Ja ha començat la segona fase de les retallades: el conseller Ruiz, a l’hora d’explicar les peculiaritats del pressupost 2011 del seu departament, ha entrat ja en la concreció de les mesures que haurà d’endegar per tal de poder donar una resposta de gestió a les limitacions del pressupost i a la manca de recursos econòmics del país. Encara queda però tot un seguit de mesures que sens dubte anirem coneixent les properes setmanes.
Però no és només la sanitat catalana qui està a l’UCI, si no també la gallega que segons paraules del president de la Xunta Sr. Nuñez Feijoo haurà d’aplicar també una bona retallada al serveis de salut gallecs. De fet el Sr. Feijoo demana que el Govern Central pagui a totes les autonomies el fons de competitivitat que els correspongui per tal d’apaivagar una mica el dèficit important que té aquella autonomia.
Estem doncs davant d’una situació que afecta no només a Catalunya, si no a Espanya, com ho demostra el fet que a Castilla la Mancha, el nou govern autònom entrant digui que no tenen diners ni per pagar la propera nòmina dels funcionaris.
Queda clar que no ha estat només Catalunya qui ha estirat més el braç que la màniga aquests últims anys, si no que també pràcticament tota Espanya està sota els malèvols efectes d’uns governs socialistes que han dut al país a la ruïna econòmica. En aquest sentit cal reconèixer que els avenços socials que aquests governs han aportat han estat positius; tanmateix els efectes beneficiosos per la població s’han vist amargament compensats atès que els recursos amb que s’havien de finançar totes les mesures adoptades o no existien o no existien en la quantitat que calia.
Mentre tant a Catalunya sembla que aquesta vegada els màxims responsables del Departament hagin après dels erros comesos durant el primer trimestre de l’any, i ara l’anunci de noves retallades es faci amb el que sembla una major i millor planificació. Lligant pressupost i mesures a endegar, sembla que han aconseguit donar una imatge molt més seriosa i coherent que no pas ara fa uns mesos.
Des d’aquest blog sempre he demanat lideratge i un pla ben estudiat per dur a terme les retallades. Ara sembla que finalment hi és; està per veure si haurà lideratge, i qui l’assumirà. Una de les altres condicions que sempre he demanat, és el donar exemple, és adir, reforçar-se des del punt de vista ètic a l’hora de demanar sacrificis, sent els primers a auto retallar-se. Sembla, per les explicacions que he llegit en boca del conseller Ruiz, que efectivament, el departament veu “aprimat” el seu propi pressupost en quasi un 26% en estructura administrativa. És un primer pas, però un primer pas important.
Abans d’entrar en un segon aspecte sobre el lideratge, si que vull mostrar el meu desacord amb la demagògia que els partits polítics, la societat civil en general, però també els mitjans de comunicació estan esgrimint davant les “retallades”. Explicaré un comentari que m’ha fet una persona a la que aprecio particularment. És tracta d’algú que treballa en un CAP de Barcelona que en dues plantes diferenciades té dos equips d’atenció primària un a cada planta. Al preguntar-li de quina manera s’havien concretat les retallades en el seu ambulatori, la resposta ha estat en que no hi han hagut nous contractes per baixes o d’interinitat, i que dels dos directors mèdics i d’infermeria que hi havia a cada un dels equips d’atenció primària, ara han deixat un sol director mèdic i d’infermeria pels dos equips. Li he hagut d’explicar a aquesta persona que això no són retallades; això és senzillament aplicar el sentit comú en una situació complicada en la que el que cal és reduir allò superflu per poder mantenir allò que és bàsic: l’assistència.
Així mateix, en un CAP que hi ha a les rodalies de Terrassa, en el mostrador que hi ha per atendre a la gent, han desplegat un llençol amb un “no a les retallades”. Darrere d’aquest mostrador hi han 4 llocs de treball, ocupats per 4 administratius/ves. Dels 4, en molt poques ocasions n’he vist treballar al mateix temps a 2; vol dir que en aquest CAP es podria prescindir alegrement de dos llocs de treball que no serveixen per res a banda de generar despesa.
I així, es podria anar posant exemples de la demagògia que en general hi ha al voltant de les retallades. Estic segur que algú em podria dir, escolta que a tal lloc ha passat això o allò, i segurament els hauria de donar raó; segur que moltes coses s’han fet malament, però tampoc tan malament som alguns demagògicament estan denunciant. Una mica més de rigor de tots plegats ens aniria molt bé
 |
| Nous lideratges a la sanitat a Barcelona |
 |
| Nous lideratges a al sanitat pública catalana |
Per això, per evitar aquestes demagògies i aquestes lectures que sovint es fan sense cap mena de rigor és pel que reclamo lideratge. I haig de confessar que les notícies que m’estan arribant aquests últims dies, sobre les persones que han d’ocupar determinats càrrecs molt importants en l’estructura de la sanitat al nostre país em tranquil·litzen: sembla que al final aquest lideratge tan necessari l’acabarem tenint. Fa alguns mesos vaig criticar l’expressió “govern dels millors”. Ara li començo a donar credibilitat al departament de Salut, en funció dels noms que m’estan arribant. Bona noticia!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada