Aquests dies els mitjans van plens de notícies al voltant de les retallades. És normal que així sigui: estem davant d’una situació totalment excepcional. Tanmateix la realitat és al meu entendre molt clara, obvia i elemental:
El nostre país es troba amb uns costos en el Departament de Salut, i no hi han diners per poder pagar. No hi ha diners, ni n’hi haurà. Així de senzill. No tenim diners suficients per pagar els serveis que estem donant als ciutadans.
D’avant d’això cal preguntar-se què faríem si això ens passés a casa nostra. Segur que retallaríem despeses oi que si?. I què retallaríem? Doncs segurament que començaríem per allò que fos més superflu, assumint cada vegada retallades de coses més importants: eliminaríem total o parcialment la presència de l’assistenta, les nostres visites al restaurant, les sortides al cinema, teatre o concerts, les sortides de cap de setmana, les visites a estacions d’esquí, les vacances, o...allò que cadascú valorés com prescindible. Renunciaríem al nostre benestar personal en funció del dèficit que volguéssim compensar. Oi que és entenedor? Doncs exactament això és el que està fent el Govern de la Generalitat.
Sobten per tant moltes de les reaccions que s’estan donant al respecte:
Comentava en la meva última publicació en aquest blog, la reacció del Dr. Vilardell president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, demanant més diners per la sanitat. És com si en l’exemple anterior en lloc de mirar d’estalviar, ens en anéssim a un banc a demanar un crèdit.
Però els sindicats no es queden tampoc curts: amb la demagògia que els hi és pròpia culpen al Govern de la situació i no s’adonen que ells són una part important del problema (veiem l’altre dia en un altre blog, les pèrdues brutals de productivitat del sector salut a Catalunya)
La Sra. Remei Margarit en un article que publicava La Vanguardia d’ahir 9 d’abril, culpava de tots els nostres mals a la voluntat de “privatitzar” del Govern. Aquesta sociòloga demostra també que no ha entès absolutament res del que està passant.
Per no cansar més als que hagin llegit fins aquí, hi afegirem només el manifest que un grup d’alcaldes socialistes encapçalat per l’encara alcalde de Barcelona, insistint en l’interès del govern de voler acabar amb l’estat del benestar: “no ho permetrem” deia valent el Sr. Hereu, ignorant que aquest estat del benestar que tenim és en molt bona part fruit dels governs de CiU a Catalunya durant 23 anys i sens dubte qui més hi ha aportat en al seva construcció.
Em sembla molt clar doncs que tots aquells que més han contribuït a generar el problema, són els primers a mirar cap un altre banda i culpabilitzar a un govern que els únics pecats que ha comès al meu entendre, i pel que fa al Departament de Salut, són explicar-se molt malament, no aplicar-se ells en primer lloc les mesures restrictives i no liderar adequadament el procés.
Val a dir que els culpables de tot plegat, per acció o per omissió, són els propis polítics en general. Tot i que alguns una mica més (o bastant més) que d’altres.
Primer de tot, intentant enganyar al personal, negant l’existència d’una crisi econòmica (Zapatero), negativa que va comportar l’absència de mesures per combatre-la fins ben entrada la crisi
Segon, per que tot i reconèixer l’existència de la crisi alguns han continuat estirant més el braç que la màniga (tripartit)
Tercer, enganyifa tremenda a Catalunya, perpetrada pel tripartit conjuntament amb el PSOE, pactant un sistema de finançament per Catalunya que havia de ser el “millor que mai havíem tingut” (doncs menys mal, no?)
Quart, la no aplicació equitativa de les mesures restrictives per part del Conseller Ruiz
D’aquesta última culpabilitat els ofereixo dues dades, que són el reflex de la poca credibilitat que es té quan les coses no es fan bé, i quan no s’exerceix un lideratge potent:
- El Sr. Carod Rovira ha estat contractat per un hospital tarragoní com assessor? per la bonica xifra de 6.000 € al mes
- El Sr. Manel Balcells ha estat contractat per un hospital terrassenc per una xifra que desconec, com a responsable “del coneixement”
On anem així? Si la raó de fons de les retallades és la manca de diners (que ho és), perquè els pocs diners que tenim els continuem malbaratant?
Haig d'incorporar a última hora una rectificació que publica e-notícies, al voltant de la informació relativa al Sr. Carod Rovira, però aquesta rectificació no invalida la realitat. Quants carods rovira hi ha en el sistema de salut que segurament cobran menys diners dels que deien que cobraria ell, i no aporten res al sistema?. Estem malbaratant recursos, en paral·lel a la retallada, i això no és ètic.
Haig d'incorporar a última hora una rectificació que publica e-notícies, al voltant de la informació relativa al Sr. Carod Rovira, però aquesta rectificació no invalida la realitat. Quants carods rovira hi ha en el sistema de salut que segurament cobran menys diners dels que deien que cobraria ell, i no aporten res al sistema?. Estem malbaratant recursos, en paral·lel a la retallada, i això no és ètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada