diumenge, 26 de juny del 2011

Caurem dues vegades en la mateixa pedra?



El dia 26 de juliol de l’any 2001, la junta que administrava la fallida de l’Hospital General de Catalunya va decidir, amb el canvi a última hora del sentit del vot de l’Ajuntament de Sant Cugat, que IDC (Ibérica de Diagnósticos i Cirugía) fos l’adjudicatària de l’Hospital General de Catalunya, davant de l’altre candidata, la Mútua de Terrassa.

L'Hospital General de Catalunya

Aquella decisió va comportar moltes coses, entre elles que el Departament de Salut pagués cada any 2.000 milions de pessetes (12 milions d’Euros) al General de Catalunya, a canvi de que aquest donés suport a la sobrecàrrega que patia l’Hospital Taulí al servei d’urgències i es fes càrrec d'una part del terciarisme que la sanitat pública generava en els vallesos (cardiologia i tractaments de radioteràpia fonamentalment). Aquest pagament en el transcurs dels anys ha acabat sent una quantitat de diners major a la inicialment prevista

Va comportar també que IDC es presentés al concurs amb el nom de Catalana de Diagnòstics i Cirurgia, per tal que no es pogués dir que l’adjudicació s’havia fet en favor d’una empresa madrilenya. Tanmateix, Catalana va ser dissolta poc temps després de l’adjudicació.

La decisió d’adjudicar l’Hospital General a una empresa madrilenya va ser presa en uns moments de desànim polític de CiU, fins el punt que es comenta que la decisió d’adjudicar aquest hospital a una empresa madrilenya va ser molt discutida dins del propi govern de la Generalitat, i que va ser  conseqüència del compromís que dirigents de convergència tenien amb un efímer exconseller que va tenir un paper molt actiu com a representant de l’empresa madrilenya a Catalunya.



Sigui com sigui, el fet és que aquesta adjudicació va comportar que diners públics catalans se’n anessin a Madrid en forma de dividends. Per primera vegada un hospital privat de Catalunya, era majoritàriament d’accionistes madrilenys

En els acords de venda, es contemplava que IDC invertiria en 5 anys 6.000 milions de pessetes (36 milions d’€) per millorar les instal·lacions, cosa que només s’ha fet en part, però en qualsevol cas molt per sota d’aquesta xifra.

Poc mesos després de l’adjudicació, ja a començaments de 2002, aquell  exconseller del que parlàvem abans ingressava al consell d’administració de la societat adjudicatària (IDC), diuen que com a  compensació pel paper jugat en tot el procés d’adjudicació. També ingressava en el mateix consell, una persona vinculada a la banca que dona suport a les activitats de IDC.

Anys després (2005) IDC va ser comprada per CAPIO. Aquest és un grup inversor suec, amb una forta presència a la sanitat europea. La compra no va implicar canvis en l’equip directiu, que va continuar sent el de IDC.


Curiosament quan cerques la pàgina web del grup suec www.capio.com, s’observa com tenen activitats sanitàries a Suècia, Noruega, França, Alemanya i Regne Unit. En cap cas s’indica cap mena d’activitat a Espanya.



Però les curiositats continuen: si entres a Google i li demanes pel Grup Capio, no et fa ni un sol esment de Capio (Suècia) i en canvi hi surten molts hospitals espanyols gestionats per CAPIO, sobre tot els nous hospitals fets a la comunitat de Madrid a banda dels centres històricament gestionats per IDC.

Per altre banda s’ha llegit fa ja alguns mesos que la divisió sanitària del Grup Capio ha estat negociant amb un  grup inversor anglès la venda de la seva participació en hospitals espanyols, la qual cosa complica encara més la comprensió de tot plegat. Aquest grup és un fons britànic de capital risc anomenat CVC, qui casualment ja participava en l'accionariat d'IDC abans de la venda a CAPIO. 


Quan a Espanya parlem del Grup CAPIO, estem realment parlant del Grup Capio Suec? La única cosa que tenen en comú els dos grups CAPIO és el logotip (aquella ma, recorden?), però no s’entén que amb l’activitat important que desenvolupen a Espanya, en la pàgina web del grup suec, ni se’n parli.


Tot plegat sembla molt rar, per no dir tèrbol...  



Hospital Sagrat Cor de Barcelona


Comento això per que just el dia anterior a l’assemblea de l’Aliança d’aquest mes de juny els directius de l’Aliança i CAPIO van signar un protocol d’acord per la compra per part de CAPIO de la gestió dels centres Hospital Sagrat Cor de Barcelona i Hospital L’Aliança de Sabadell. L’Aliança conservaria la propietat dels edificis, i CAPIO es quedaria el negoci. Negoci ruïnós per cert, tant a Sabadell com  a Barcelona on a més hi ha un contracte amb el CatSalut. Tornarem doncs a repetir el mateix error de fa 10 anys?.

Hospital de l'Aliança a Sabadell

Pel que es sent en l’entorn sanitari, semblaria que la Generalitat no està massa d’acord amb l’operació, i diuen que el CatSalut tampoc. També se sent dir que la tàctica que està seguint IDC en tot el procés és molt similar a la seguida a l’any 2001 amb aquell exconseller que comentàvem abans, i que ara s’hauria ofert l’entrada en algun consell d’administració a algun dels directius de l’Aliança.

M’ensumo que es tornarà a repetir l’error estratègic comès a l’any 2001...m’ho veig a venir.


Em resulta difícil d'admetre que dues institucions emblemàtiques de la sanitat catalana passin a mans d'accionistes madrilenys. No ho puc entendre...Què hi ha al darrere de tot plegat?


  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada