La no materialització del gest que el sindicat Metges de Catalunya demanava al CatSalut, ha estat el detonant que ha fet esclatar el conflicte. La vaga està anunciada del 26 al 30 de novembre.
Inicialment la vaga afecta només als CAP de l’ICS, i la primària concertada en queda fora. Tanmateix encara queden uns dies de marge per aprofundir en les negociacions i per tant cal esperar que l’ICS pugui posar sobre la taula de negociacions un calendari d’actuacions i propostes que permeti desconvocar la mobilització. Els ciutadans ho agrairan.
Aquesta convocatòria de vaga a l’assistència primària no pot haver agafat a ningú per sorpresa. Havia estat anunciada reiteradament des del sindicat Metges de Catalunya, i també diferents mitjans de comunicació s’havien fet ressò insistentment del malestar que hi havia entre els metges d’assistència primària per la manca de respostes del departament de Salut davant la reivindicació dels professionals que estan suportant una pressió assistencial molt forta, i des de l’any 2010, han patit una pèrdua considerable del seu poder adquisitiu.
La pressió assistencial s’ha vist incrementada a conseqüència de les mesures que es varen haver d’adoptar amb la crisi econòmica, i que varen comportar entre altres efectes l’absència de substitucions en cassos de baixes per malaltia, vacances, o fins i tot quan alguna plaça quedava vacant per jubilació del seu titular. En el seu moment, per pal·liar la situació i intentar calmar els ànims dels professionals de l’Àrea Metropolitana Nord de l’ICS es va pactar amb els professionals d’aquell àmbit geogràfic unes condicions que tampoc es varen arribar a complir al 100% en tots els CAP d’aquell territori. Per tant, aquest incompliment no va contribuir gens a calmar els ànims dels metges, sinó que al contrari, va restar credibilitat a la Institució.
L’altre motiu que justifica la convocatòria de vaga fa referència a la precarietat laboral a la que estan sotmesos una bona part dels professionals de primària, i dins d’aquesta precarietat ocupa un lloc destacat la pèrdua de poder adquisitiu que han patit el treballadors del sector sanitari públic des del 2010, i en particular, els metges de primària que segons dades del sindicat Metges de Catalunya han rebut un impacte negatiu del 30% del seu poder adquisitiu. Com diu un destacat líder sindical mèdic, “els metges catalans som els que treballem més de tot l’Estat, i en canvi som els que cobrem menys”. Evidentment qualsevol persona pot entendre que aquesta situació és del tot insostenible en el temps; es pot aguantar una temporada, però 8 anys després s’hauria d’haver normalitzat, o s’hauria d’estar en vies d’aquesta normalització, i això no s’ha produït; les revisions salarials en aquest període han estat insignificants. Copets a l’esquena agraint l’esforç ,aquests no han faltat, però les mesures concretes per corregir la situació no han existit i la paciència xels metges s’ha acabat.
Cal assenyalar, que en les seves reivindicacions, els metges de primària hi inclouen també una priorització de l’assistència primària a nivell del pressupost del departament de Salut. En aquesta línia reclamen que el pressupost destinat a primària que al 2010 era el 18,4% del total, ara al 2018 representa el 16,9 del pressupost del CatSalut fet que contradiu el “discurs oficial” de que la primària és cabdal en el conjunt de l’assistència sanitària. En aquest sentit reclamen que el discurs de l’apoderament de la primària passi a ser una realitat, i el seu pes dins del pressupost del CatSalut pugi fins un mínim del 25% del total.
Sense voler alarmar a ningú, voldria recordar que a l’assistència primària concertada els ànims estan tan revoltats o més que a la primària de l’ICS atès que les càrregues de treball són probablement més elevades que a l’ICS i la pèrdua de poder adquisitiu està en la pràctica al mateix nivell. Per el moment no secunden la vaga perquè formen part del Conveni Col·lectiu que s’està discutint aquestes setmanes. Igual que els metges dels centres d’aguts, sociosanitaris i de salut mental. Si les negociacions del Conveni Col·lectiu del SISCAT no van en la direcció que ells desitgen podríem estar davant d’una situació en la que acabin convergint un conjunt de malestars acumulats dels metges de la sanitat pública amb una mobilització generalitzada en el sector.
Què faran l’ICS i el CatSalut davant d’aquest nou escenari? Seria raonable pensar que s’assentaran a una taula de negociació en la que analitzaran els diferents problemes que els professionals tenen plantejats, que de ben segur ja estan perfectament identificats, i s’arribarà a una sèrie d’acords, que sens dubte no podran ser materialitzats tots al mateix moment. Seria bo que s’acordés un calendari per anar donant resposta a les diferents reivindicacions, amb el compromís de resoldre’n una important amb immediatesa; això permetria guanyar credibilitat davant dels professionals, i segurament serviria també per que els efectes de la vaga anunciada no els acabin pagant els ciutadans. Això seria lo raonable. Acabarà passant?
Per les declaracions que ha fet el director gerent de l’ICS Josep Maria Argimon, sembla que aquest serà el camí. L’ICS presentarà un pla d’accions a curt, mitjà i llarg termini, amb un calendari concret, i ambla pertinent dotació econòmica, i per tant amb compromisos concrets, per cada una de les accions a dur a terme que s’hagin acordat. El Dr. Argimon es mostra convençut que arribaran a un acord i que per tant es podrà desconvocar la vaga. Recordem en aquest sentit, que la vaga està convocada en un període en el que les descompensacions respiratòries de la població s’agreugen, i l’amenaça de la grip comença a treure el cap per a l’horitzó, i recordem també que als metges no els agrada gens fer vagues, i encara menys en aquestes èpoques prèvies a l’hivern. Confiem en que tot s’arregli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada