Aquests dies estan sent força complicats en la sanitat catalana. I ho estan sent per la manca dels diners necessaris per poder pagar els serveis que s’ofereixen als ciutadans. En una entrevista que publica avui La Vanguardia al Conseller Boi Ruiz, aquest insisteix encertadament en la idea: no hi han diners suficients.
Pel que sembla, en les restes que han quedat del que era l’Estatut de Catalunya, hi ha previst un fons de competitivitat que conceptualment vindria a ser com una mena de devolució a Catalunya d’una part molt minsa de l’anomenat dèficit fiscal. Segons llegeixo en els diaris, aquesta petita part arribaria als 1.450 milions d’euros. Aquest fons aprovisionat per l’Estat pretén compensar a les comunitats autònomes que tenen un finançament per càpita per sota de la mitjana, tot i que siguin de les que més aporten a les arques comunes de L’estat.
La Generalitat ha reclamat aquests diners al govern espanyol, però aquest al·lega que aquest fons no es pagarà fins l’any 2013; és més, ni tan sols s’ha incorporat als pressupostos espanyols per l’any 2011. Recordem que aquests pressupostos van ser aprovats al congrés dels diputats pel PSOE (PSC inclòs), i amb els vots en contra CiU, ERC i ICV. Un dels arguments d’aquestes formacions polítiques per no votar els pressupostos va ser precisament que no incloïen aquesta partida, banda de les reduccions de les pensions i altres mesures.
Ara en Joaquim Nadal responsable del grup parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya, està fins i tot disposat a que els diputats del PSC a Madrid votin a favor del pagament a Catalunya de l’import d’aquest fons, i demana que el govern de la Generalitat inclogui aquests diners en el pressupost d’ingressos pel 2011, fet que entre altres tindria la virtut de minorar en molt les retallades sanitàries al nostre país. El Sr. Nadal fa aquestes afirmacions just en el moment en que el Sr. Zapatero nega aquest dret a Catalunya (recordin aquell eslògan que deia “si guanya Zapatero, guanya Catalunya”), i la seva ministra Elena Salgado no només el nega si no que a més posa en dubte la quantia estimada que caldria pagar.
Amb aquest panorama de desacords constants entre govern de la Generalitat i govern de l’Estat apareix un personatge, el Sr. Jordi Hereu que en contra de l’opinió del seu correligionari el Sr. Nadal, diu que reclamarà a la Generalitat de Catalunya que a la ciutat de Barcelona no es produeixi ni una retallada en els serveis socials. La veritat és que un queda una mica perplex quan llegeix aquestes coses per que sembla molt clar que la Generalitat no té diners a no ser que el Sr. Hereu aconsegueixi convèncer al Sr. Zapatero que no deixa de ser el seu cap polític, per que aquest cedeixi en la seva postura tan negativa per Catalunya. A més no queda tampoc clar si el Sr. Hereu accepta que a altres pobles i ciutats de Catalunya si que es pugui fer la retallada, al qual cosa el deixaria com l'alcalde del "cap i casal" més insolidari de la història.
No sobta gens per tant, que una persona com en Xavier Trias li retregui al Sr. Hereu aquesta manera tan poc ètica d’actuar, sabent a més el Sr. Hereu, que la situació de dèficit que viu al sanitat catalana és en alguna part imputable a la gestió del tripartit, que va ser precisament l’època en al que es Sr. Hereu va estar més callat que mai.
En resum: El Sr. Zapatero i al Sra. Salgado (tots dos PSOE) no volen pagar a Catalunya el que deuen; el tripartit (PSC-PSOE entre altres) ha deixat les arques de la Generalitat amb un dèficit descomunal, i quan hi ha un relleu al govern de la Generalitat s’alça la veu del fins llavors mut Sr. Hereu fent-se el valent davant dels barcelonins. Jutgin vostès mateixos i posin el qualificatiu que creguin...jo me l’estalvio.
Tot aquesta situació em mereix tanmateix una reflexió: aquesta manera d’actuar del Sr. Hereu malauradament és molt comú a Catalunya. Al nostre país hi ha massa gent que prioritza els seus interessos pel damunt dels interessos del país i dels catalans. En aquest cas el Sr. Hereu pretén capitalitzar tots els vots dels descontents amb les retallades, per intentar no perdre l’alcaldia de Barcelona que es faran d’aquí a un mes i això és lícit, i per fer-ho utilitza la hipocresia i l’engany, fent veure que els culpables d’una situació són uns (CiU), quan en realitat són uns altres (PSC-PSOE) i ell ho sap, i axó no se si és lícit, però amb tota certesa no és ètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada