Segons sembla l’expressió “estat del benestar” s’usa per primera vegada en l’idioma anglès a l’any 1941 en un llibre escrit per William Temple, però no és fins el final de la segona guerra mundial quan a l’Europa Occidental es comença a desenvolupar el concepte de “estat del benestar” dins del que podríem anomenar una visió social demòcrata de la vida, a través de la qual l’Estat es compromet a garantir el benestar del seu ciutadans en matèria de salut, educació, treball (prestacions per desocupació), seguretat social (pensions), habitatge social, etc. És doncs a partir d’aquell moment quan mica en mica es va consolidant aquest concepte, que a Espanya no arriba fins uns quants anys més tard.
Suècia és el país europeu on la social democràcia impulsa amb èxit el desenvolupament de l’estat del benestar. El model suec de prestacions socials és alabat per mig mon, i envejat per l’altre mig.
Però què succeeix a Suècia com a conseqüència del desenvolupament de l’estat del benestar?
 |
| Hospital anglès en lluita |
Mica en mica i a mesura que els suecs anaven rebent més prestacions socials, els impostos anaven pujant de manera paral·lela, fins el punt que el poble suec finalment ha hagut de decidir entre continuar mantenint les prestacions de l’estat del benestar o abaixar els impostos. El resultat de les últimes eleccions a Suècia han estat clars en aquest sentit: reducció de l’estat del benestar i menys impostos.
Cal recordar que als anys 80 i 90, tota la costa del sol andalusa es va poblar de jubilats suecs que cobraven les seves pensions a Suècia i vivien a Espanya on pagaven molts menys impostos que al seu país. Mica en mica el govern suec va anar posant fre a aquest situació, transferint als municipis la gestió de tots ela anomenats serveis socials. Fins i tot varen reduir progressivament el nombre de municipis que va passar de 2.500 a 290 !!! amb l’objectiu de mancomunar serveis socials i d’assistència per reduir els costos d’estructura, però les últimes eleccions han demostrat que la reacció del govern davant del problema no va ser suficient. I és que l’estat del benestar ha de ser sobre tot sostenible, és a dir, s’ha de poder pagar.
 |
| un altre hospital anglès en lluita |
Aquells que portem ja alguns anys treballant en la sanitat recordarem també com al Regne Unit, fa uns anys es va valorar molt positivament la creació del National Health Service, i com uns anys més tard, va tenir que ser re inventat atès que la Gran Bretanya no podia assumir els costos que el seu manteniment implicava.
En definitiva, l’estat del benestar és un intent modern dels estats per aportar als ciutadans uns serveis per tothom, en l’àmbit de la salut, el treball, l’ensenyament, l’habitatge, la seguretat social, etc. Aquest intent, ha hagut de ser re formulat en molts cassos atesa la seva manca de sostenibilitat doncs els impostos no poden créixer “ad infinitum” i per tant a mesura que els costos de l’estat del benestar s’incrementen i els països no poden assumir aquest increment, calen mesures correctores.
 |
| Hospitals francesos protestant |
I precisament a Catalunya estem ara en aquesta fase. I en particular li toca a la sanitat aquesta re definició i aprimament dels costos. Però aquesta situació no és nova a Europa: tal com es pot veure en les diverses imatges que adjunto, personal sanitari de diversos països europeus ha manifestat també la seva protesta per les retallades que s’han anat fent, a mesura que els dèficits que s’han anat generant en aquests països han implicat accions correctores per assegurar la sostenibilitat de l’estat del benestar i del seu sistema sanitari.
Avui La Vanguardia publica un article del President Pujol molt interessant respecte l’estat del benestar, que recomano llegir. Tanmateix voldria fer una reflexió al voltant de l’abast de les prestacions de l’estat del benestar:
 |
| També el personal sanitari alemany ha protestat |
Abans d’ahir al matí vaig acompanyar a una persona que m’és molt propera a fer unes gestions a l’INSS; a la cua, a banda de nosaltres dos i havia magrebins i algun sud americà. Em va xocar el motiu de la consulta de la persona que teniem al davant nostre en la cua: era una noia que en prou feines arribava als 30 anys i com que segons va dir estava a punt d’arribar als 180 dies de baixa, volia saber els tràmits a seguir per aconseguir no se quin grau d’invalidesa...Haurien d'haver vist el seu aspecte, d'una salut absoluta...
 |
| Més protestes a França |
No vull ser considerat racista ni res semblant, però l’exemple em serveix per preguntar si entre les retallades que cal fer a l’estat del benestar català per tal que sigui sostenible, no s’hi haurien d’incloure accions inspectores per eliminar de les prestacions a tot un conjunt de persones (nacionals i estrangeres) que n’estan fent un modus vivendi, i per tant un mal ús: Els que enllacen una baixa per malaltia amb un altre impunement sense patir cap malaltia que ho justifiqui, els que accedeixen a les prestacions d’atur una vegada han treballat 4 anys i poden gaudir de 2 anys cobrant sense treballar, els que volen cobrar prestacions d’invalidesa per no treballar la resta de la seva vida, els que amb receptes de pensionista aconsegueixen medicaments per tota la família a cost zero, i tants i tants abusos que es cometen a diari. No valdria la pena actuar també en aquests cassos?
 |
| Els Hospitals italians no són una excepció a l'hora de protestar |
L'Estat del Benestar a Espanya tot just es va començar a construir amb Lleis fonamenatls que volien atançar una jove democràcia als paradigmes de protecció al ciutadà que emergíren desprès i a causa de la Segona guerra Mundial. A Espanya i a Catalunya, fou la Llei de Sanitat del 1986 qui enuncià els principis desl drets de la Salut dels ciutadans i com estructurar un nou Ssitema de Salut emparat en la Constitució del 78. En aquells anys la despesa pública no arribava al 25% del PIB quan en els països desenvolupats amb un Estat del benestar consolidat es superava el 50% del PIB , tal i com recorda avui el Prfessor Oliver de la UAB en un article al Periódico de catalunya. Molt hem avançat socialment però també molt hem encarit la nostra factura amb aquestes millores. Tanmateix encara molt per sota del desideratum i efectivament molt per sobre en relació a la despesa possible. la contenció de la despesa esdevé fonamental i els aspectes relacionats, com la productivitat són capitals en qualsevol eix de millora. Però també el finançament...i aquests és en base als impostos que es paguen i a com els governs prioritzen els seus pressupostos. Ningú discuteix la necessitat de retallades, però es necessari definir un model i un llindar del nostre estat del benestar, perquè a mig termini, serà obligat revisar la política fiscal dels espanyols (i catalans)encara de les més baixes a la Europa desenvolupada. en aquesta definició de l'estat del benestar cal situar un model sanitari acceptat per la majoria. La deriva comunicadora del govern de catalunya durant el primer trimestre del 2011 ha servit per a "que se les vea el plumero" en relació a l'esboç de model sanitari? que impregna les meninges dels adlàters de la Conselleria i francament, hi ha molts catalans que podrien no estar d'acord. per aixó és necessari transparència i diàleg amb col·lectius i usuaris. Sense embuts, però sense condicions.
ResponEliminaAh!El frau cal combatre'l, de segur1 Però es poden posar altres exemples que els que afecten a immigrants. Els autòctons de generacions també generen frau. des dels que no paguen impostos (frau fiscal) fins els que enganyen i malconsumeixxen els serveis públics (impagaments de transport...hiperusuaris de la sanitat). en aquest entorn, només faltaria que desgravés la doble afiliació sanitària!I en aquest entorn no s'enteén la eliminació quasi bé total dels impostos de successions o la disminució ja executada en els impostos sobre patrimoni (que va fer l'anterior govern)...Però bé...focalitzem sobre el model de l'estat del benestar que volem i potser podem dialogar efectivament i no sobre supòsits