I les patronals existeixen...!!!

Qui deia que les patronals estaven desaparegudes en combat? Qui deia que les patronals amb les retallades havien amagat el cap sota l’ala? Qui s’havia atrevit a dir que amb el paper de la trista figura que les patronal havien adoptat, havien perdut el poc crèdit que els hi quedava?

Doncs vet a qui que tot d’una s’han posat les tres d’acord per fer una proposta als sindicats, que entre altres mesures passa per un increment de la jornada laboral de 10 a 15 minuts de mitjana al dia.

ACES, CAPPS (la patronal del Consorci) i l’UNIÓ han decidit finalment sortir dels amagatalls en els que havien desaparegut des de fa mesos i donar la cara defensant els interessos dels seus afiliats, que per això paguen les seves quotes, i déu ni do quines quotes per cert.

Pel que diu la nota conjunta que han emès, sembla que els sindicats s’han compromès a estudiar la plataforma presentada per les patronals. També això és un avenç positiu. Fins ara els sindicats han estat totalment tancats en banda: no passaran! Clamaven, i ara sembla que estan disposats a estudiar aquestes propostes. Ja era hora: aquesta decisió es pren amb 5 mesos de retard, i després que molta gent en el sector, i particularment des d’aquest blog, se’ls hagi reclamat defensar els interessos dels associats. Sembla que la progressiva pèrdua de llocs de treball en el sector  ha fet entendre als sindicats que així no es pot continuar.  Si volen estabilitat en les plantilles cal ser competitius i productius, i ara no és pas el cas.

Havíem comentat en entrades anteriors, que un dels problemes de la nostra economia era una molt baixa productivitat. Havíem explicat en aquest sentit que la política de pujar salaris i baixar jornada laboral ens havia portat a un cost real de l’hora treballada que superava en molt l’increment de la inflació del període que es considerés, i per tant, es produïa menys i molt més car: tot el contrari que els països amb una economia capdavantera en el mon. Teníem moltes prebendes socials, cobràvem massa, i produíem poc. Heus aquí els problemes del país.


Cal valorar també com a positiu, que la proposta patronal incorpora l'intent de relacionar el pagament d'una part de la retribució variable amb l'obtenció de resultats positius a l'empresa. Queda clar que aquest intent és curt i contradictori. Algú sap d'algun país civilitzat que es puguin pagar retribucions variables si l'empresa presenta pèrdues? Doncs això és exactament el que proposen les patronals. Això si, si els sindicats ho accepten pagaran menys que si tenen beneficis. Increible. 

Finalment sembla que les patronals s’han adonat que han de servir d’alguna cosa a banda de gaudir de poltrones ben remunerades, i han decidit presentar als sindicats una proposta de negociació, que entre altres mesures pretén recuperar una mica la productivitat perduda durant anys.

Tanmateix, queden curts. Ja és molt que s’hagin decidit a fer aquesta proposta, però ens cal anar més enllà si volem ser un país seriós: ens cal, a banda de treballar més i cobrar el mateix, evitar que el pas dels anys ens torni dur al mateix punt on som ara. Cal per tant des indexar els increments dels sous de les variacions de l’IPC. Cal ser  capaços de relacionar els increments de sous amb els increments de productivitat. És la única manera de fer que el sistema sanitari català sigui sostenible. Cal també negociar de nou amb el CatSalut algunes retallades que són del tot inasumibles.

És clar que  esperar això de les nostres patronals sanitàries és molt esperar. Sembla que això del govern dels millors, als directius de les patronals no els afecta... i no es senten al·ludits.   Què hi farem; tot es qüestió d’anar insistint... 

www.rbaestudisiprojectes.cat