Estem vivint una època complicada en la que pràcticament cada dia ens trobem amb notícies o situacions que generen inquietud a la ciutadania i el sector salut no és una excepció. A les amenaces de vaga dels professionals de l’assistència primària, s’hi poden afegir la resta de col·lectius sanitaris si les negociacions del conveni col·lectiu del SISCAT no avancen de la forma que els sindicats voldrien. Per altre banda, el Reial Decret de prescripció infermera, tal com finalment ha quedat redactat no acaba de convèncer ni a metges ni a infermeres. I a tot això cal afegir-hi un nou equip al front del departament de Salut que a l’accedir de bell nou a aquestes responsabilitats no té encara una excessiva experiència a l’hora d’abordar questes problemàtiques. Per tot plegat és interessant saber que opina el president de Metges de Catalunya sobre totes aquestes qüestions.
El primer tema que abordem amb el Dr. Jordi Cruz és el de la prescripció infermera, i la possibilitat que Catalunya disposi del seu propi decret atès que com és sabut, el BOE ha publicat recentment les modificacions introduïdes al Reial Decret que regulava aquesta problemàtica. Aquesta és la seva opinó:
Dr. Jordi Cruz: Efectivament Madrid ha aprovat el projecte i ara teòricament cada comunitat autònoma ha d’establir quines entitats i de quina manera duran a terme les acreditacions. Jo crec que és un error; cadascú, metges i infermeres tenen la seva feina i les seves funcions, i no podem permetre que gent que no està formada per fer diagnosis i tractaments, que amb una acreditació o perquè portin un any fent d’infermera puguin assumir aquestes responsabilitats. En aquest sentit nosaltres mantenim el posicionament de sempre. Ara bé, una altre cosa és la col·laboració metge-infermera i el treball en equip, on dintre d’això es pot fer prescripció un cop el metge ha valorat i diagnosticat al pacient, però el que no es pot és fer una prescripció sense l’existència d’un diagnòstic fet per el metge. Amb tots els respectes un grau de 4 anys d’infermeria no pot suplir l’experiència adquirida durant 10 o 11 anys de formació d’un especialista o un metge de família.
També crec que no hem d’entrar en confrontació; cal treballar en equip, i cadascú ha de fer la seva feina; per exemple, ajustar la medicació d’un malalt crònic no és la infermera seguint el protocol qui ho ha de fer; això ho ha de fer el metge. Per altre banda, els protocols d’on vindran: de Madrid? De les autonomies? De cada centre? No hi ha res establert normativament sobre aquestes qüestions i això és molt important. Hi ha gent a qui li agrada entrar en aquesta confrontació però jo crec que el missatge és que cadascú ha de treballar en lo seu i el que hem de fer és treballar en equip i conjuntament. D’aquesta postura no ens mourem.
Encara hi ha un altre qüestió que caldrà resoldre a conseqüència de l’aplicació d’aquest Reial Decret: hi haurà responsabilitat civil? Qui empararà possibles reclamacions?. La dels metges està coberta, però i la de les infermeres? La pòlissa del CatSalut ho cobrirà?
Finalment i per cloure aquest tema, crec que tenint en compte que a Catalunya estava mig embastat un decret propi, pràcticament acordat amb el Col·legis de Metge i el d’Infermeres, que pel que coneixem era millor que el de Madrid, és probable que Catalunya intenti tenir el seu propi decret de prescripció infermera.
L’actualitat també ens porta a parlar de l’assistència primària. El fet que a l’ICS durant aquests anys de crisi, no s’hagin substituït en general les baixes ni per jubilacions ni per malaltia ni cobert les vacances amb suplències, ha comportat que els metges hagin dit prou davant de la pressió assistencial que han de suportar en les seves consultes, i reclamin també la recuperació del seu poder adquisitiu greument afectat per les retallades. Les mobilitzacions semblen entreveure’s a l’horitzó, i per tant la visió del Dr. Jordi Cruz sobre aquesta situació és també de molt interès:
Dr. Jordi Cruz: En aquests moments el tema del finançament és cabdal. La sanitat pública catalana no està ben finançada. L’assignació pressupostària per habitant a Catalunya està molt per sota de moltes autonomies i això ens porta a que hi hagin problemes. A conseqüència d’això han desaparegut més de 850 metges del sistema, hem perdut retribucions i condicions laborals, i tenim una pressió assistencial molt important que fa que no es pugui garantir la mateixa qualitat assistencial. Fins ara s’ha anat aguantant la situació, però ha arribat un punt, a partir del 2017, en que la gent ja en té prou de copets a l’esquena i de reconeixements a la nostra dedicació; els metges volen que es passi de les bones paraules als gestos. Sabem que el moment és molt complicat però necessitem que es faci algun gest. Del conjunt de reivindicacions n’hi ha que no costen diners, i altres que si, però aquests es poden pacta en un calendari d’aplicació i si la gent veu que es compleix amb alguna de les reivindicacions això permetrà guanyar confiança i acceptar que l’aplicació d’allò que comporta increment de despesa econòmica pugui aplaçar-se segons un calendari pactat.
Ara mateix hi ha dos temes que són autèntiques guspires que a la mínima s’encendran. Tot va començar a l’Àrea de la Metro Nord, on es feia una gestió molt restrictiva, i per tal d’evitar una vaga que estava a punt d’esclatar es va pactar una Instrucció de l’ICS que implicava una normalització de l’atenció amb un màxim de 23 malalts presencials i 5 no presencials, 12 minuts per pacient, etc. A la Metro Nord es podia complir perquè amb l’estalvi de personal que havien fet hi havia diners, però tot i que d’inici hi va haver centres que ho varen aplicar, tot d’una es va deixar de complir i es va tirar enrere.
Hi ha moltes situacions contradictòries: avui pots trobar un CAP de l’ICS on el dos terços del temps es dediquin a l’assistència amb les 23 visites acordades, i uns centenars de metres més enllà et trobis un CAP gestionat per un altre empresa del SISCAT amb el 100% del temps assistencial i amb una pressió assistencial molt elevada a les consultes. Per això era important que el CatSalut es comprometés a que aquesta Instrucció de la Metro Nord s’apliqués a tot Catalunya i no només a l’ICS sinó també a la concertada. En aquests moments la primària està molt al límit i si no es veu un gest començaran les mobilitzacions i seran fortes, perquè el malestar està molt generalitzat. Esperem que l’administració ho entengui i es prengui alguna determinació que permeti als professionals recuperar la confiança amb les institucions.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada