La nova legislació sobre la prescripció infermera genera certs dubtes

Després del posicionament del Consell de Col·legis d’Infermeres i infermers de Catalunya, dona la sensació que les modificacions del Reial decret del 2015 sobre la prescripció infermera introduïdes recentment  per el govern espanyol aporten millores, però també plantegen alguns dubtes.

El nou Reial Decret 1302/2018 de 22 d’octubre, dona un marge màxim de 2 anys per a la elaboració dels protocols i guies de pràctica clínica i assistencial que seran competència de la “Comisión Permanente de Farmacia del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud” i que haurà de validar el Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. Mentre aquests documents no estiguin validats, la seguretat jurídica d’infermeres i infermers queda al descobert atès  que en el Real Decreto publicat al BOE no hi ha cap disposició transitòria que cobreixi aquest marge de temps.   

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya ha fet públic el seu posicionament davant de les modificacions introduïdes al Real Decreto del 2015 que regulava la prescripció infermera. El nou Real Decreto 1302/2108 substitueix a l’anterior incorporant una sèrie de millores en el seu text, tot i que pel que es deriva del document que el Consell ha fet públic, tampoc satisfà plenament els desitjos d’infermeres i infermers pel que fa a la prescripció de medicaments, i planteja alguns dubtes a l’hora de la seva aplicació concreta. 

Per la banda dels opositors al decret, dona la sensació que els col·lectius mèdics que es mostraven més reticents a que infermeres i infermers puguin prescriure medicaments han reduït en certa mesura la bel·ligerància contra aquesta mesura, que com és sabut, l’únic que pretén és que infermeres i infermers tinguin una cobertura legal davant d’una pràctica que forma part del dia a dia de la seva feina. La situació era tan ridícula que, amb la llei a la ma, una infermera no podia administrar una senzilla vacuna si el metge no l’havia prescrit prèviament.

Els metges, que en general s’oposaven a la mesura, han vist com el “Real Decreto” preserva que el diagnòstic correspon exclusivament als metges, i per tant la prescripció que se’n deriva, tot i que el redactat del Real Decreto és una mica ambigu en algun punt. Salvaguardada aquesta prerrogativa les posicions més dures, contràries a aquesta regulació, dona la sensació que accepten que en el sí d’un equip de treball i en un escenari de col·laboració entre metges i infermeres, aquestes puguin prescriure medicaments. Continuen però existint posicions “irreductibles” com la del “Foro de la Profesión Médica”, que en un comunicat denuncia que el text definitiu del Real Decreto publicat al BOE difereix del que ells havien pactat, i per tant s’hi posicionen en contra.

Un dels punts controvertits del nou Real Decreto fa referència als protocols i guies de pràctica clínica que haurà d’elaborar la “Comisión Permanente de Farmácia del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud” i que seran validats per el “ministerio”, existint en aquest cas un possible conflicte de competències atès que transferides les competències de sanitat a les comunitats autònomes, aquests protocols i guies podrien ser perfectament elaborades i validades per organismes autonòmics, i en el cas de Catalunya, l’AQuAS tindria un paper destacat en aquest àmbit. En aquest sentit cal recordar que Catalunya té pendent l’aprovació del seu decret de prescripció infermera que va quedar paralitzat al Parlament per l’aplicació de l’article 155. 

Una de les previsions contemplades en el projecte de
decret català per la regulació de la
"Prescripció Infermera"

Queda per abordar una temàtica important i que no es pot deixar de banda. Les infermeres farien bé d’abordar-ho a través del seu Col·legi professional. Em refereixo a un tema no menor com és el de la pòlissa d’assegurança. Els metges estan coberts davant de problemes derivats de la prescripció de medicaments a través de la pòlissa del CatSalut i del Col·legi de Metges, però i les infermeres? Fins ara aquesta activitat no els era reconeguda, i per tant, la pòlissa que cobria els seus actes professionals no deuria contenir aquesta cobertura, però a partir d’ara aquest és un risc que necessàriament caldrà cobrir. És una qüestió que s’ha d’estudiar bé, (si no s’ha fet ja), entre el Col·legi i el CatSalut.

Tanmateix, i donat l’interès que s'ha generat al voltant de la prescripció infermera, i més enllà de les valoracions oficials ja conegudes, intentaré aportar en una propera entrada al blog una visió ben fonamentada sobre la situació real, en la pràctica, de la prescripció infermera.