La prescripció infermera: la visió d’una experta (i II)

Alba Brugués:

“El Real Decreto no cataloga a la infermera com a prescriptora i això és un problema important”

“Les infermeres fem els diagnòstics propis de la nostra professió”

“Són les societats científiques les que hauríem d’intervenir en els fòrums on es regulen les competències professionals”

“El decret català es farà segur, i tinc l’esperança que estableixi que l’elaboració de protocols i guies de pràctica clínica es pugui fer a Catalunya, i  també doni cobertura legal als dos anys que hi ha de termini per que els protocols estiguin definitivament aprovats”

“El Real Decreto té una cosa positiva: les acreditacions com a infermera prescriptora i els cursos de formació per qui els necessiti es podran fer a Catalunya”

“Tothom pot estar tranquil, no prescriurem res que no estigui dins de les nostres competències”“Afortunadament el tema de les vacunes s’ha resolt satisfactòriament; esperem que la resta de temes també es resoldran; és una necessitat del sistema sanitari”“Esperava una major implicació dels gestors sanitaris en una qüestió que millorarà l’eficiència del sistema sanitari”   

(...Continua de l’entrada anterior)

La conversa va continuar al voltant del que cal fer a partir d'ara per poder aplicar les previsions del Real Decreto.

Alba Brugués: Per començar a aplicar les previsions establertes en el decret estatal ens falta tenir tota la instrumentalització necessària, com per exemple disposar  de la signatura electrònica, que tothom tingui la tarja, que tothom tingui l’acreditació, etc. A Catalunya estem en aquest punt perquè el conseller Comin va decidir tirar endavant el projecte, enfrontant-se a un lobby mèdic potent, i va actuar amb molta valentia perquè va entendre el problema que hi havia sobre aquesta qüestió... li estic molt agraïda per l’empenta i valentia amb que va abordar el problema.

Les infermeres fem diagnòstics de sempre. Quan ens posen excuses dient que les infermeres no estem preparades, m’enfado molt perquè no es veritat; estem fent un recull de tota la farmacologia estudiada durant els quatre anys de carrera, no només en l’assignatura corresponent sinó també en els diferents processos clínics que hem anat treballant al llarg dels estudis i quedaries parat de la farmacologia que hem arribat a treballar; ho farem públic per que la gent vegi que aquesta excusa no és certa. Per tant no és veritat que no estiguem preparades. 

De tota manera sembla que l’oposició al decret no ha estat tan dura com en altres ocasions. Estem fent un estudi juntament amb AQuAS i el Consell de Col·legis d’infermeres i infermers, liderat per AIFiC preguntant l’opinió dels professionals sobre la prescripció infermera i ens trobem amb una resposta molt a favor en els metges de primària, les infermeres lògicament també hi estan molt a favor i no tant a favor en el cas dels farmacèutics, sobretot els dels hospitals, i hem observat un desconeixement important sobre el que vol dir la prescripció infermera. Quan la gent sap que no volem prendre la feina a ningú i que no prescriurem una cosa que no estigui dins de les nostres competències, llavors s’entén molt més fàcilment. Hem d’explicar millor que les infermeres també fem diagnòstics. Les nafres són un exemple ben conegut, o el diagnòstic de dolor que l’acabem amb un fàrmac, o amb uns exercicis o amb una dieta; la prescripció no acaba sempre necessàriament amb un fàrmac. Un diagnòstic NANDA relacionat amb un problema cutani el podem acabar amb un pegat per exemple o si està relacionat amb un mal d’esquena el podem acabar amb un exercici. Hem d’explicar millor que és el diagnòstic infermera. De fet, totes les professions sanitàries ens hauríem de poder explicar uns als altres allò que fem en les nostres feines i això facilitaria molt la comprensió i entesa davant dels problemes que tots tenim.

El títol d’ATS, a la nostra professió, ens va fer molt de mal. Això de considerar-nos “ajudants” ens col·locava en un nivell inferior i a això s’hi afegia la imatge de la infermera que sempre anava amb la xeringa a la ma. Crec que el problema està relacionat amb una qüestió de poder més que en qualsevol altre cosa. 

També era interessant conèixer com veien el problema els gestors sanitaris:

Alba Brugués: Qui no ha tingut el paper que es podia esperar en aquest tema de la prescripció infermera han estat els gestors sanitaris, probablement perquè la majoria són metges i no volien involucrar-se en problemes corporatius. La prescripció infermera aportarà eficiència al sistema sanitari, per tant quin gestor no hi pot estar a favor?. He trobat a faltar el recolzament dels gestors. No diuen que no, però tampoc hi han posat un interès excessiu en que això es resolgui, quan de fet representa una clara millora per el sistema sanitari. Tardarà més temps o menys, però això serà una realitat. Perquè és una necessitat del sistema. Afortunadament el tema de les vacunes ja s’ha resolt satisfactòriament, i la resta de situacions es solucionaran igual que s’ha resolt aquesta. Per cert, saps perquè han tret el decret al mes d’octubre? Doncs perquè comença la campanya de la grip i les vacunes s’han d’administrar i temien dificultats si això no es resolia abans de començar la campanya.

Alba Brugués sempre parla clar, i per tant és molt d’agrair que expliqui amb aquesta franquesa el que pensa sobre la problemàtica que envolta la prescripció infermera. Hi ha moltes infermeres que s’han mobilitzat per aconseguir que això sigui un fet, però s’ha de reconèixer que la implicació d’Alba Brugués, presidenta d’AIFiC, ha estat molt important per aconseguir que la situació estigui al nivell que està actualment. El seu objectiu és normalitzar allò que les infermeres fan en seva pràctica diària estigui cobert legalment; res més que això. Li vull agrair molt sincerament les explicacions que ha donat, els aclariments i el temps que ens ha dedicat, sent com és una dona molt enfeinada i entusiasmada amb la seva professió d’infermera. Ara només cal que Catalunya pugui disposar ben aviat del seu propi decret de prescripció infermera, tal com té per exemple Andalusia, i que el decret català serveixi per millorar aquells aspectes del decret estatal que no acaben de satisfer.