Conversa amb el Dr. Jordi Cruz, president del sindicat Metges de Catalunya (i II)

Dr. Jordi Cruz:

“La posició del sindicat respecte a la prescripció infermera no ha variat: no hi pot haver cap tractament, si abans no hi ha un diagnòstic, i aquest és un atribut propi del metge. Altre cosa és que de la col·laboració metge-infermera dins d’un equip, una infermera pugui prescriure una vegada el metge hagi valorat i diagnosticat al malalt”.

“Els metges de la primària estan molt al límit; si l’administració no fa algun gest creïble de manera molt immediata, les mobilitzacions seran inevitables”.

“Amb el conveni col·lectiu també hi ha problemes: les patronals volen incloure en la negociació del conveni unes millores retributives que se’ns han de donar de forma automàtica, perquè estan decidides fora de l’àmbit de la negociació col·lectiva. Per tant, si no hi ha acords que ara mateix no veig propers, a la vaga dels metges de primària s’hi poden afegir les mobilitzacions que durem a terme si el conveni no prospera convenientment”.     

        

(...Continua de l’entrada anterior) 

El Sindicat Metges de Catalunya és el sindicat més actiu en al defensa dels interessos del col·lectiu mèdic en la negociació del conveni, i per això la opinió del Dr. Jordi Cruz adquireix la màxima  importància a l'hora de parlar del Conveni Col·lectiu.

Dr. Jordi Cruz: Hi ha un altre situació que també està relacionada amb possibles mobilitzacions i no és altre que la negociació del II Conveni Col·lectiu del SISCAT. Fins ara les posicions de la patronal i els sindicats estan força allunyades, però en aquesta ocasió destaca un fet que altres vegades no s’havia produït i és la unitat entre totes les forces sindicals presents a la Mesa de negociació, i aquest fet també és significatiu sobre la possibilitat de mobilitzacions importants en tot el SISCAT si les negociacions del Conveni no avancen. 

Respecte al Conveni del SISCAT hi ha una cosa difícil d’entendre, i és que als mitjans  ningú en parla quan representem a més del 50% de la sanitat pública catalana. Poca broma; parlem de 61 hospitals de la xarxa pública i 87 centres d’atenció primària a més de tot el sector sociosanitari i la salut mental. Per no anar més enrere, recordem que als anys 2013-14 es va haver de negociar centre a centre per la manca d’acord a l’hora de signar un conveni, fins que a l’any 2015 es va arribar al primer Conveni Col·lectiu del SISCAT, i ara després de prorrogar-ne la seva ultra-activitat estem negociant el que hauria de ser el segon conveni col·lectiu del SISCAT. Fins ara les reunions no han anat gens bé. Ja entenc que la patronal té un problema econòmic: si no li donen diners des del CatSalut, pel seu compte no poden oferir res. Ara bé, dit això, la patronal està confonent molt les coses, perquè el tema de l’increment salarial de l’1,95% i el tema del complement de baixes per malaltia és una cosa que és independent del conveni, s’ha d’aplicar de manera automàtica, no ha de formar part de les negociacions del conveni i ells volen fer passa aquest increment dins de la negociació del conveni, i no volen parlar de cobrar les baixes a partir del primer dia, etc., i tot això a canvi d’una pròrroga del conveni, d’un any.

De cara al futur tinc poques esperances; el dia 7 de novembre hi ha un altre reunió de la Mesa, i no crec que hi hagin novetats positives, i per tant ens trobarem amb un altre mobilització important que podria coincidir en el temps amb la pràcticament segura mobilització de la primària que hem comentat abans. Vàrem demanar al CatSalut que s’impliqués en la negociació del Conveni però no hi ha manera; i això que els consorcis sanitaris són del CatSalut; vol dir que un 60-70% dels hospitals d’aguts del SISCAT són  CatSalut, per tant haurien d’implicar-se en la negociació, però no hi ha manera. No soc gens optimista de cara a la reunió del proper dia 7. Cal tenir en compte que a partir del pont de la Constitució l‘any s’ha acabat i les possibilitats de continuar negociant també; la pròrroga actual venç el 31 de desembre; per tant anticipo que hi hauran mobilitzacions i si coincideixen amb les de la primària por ser molt greu. La gent ha estat resignada durant molt temps, però això s’ha acabat, els professionals han dit prou; els metges catalans en relació als de l’Estat som els que treballem més i els que cobrem menys. Molts professionals de Lleida se’n van a l’Aragó perquè cobren més, tenen menys pressió assistencial i per tant poden treballar millor. Simplificant podem dir que la pressió assistencial, la feminització de la professió i la necessitat de conciliació que se’n deriva, la qualitat assistencial i les condicions laborals i retributives són les quatre coses que cal arreglar si es volen evitar els conflictes que tenim a les portes. Que es vegi algun gest; posem les actuacions de l’administració en un calendari i que el primer compromís es compleixi; si això passa ens ho creurem i acceptarem el que se’ns proposi.

Necessitem que s’aprovin els pressupostos a nivell de l’Estat i també a Catalunya; la sanitat catalana no es pot permetre un altre any amb els pressupostos prorrogats perquè necessitem els diners per millorar moltes coses del sistema sanitari.

És important que el departament faci coses, algun gest per intentar apaivagar els ànims. Si per mala sort arriben a coincidir les dues mobilitzacions ho passarem malament tots.

Hi hauria molts altres temes per parlar amb el Dr. Jordi Cruz, com la situació del conveni mèdic que havia avançat força en la legislatura passada i que sembla que ara està com aparcat, o les expectatives que es varen aixecar respecte als perfils dels nous responsables del departament de Salut, però tampoc hi ha temps per tot. Si que li vull preguntar abans d’acomiadar-nos pel nou sindicat mèdic que sembla que s’ha constituït a Catalunya. Aquesta és la seva opinió:

Dr. Jordi Cruz: Quan vàrem decidir abandonar la CESM els va agafar una mena de rabieta i varen   intentar desequilibrar a Metges de Catalunya; ja ho havien intentat en ocasions anteriors. Van agafar a uns quants exaltats amb el tema de la llengua, amb un finançament extern que sabem d'on els ve, però no tenen afiliació; no perdré ni un minut amb això. Què apareix un nou sindicat per defensar als metges de Catalunya? Nosaltres encantats, benvingut sigui, però no és aquest el cas. A Metges de Catalunya tenim gent de tot l’espectre polític i respectem les posicions de tots els nostre afiliats. En cap cas ens hem declarat com un ens independentista. Ara estem intentant tornar a ingressar com a Metges de Catalunya al sindicat europeu. No em preocupa gens ni mica el que puguin fer.

Fins aquí la conversa amb el Dr. Cruz president del sindicat Metges de Catalunya que com sempre s’ha mostrat molt amable. Sense defugir els temes, sempre està disposat a explicar les seves posicions. De ben segur que han quedat temes en el tinter que podrem analitzar en una futura trobada. Li agraeixo molt sincerament el temps que ens ha dedicat i totes les seves explicacions.