A propòsit de les retribucions del personal sanitari i la reducció del 5 %

Escrit per
 Francesc José Maria Sánchez

Francesc José Maria, advocat i assessor laboral del Consorci, Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS), planteja algunes reflexions sobre la pèrdua del poder adquisitiu del personal sanitari, i en concret sobre el 5% retallat l’any 2010 amb caràcter general a tots els empleats públics i no només al personal sanitari. José Maria sosté que aquest 5% no es recuperarà mai, malgrat que valora els increments retributius que el personal sanitari ha anat rebent a partir de 2015 quan es van recuperar les taules salarials anteriors a les retallades. Tanmateix  considera que cal abordar la problemàtica del nivell retributiu dels professionals per adequar-lo a la funció essencial que desenvolupen.          

Diumenge publicava La Vanguardia l’article  “El sou dels sanitaris continua en el – 5%”. Sense entrar en el debat sobre si els nostres professionals estan mal retribuïts i si cal millorar les seves condicions laborals i d’exercici professional, qüestió en la que estic plenament d’acord però depèn del finançament que en els pressupostos es destinin a la sanitat en funció de quin percentatge del PIB s’hi vol dedicar, cal fer algunes puntualitzacions sobre aquesta qüestió tant sensible:

1ª) Va ser el sou de tots els empleats públics de l’Administració General de l’Estat, de les Comunitats Autònomes i del món local el que, amb motiu de la passada crisi econòmica, va ser reduït un 5 % l’any 2010. Aquesta reducció va continuar sent efectiva mentre va durar la congelació salarial decretada, amb caràcter bàsic, per a tots els empleats públics els anys 2011 a 2015 per les successives lleis de pressupostos generals de l’Estat.
2ª) A partir de l’any 2016 tots els empleats públics, inclosos els del sector salut de la Generalitat de Catalunya han anat incrementant la seva retribució en els percentatges màxims que per a cada exercici permetia la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.
3ª) Tothom sap, les organitzacions sindicals també, que aquesta deducció del 5% decretada el juny de 2010, no es recuperarà amb caràcter general. Van arribar els brots verds i no va ocórrer, menys encara es pot esperar davant la crisi econòmica que ens vindrà  sobre després de la crisi sanitària.
4ª) A tots els diferents àmbits del sector públic estatal, autonòmic i local la reducció del 5% ha estat consolidada en les respectives taules salarials abans de que es produïssin els augments salarials a partir del 2016 que s‘han anat aplicant sobre la retribució disminuïda.
5ª) La situació al sector de la salut concertat inclòs en l’àmbit funcional i personal del conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de Salut, és la següent: el mes de maig de 2015 es van recuperar per a tothom les taules salarials anteriors a les retallades, després en els següents exercicis s’han incrementar els diferents conceptes retributius en els percentatges màxims que per a cada any autoritzava la legislació bàsica. 
6ª) La voluntat de les parts que hem negociat el conveni de la sanitat concertada ha estat en tot moment mantenir unes úniques taules salarials per a tot el sector concertat que aplica aquest conveni col·lectiu, amb independència de que la naturalesa de l’entitat per a la que les persones treballadores presten els seus serveis sigui pública o privada.
7ª) Per la raó expressada en el punt anterior, les entitats de naturalesa pública que apliquen el conveni sectorial de la sanitat concertada són les úniques que fan constar a les nòmines dels seus empleats públics el descompte del 5%. Les entitats privades concertades no l’apliquen.

Per últim, aclarir que en el sector de salut de responsabilitat pública de Catalunya només l’Institut Català de la Salut, seguint les directrius del govern, va suprimir les pagues extraordinàries de desembre del 2013 i 2014. A les entitats públiques concertades amb el Servei Català de la Salut del món local no els afectava aquesta disposició pressupostària de la Generalitat de Catalunya destinada al seu sector públic, i al sector públic de salut de la Generalitat els consorcis i les empreses participades per ella (més de vint) gaudien d’un règim d’autonomia de gestió plena pel qual tampoc els eren aplicables les mesures restrictives en matèria de despeses de personal adoptades per la Generalitat i només havien d’aplicar les limitacions o restriccions derivades de la normativa bàsica de l’Estat, raó per la qual cap d’aquestes entitats va suprimir les pagues extraordinàries d’aquells dos exercicis i res deuen per aquest concepte. 

Sembla que alguns sindicats quan informen als mitjans sobre la situació retributiva del personal sanitari tenen una memòria curta, feble i selectiva. Dic això sense perjudici de que crec que s’ha d’abordar d’una vegada per totes la qüestió de fons que importa, que no és altra que l’adequació del nivell retributiu i demés condicions laborals i d’exercici professional del personal sanitari i de les residències per a gent en situació de dependència, a la funció essencial que desenvolupen i que s’ha manifestat amb tota la seva magnitud durant la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2.