diferents institucions entre elles l’UCH. Dic això per que no voldria que es pensés que el nomenament d’en Raventós era només una possibilitat  si no que s’havia donat per fet en el propi ICS i tot el sector ho coneixia

Olga Pané, nova gerent del consorci Mar Parc de Salut

Tot per que els comissaris polítics que el govern de la Generalitat té al Departament de Salut per controlar al conseller  Ruiz en teoria “independent” pel que fa a la seva adscripció política,  han decidit vetar el nomenament d’en Raventós, enviant informes sobre la seva persona, sembrant dubtes sobre la seva capacitat, i relacionant-lo políticament amb el govern del tripartit. Tot plegat actuant com un país tercermundista. Això és propi de persones sense categoria ni política ni humana. Senzillament, en un país seriós això no hauria de passar mai. És la pitjor manera d’entendre la política.  

Francesc Sancho, secretari d'estratègia i coordinació
del Departament de Salut

Precisament el sectarisme polític va ser una de les principals “virtuts” del tripartit. Sembla que alguns no han après d’aquells errors i s’entesten en actituds sectàries, que acabaran sens dubte significant el seu propi fracàs. No han estat parlant en la campanya electoral del “Govern dels millors”?; mal anirem si en els llocs claus de gestió, en lloc dels millors ens decantem pels afins, pel clientelisme ideològic, independentment se la seva capacitat professional.

Què se’n deriva de tot aquest caos del Departament de Salut? Doncs molts perjudicis. El més perjudicat de tots, en Jaume Raventós que era gerent del Parc de Salut Mar, i va cometre “l’error” d’acceptar la proposta d’en Josep Prat, president del Consell d’Administració de l’ICS, per assumir  la gerència d’aquesta institució. Ara en Raventós està sense feina a l’espera de que professionalment algú se’n recordi d’ell algun dia.

Josep Prat, president del consell d'administració de l'ICS

El segon perjudicat és el propi Josep Prat, que s’ha vist totalment desautoritzat, atès que no se li ha respectat a la persona que ell havia escollit per gerent de l’ICS.

El tercer perjudicat és el conseller Ruiz, que també havia beneit el nomenament d’en Raventós i ha vist com el consell de govern de la Generalitat li ha tombat la proposta.

El quart perjudicat de tot plegat serà el proper gerent de l’ICS. Sigui qui sigui la persona escollida serà vista com un serf del partit, i haurà perdut la credibilitat professional abans de prendre possessió del càrrec. Suposant que el nomenament recaigui en un bon gestor, li costarà Déu i ajut recuperar la credibilitat, si és que finalment ho acaba aconseguint.

Tanmateix cal dir que no serà fàcil trobar un substitut d’en Jaume Raventós; i no ho serà per que a veure qui és el maco que s’arrisca a córrer el mateix tracte que ha rebut en Raventós. Si  a algú mitjanament intel·ligent li proposen el càrrec, amb aquests antecedents segur que els diria que quan tinguessin la certesa de poder-lo anomenar  en tornessin a parlar, i tot i així ja veuríem. El Departament de Salut, i en particular el seu conseller, han perdut molta credibilitat, per no dir tota.

 Jaume Raventós, el més perjudicat per la manca de
seriositat del Departament de Salut

Ja se que no succeirà així per que en aquest país mai dimiteix ningú (llevat d’honroses excepcions) però en Josep Prats, i en Boi Ruiz  haurien de pensar seriosament la possibilitat de presentar la seva dimissió. Han estat clarament desautoritzats.

Finalment i per acabar, deixin-me recordar amb enyorança,  el nomenament dels primers gerents que hi va haver a l’ICS: ningú ens va demanar mai quines eren les nostres afinitats polítiques ni res semblant. Hi havia algun gerent nacionalista, algun altre progressista, en recordo un amb marcat accent espanyolista i afí a alianza popular fins i tot algú proper a l’antic PSUC va ser nomenat gerent d’un hospital proper a Barcelona. També n’hi havia algun apolític fins i tot. En definitiva es va prioritzar la professionalitat per sobre del clientelisme...”que tiempos aquellos...” com han canviat les coses... 

www.rbaestudisiprojectes.cat