Els aprenentatges de la Covid-19, segons l’opinió de la Sra. Roser Fernández, directora general d’UCH

La pàgina web de la Unió Catalana d’Hospitals, incorpora un vídeo en el que la seva directora general analitza la resposta del sistema sanitari català a la Covid-19, assenyala algunes de les seves fortaleses i debilitats, i enfoca el repte del futur immediat.

Entre les diferents aportacions de la Sra. Fernández en vull ressaltar una que en la meva opinió caldria posar-la com a objectiu prioritari del govern de la Generalitat i particularment del departament de Salut: la fortalesa del nostre sistema depèn molt d’una industria local potent capaç de subministrar equipaments de qualitat, tant en situacions crítiques com les actuals, com en situacions de normalitat. Necessitem una indústria sanitària local, capaç d’aportar equipaments i altres elements de qualitat. 

També cal destacar una opinió cada vegada més generalitzada en tot el sector, relativa a les consultes telemàtiques que moltes institucions han posat en marxa: han vingut al sistema sanitari per quedar-s’hi. 

Aquest és un resum del que la Sra. Fernández va dir en la seva intervenció.

Cal ressaltar que a conseqüència de la Covid-19, el nostre sistema de salut ha suportat una molt forta tensió però no ha arribat a col·lapsar, i això ha estat així bàsicament per 4 factors:

1. El nostre és un sistema nacional de salut amb accés universal que no exclou ningú de l’assistència sanitària.
2. Es tracta d’un model sanitari basat en la concertació, en el que un 35% de les institucions que l’integren són de gestió directa per part de l’administració pública i l’altre 65% és concertat i per tant gestionat per altres entitats, i tots ells treballant en xarxa.
3. Aquesta xarxa és integral: a banda de l’atenció hospitalària incorpora també l’atenció primària, l‘atenció sociosanitària i la salut mental. 
4. El model sanitari català ha apostat pel professionalisme i per l’humanisme. 

Aquests 4 factors han resultat cabdals a l’hora de donar una resposta conjunta, com a  sistema, a la pandèmia de la Covid-19 i això cal preservar-ho de cara al futur.

Tot i així, durant la pandèmia el sistema ha patit, i s’han detectat alguns punts de tensió:

1. No hi ha hagut una resposta prou àgil en l’atenció sanitària a les residències socials i aquest fet necessita una profunda reflexió i canvis organitzatius. Residències socials i atenció primària han d’estar molt més relacionades i properes.   
2. No hi ha hagut capacitat per subministrar de manera àgil, respiradors, equips de protecció individual, i d’altres. Això posa en evidència els dèficits d’una indústria de material sanitari de qualitat i de proximitat, autòctona, que la Generalitat hauria de potenciar de cara al futur per evitar els inconvenients derivats de l’accés a mercats internacionals sota determinades circumstàncies.
3. Cal que les aportacions dineràries determinades pel govern espanyol per pal·liar els efectes de la Covid-19, ham d’arribar amb rapidesa a les organitzacions per garantir la seva viabilitat econòmica i poder retribuir tal com es mereixen els professionals del sistema sanitari que ho han donat tot. 

Altres aprenentatges són:

1. L’apoderament dels clínics ha donat molts bons resultats que han permès implementar solucions tècniques allà on no hi havia altres alternatives.
2. La flexibilització en l’organització del treball s’ha mostrat molt efectiva.
3. La des-burocratització de l’assistència primària, prescindint de visites de caràcter merament administratiu, que no aporten valor, ha resultat molt eficient.
4. L’assistència primària resol un 70% de les consultes per via telemàtica; aquesta experiència segur que continuarà vigent en la “nova realitat” post Covid.
5. Totes les entitats del sistema treballen en xarxa, independentment de la seva titularitat i d’una manera molt interrelacionada entre les diferents disciplines, metges, infermeres, assistència social, etc. 

Quin és el futur immediat? Com recuperarem la nova normalitat? Doncs ara comença una època complexa en la que per una banda cal mantenir les estructures per atendre malalts de la Covid-19, però per altre banda cal recuperar activitat ordinària que es va deixar d’atendre durant els moments durs de la pandèmia i que ha incidint negativament en les llistes d’espera... Venen uns mesos complicats.

Per a donar-hi resposta, La Unió Catalana d'Hospitals fa 6 propostes per reactivar l'economia i la protecció social. Són aquestes: 

1. Posar en valor i promoure consensos estables entorn les fortaleses del sistema de salut i social de Catalunya que han estat i seran claus per atendre a la Covid-19 i al seu impacte sanitari i social.
2. Incorporar els aprenentatges per poder fer les coses diferents i millor.
3. La integració sanitària i social és essencial.
4. Cal millorar el finançament del sistema de salut i social.
5. Cal una bona governança de les polítiques públiques.
6. Situar al sector salut i social com a sector estratègic si volem ser un país referent de progrés social i d’un nou model d’economia productiva centrat en el benestar de les persones. 

Una consideració final: si volem posar en valor el nostre sistema de salut, l’hem de cuidar molt...